Correu electrònic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 133.18.53.92. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 5:
Alguns dels problemes amb què conviu l'usuari que fa servir el correu electrònic són el ''[[correu brossa]]'' (l<nowiki>'</nowiki>''spam'') i els ''[[cuc (informàtica)|cucs]]''. Són fenòmens que s'han estès molt en els darrers anys, i tenen un efecte molt negatiu en els usuaris de correu electrònic, i un cost econòmic considerable.
== Història ==
El [[Massachusetts Institute of Technology|MIT]] va ser el primer a provar el [[Compatible Time-Sharing System]] (CTSS) el 1961.<ref>
"CTSS, Sistema compatible de compartició del temps" (4 de setembre de 2006),
Universitat d'Alabama del Sud, [http://www.cis.usouthal.edu/faculty/daigle/project1/ctss.htm CTSS].
</ref> Va permetre a múltiples usuaris a accedir a l'[[IBM 7094]]<ref>
[[Tom Van Vleck]] "L'IBM 7094 i CTSS" (10 de setembre de 2004), [http://www.multicians.org/thvv/7094.html Multicians-7094]</ref> des de terminals remots connectats per línia commutada, i emmagatzemar arxius en línia en un disc. Aquesta habilitat nova va animar els usuaris a compartir informació de maneres noves.
El correu electrònic és anterior a Internet. Es va començar a utilitzar el [[1965]], per permetre la comunicació entre usuaris d'[[ordinador]]s de temps compartit (''[[mainframe]]s''). Encara que la història exacta no se sap, entre els primers sistemes que van tenir aquesta facilitat trobem el [[Q32]] d'SDC i el CTSS del MIT. Aviat es va implementar la possibilitat d'enviar missatges entre ordinadors connectats per xarxa. El correu electrònic es va estendre aviat per la xarxa [[ARPANET]], predecessora d'Internet. El 1972, es va utilitzar per primera vegada el símbol "@" (arrova) per separar el nom de l'usuari de la seva màquina.
El servei de correu electrònic aviat es va popularitzar, i es van desenvolupar protocols per permetre la comunicació amb usuaris fora d'ARPANET. Per a permetre la connexió entre ordinadors que no estaven directament connectats, calia especificar la "ruta" que el missatge havia de seguir per "anar" d'un ordinador a l'altre, especificant totes les màquines "intermèdies" separades per un signe "!". En molts casos, calia utilitzar rutes amb fins a 10 o més connexions. La possibilitat que algun node fallés i el missatge no arribés a destí era força alta. Una manera d'evitar això era donant diversos camins alternatius, amb l'esperança que algun d'ells funcionés.
=== Sistemes de correu electrònic suportats en Ordinadors centrals ===
Els sistemes de correu electrònic originals permetien la comunicació només entre usuaris que estaven registrats en aquest host, mainframe o "ordinador central", però podrien ser centenars o milers d'usuaris dins d'una empresa o universitat. Cap al 1966 (o potser abans, és possible que el sistema [[Semi Automatic Ground Environment|SAGE]] actués de forma similar), i aquells sistemes van permetre correu electrònic entre empreses diferents mentre executessin sistemes operatius compatibles, però no amb altres sistemes diferents.
Els exemples inclouen [[BITNET]], [[IBM PROFS]], [[Digital All-in-1]] i l'original correu Unix.
=== Sistemes basats en xarxes d'àrea local ===
Des dels primers [[anys 1980]], les xarxes d'ordinadors personals basats en [[LAN]]s esdevenien cada vegada més importants - i els sistemes basats en servidors similars als primers sistemes d'ordinadors centrals es van desenvolupar, i una altra vegada la comunicació inicialment era permesa només entre usuaris registrats en aquest servidor, però també podien ser connectats entre empreses diferents mentre executessin el mateix sistema de correu electrònic i de protocol.
Els exemples inclouen [[cc:Mail]], [[WordPerfect Office]], [[Microsoft Mail]], [[VINES]] de [[Banyan]] i [[Lotus Notes]] - amb diversos subministradors que proveïen el programari per connectar aquests sistemes incompatibles.
=== Intents d'interoperabilitat ===
* [[Novell]] va liderar per poc temps el protocol obert [[Message Handling System|MHS]].
