Setge de Roma (537-538): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - defensaven. El dia següent, + defensaven. L'endemà, |
m Robot substitueix 'la corrent' per 'el corrent' |
||
Línia 44:
L'exèrcit ostrogot va avançar cap a Roma i va creuar el riu [[Anio]] pel pont de la [[Via Salària]], fent fugir les tropes romanes que el defensaven. L'endemà, Belisari es va salvar per poc quan, desconeixent que les seves tropes havien fugit, va avançar cap al pont amb un contingent dels seus ''[[Bucel·lari]]''. Trobant-se per sorpresa que els Gots controlaven el pont, Belisari i els seus es veieren immersos en una lluita que els hi causà fortes baixes abans de poder fugir..<ref>Bury (1923), Ch. XIX, p. 182-183</ref>
==== Pous d'aigua ====
Roma era massa gran i els Gots no van poder encerclar-la totalment, així que van aixecar set campaments per vigilar les portes i vies d'accés principals a la ciutat, amb la finalitat de sotmetre Roma per gana. Sis d'aquests campaments es trobaven a l'est del riu, mentre el setè s'aixecava al ''Campus Neronis'', prop del [[Turó Vaticà|Vaticà]]. Aquesta disposició deixava obert el sud de la ciutat.<ref>Bury (1923), Ch. XIX, p. 183</ref> Els Gots procediren a bloquejar els [[aqüeducte]]s que subministraven aigua a la ciutat, tant per beure com per fer funcionar els molins, la majoria dels quals es trobaven al [[Janícul]]. Belisari fou capaç de contrarestar aquesta acció construint molins flotants sobre
{{cquote|...Respecte a Roma, a més, que hem capturat, al conservar-la no mantenim res que pertanyi a d'altres, sinó que foren vostès qui entraren en aquesta ciutat sense autorització en temps passats, malgrat que no els hi pertanyia en absolut, i ara l'han retornat, encara que sense desitjar-ho, als seus antics senyors. I qualsevol de vostès que tingui esperances de posar un peu a Roma sense lluitar, s'equivoca en el seu judici. Perquè mentre Belisari visqui, li resulta impossible renunciar a aquesta ciutat. |Resposta de Belisari als missatgers de Vitigès|''[[Procopi (historiador)|Procopi]], De Bello Gothico I.XX''}}
| |||