* [[uucp]] va ser utilitzat com a "cua" oberta entre sistemes de correu diferents.
* Els [[Coloured Book protocols]] al [[Regne Unit]] per xarxes acadèmiques fins al 1992.
* [[X.400]] en els primers anys 1990 va ser autoritzat pel govern sota [[GOSIP]] però gairebé immediatament abandonat a favor d'[[ARPANET]] [[SMTP]]
=== L'ascens del correu basat en ARPANET ===
La xarxa [[ARPANET]] va fer una gran contribució al desenvolupament del correu electrònic. Hi ha un informe que indica que les transferències experimentals de correu electrònic intersistema van començar poc després de la seva creació el 1969.<ref>[http://www.multicians.org/thvv/mail-history.html La història del correu Electrònic]</ref> [[Raymond Tomlison]] va ser el primer a fer servir el caràcter "@" per separar els noms de l'usuari i la seva màquina el 1971.<ref>[http://openmap.bbn.com/~tomlinso/ray/firstemailframe.html El primer Email]</ref> ARPANET va incrementar significativament la popularitat del correu electrònic, i es va convertir en l'[[aplicació assassina]] d'aquesta xarxa.
La majoria de les altres xarxes tenien els seus propis protocols de correu i de formats d'adreces; per la influència d'[[ARPANET]] i més tard per l'expansió d'Internet, els seus llocs centrals sovint oferien portals o portes de correu (gateways) que passaven emails entre Internet i aquestes altres xarxes. L'encaminament del correu a Internet encara és complicat per la necessitat de gestionar correu destinat a aquestes xarxes més velles. Alguns exemples coneguts són l'[[UUCP]] (principalment ordinadors d'Unix), [[BITNET]] (principalment ordinadors centrals d'IBM i VAX a les universitats), [[FidoNet]] (ordinadors personals), i DECNET (diverses xarxes).
Exemple d'una adreça Internet que dirigeixi correu a un usuari en un host d'UUCP:
<Pre>
hubhost!middlehost!edgehost!user@uucpgateway.somedomain.example.com
</Pre>
Això va ser necessari perquè els primers anys els ordinadors d'UUCP no mantenien informació sobre la localització de tots els hosts amb què intercanviaven correu, però si sabien com comunicar-se amb uns quants veïns de la xarxa; missatges d'e-mail (i altres dades com [[Usenet]]) passaven de llarg en una cadena entre hosts que explícitament acceptaven compartir dades l'un amb l'altre.
== Format ==
El format del correu electrònic es defineix al [[Document RFC]] 5322, i les que van dels documents RFC 2045 a 2049, col·lectivament anomenades [[MIME|Multipurpose Internet Mail Extensions]]. Tot i que el document RFC 2822 és l'estàndard proposat tècnicament per l'[[IETF]] i els altres són només esborranys de l'IETF, aquests documents són els estàndards ''de facto'' del correu electrònic.<ref>{{ref-web
| url = http://www.ietf.org/iesg/1rfc_index.txt| títol = RFC Index
}}</ref> Abans el format es descrivia al document RFC 822.
El correu electrònic consta de dos components principals:
* Capçalera (Header) - Conté de forma estructurada informació com l'emissor i el destinatari, assumpte, data, i altra informació. El document RFC 5322 en defineix la sintaxi en detall.
* Cos (Body) - El missatge en si com a text no estructurat. De vegades conté la signatura al final.
Les dues seccions se separen per una línia en blanc.
El correu electrònic està pensat per transmetre missatges [[ASCII]] de 7 [[bit]]s. Tot i que sovint es poden fer servir 8 bits, això no està garantit. Per aquesta raó, s'utilitza l'estàndard [[MIME]], que permet enviar fitxers binaris, inclosos so i imatges, i codi [[HTML]].
D'altra banda, el correu electrònic permet una escriptura amb errors ortogràfics, impensables en altres mitjans comunicatius, com ara abreviatures, emoticones..., permet fer una mica més oral el discurs escrit.
=== Capçalera ===
La capçalera conté com a mínim els següents camps:
* From: (De:) La direcció d'e-mail, i opcionalment el nom de l'emissor.
* To: (A:) La direcció (o direccions), i opcionalment el nom del receptor (o receptors).
* Subject: (Assumpte:) Un resum del contingut del missatge
* Date: (Data:) L'hora i dia local de quan el missatge ha estat escrit
Noteu que aquests camps es transmeten en anglès, ja que formen part del protocol.
Noteu també que el camp "To" no està necessàriament lligat a les adreces a les quals s'envia el missatge. La llista de destinataris no s'extreu de la capçalera de l'e-mail, sinó que s'especifica en el protocol SMTP.
Altres camps freqüents són: (per a veure més camps, consulteu document RFC 4021 o RFC 2076)
* Cc: Còpia de carbó (''Carbon copy'').
* Bcc: Còpia de carbó oculta. (''Blind Carbon Copy'').
* Received: Informació de seguiment generada pels servidors de correu que han gestionat el missatge prèviament.
* Content-Type: Informació de com s'ha de mostrar el missatge, normalment de tipus [[MIME]].
* Reply-To: L'adreça que s'hauria d'usar per contestar al remitent.
* References: La id del missatge al qual es respon (en cas que es respongui), la id d'aquest missatge, etc.
* In-Reply-To: La id del missatge al qual es respon.
* X-Face: Petita icona, normalment mostrant la cara del remitent.
=== Cos del missatge ===
==== Codificació ====
El correu electrònic estava dissenyat originalment per missatges de 7 bits [[ASCII]].<ref> {{ref-llibre
|autor= Craig Hunt
|títol= TCP/IP Administration
|any=2002
|editorial= O'Reilly Media
|isbn= 978-0-596-00297-8
}}</ref> Molts programaris de correu electrònic treballen amb 8 bits però cal suposar que es comunicaran amb servidors de correu de 8 bits. L'estàndard [[MIME]] introdueix dues codificacions per permetre transmissió de dades no-ASCII. L'extensió 8BITMIME es va introduir per permetre la transmissió de correu sense la necessitat d'aquestes codificacions però molts [[MTA]]s encara no ho suporten. En alguns països, coexisteixen uns quants esquemes de codificació; com a resultat, per defecte, el missatge en una llengua d'alfabet no llatí apareix de forma no llegible (l'única excepció és quan el remitent i el receptor fan servir el mateix esquema de codificació). Per això, el codi [[Unicode]] està creixent en popularitat.
==== Arxius de text i HTML ====
Molts [[client de correu electrònic|clients de correu electrònic]] permeten l'ús tant de text sense format com d'[[HTML]] per al cos de missatge en l'opció de l'usuari. Els missatges de correu electrònic d'HTML sovint inclouen un fitxer de text generat automàticament, per raons de compatibilitat.
Els avantatges de HTML inclouen la possibilitat d'incloure enllaços i imatges, separa missatges previs en blocs, permet diverses visualitzacions, i l'ús de formats com el [[subratllat]], la [[cursiva]], i el canvi de tipus de lletra.
Els desavantatges inclouen l'increment de la mida del correu, la intimitat dels [[web bug]]s, l'abús del correu HTML com a vector per atacs [[phishing]] i l'extensió de [[malware]].<ref>[http://advosys.ca/papers/mail-policies.html Polítiques que eviten virus]</ref>
Les [[llistes de correu]] normalment insisteixen que tots els correus es creïn en text sense format<ref>[http://helpdesk.rootsweb.com/listadmins/plaintext.html "Quan creis una llista de correu..."]</ref><ref>[http://www.openbsd.org/mail.html " ...Text sense format, 72 caràcters per línia..."]</ref><ref>[http://www.expita.com/nomime.html "què fem malament quan enviem missatges HTML o MIME?"]</ref> per totes les raons citades, però també perquè tenen un nombre significatiu de lectors utilitzant correu basat en [[text user interface]] com ara [[Mutt]].
Alguns clients de correu de [[Microsoft]] han permès un millor format fent servir [[RTF]] abans que HTML, però llevat que al receptor se li garanteixi tenir un [[client de correu electrònic]] compatible, no hauria d'estar permès.<ref>[http://support.microsoft.com/kb/138053 Com prevenir l'enviament de l'arxiu Winmail.dat a usuaris Internet]</ref>
== Vista general del funcionament ==
| |||