Bisbe (Església Catòlica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat)
Canvis menors, neteja, replaced: a el → al AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Bischof-GL-Müller.JPG|thumb|200px|Un bisbe catòlic de l'[[Església llatina]], revestit amb les [[robes pontificals]] i portant el [[bàcul pastoral]].]]
[[Fitxer:Kanjirappally Bishop Mar Mathew Arackal at Tomb of Mar Varghese Payyappilly Palakkappilly.jpg|thumb|rightdreta|200px|Un bisbe catòlic oriental [[Església catòlica Siro-Malabar|Siro-Malabar]], portant la Creu Mar Thoma que simbolitza l'herència i identitat de l'[[Església Siriana]] a l'[[Cristianisme a l'Índia|Índia]].]]
[[Fitxer:Johann Otto von Gemmingen.jpg|thumb|200px|Johann Otto von Gemmingen, [[Principat-Bisbat d'Augsburg|Príncep-Bisbe d'Augsburg]], 1591-1598, portant un [[bàcul pastoral|bàcul]] i revestit amb una [[capa pluvial]] i la [[mitra]].]]
 
A l'[[Església Catòlica]], un '''bisbe''' és un [[ministre (Església Catòlica)|ministre]] [[orde sacerdotal|ordenat]] que té la plenitud dels [[Set Sagraments|sagraments]] de l'[[orde sacerdotal]] i és responsable d'ensenyar doctrina,<ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a9p4.htm#888 |títol=Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life | editor=Vatican.va |data=1946-02-20 | consulta=2014-04-01}}</ref> governar els catòlics dins la seva jurisdicció,<ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a9p4.htm#894 |títol=Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life | editor=Vatican.va |data=1946-02-20 | consulta=2014-04-01}}</ref> i santificar el món<ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a9p4.htm#893 |títol=Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life | editor=Vatican.va |data=1946-02-20 | consulta=2014-04-01}}</ref> i representar l'Església.<ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p2s2c3a6.htm#1553 |títol=Catechism of the Catholic Church - The sacrament of Holy Orders | editor=Vatican.va |data= | consulta=2014-04-01}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a9p3.htm#832 |títol=CCC - PART 1 SECTION 2 CHAPTER 3 ARTICLE 9 PARAGRAPH 3 | editor=Vatican.va |data=1975-12-14 | consulta=2014-04-01}}</ref> Els catòlics consideren que l'origen del càrrec de bisbe està en els [[apòstol]]s, creient que l'[[Esperit Sant]] els dotà d'un [[carisma]] especial durant la [[Pentacosta]].<ref>[http://www.scborromeo.org/ccc/p2s2c3a6.htm#III Catechism 1556]</ref> Els catòlics creuen que aquest carisma especial s'ha transmès mitjançant la [[successió apostòlica|successió continuada de bisbes]] mitjançant la [[imposició de mans]] al sagrament de l'orde sacerdotal.<ref>[http://www.scborromeo.org/ccc/p2s2c3a6.htm#III Catechism 1555-1556]</ref>
 
Els bisbes diocesans, coneguts com a ''[[eparca|eparques]]'' a les [[Esglésies Catòliques Orientals]], són destinats a governar regions locals que a l'Església catòlica són conegudes com a [[diòcesi]] dins de l'[[Església Llatina]] i com [[eparquia]] al [[Esglésies Catòliques Orientals|ritu oriental]]. Els bisbes són coneguts col·lectivament com el [[Col·legi episcopal]] i poden tenir títols addicionals com [[arquebisbe]], [[cardenal]], [[patriarca]] o [[papa]]. El 2009 hi havia aproximadament uns 5.100 bisbes a l'Església Catòlica.<ref>[http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/ll.html Catholic Hierarchy.org]</ref>
 
Els bisbes sempre són homes.<ref>{{ref-web|títol=APOSTOLIC LETTER ORDINATIO SACERDOTALIS OF JOHN PAUL II TO THE BISHOPS OF THE CATHOLIC CHURCH ON RESERVING PRIESTLY ORDINATION TO MEN ALONE|url= http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/apost_letters/1994/documents/hf_jp-ii_apl_19940522_ordinatio-sacerdotalis_en.html| editor=Libreria Editrice Vaticana| consulta= 30 maig 2014}}</ref> A més, el cànon 378 §1 exigeix que un candidat per l'episcopat ha de ser:
# ferm en la seva fe, de bons costums, pietat, cel per les ànimes, saviesa, prudència i virtuts humanes, i dotat de les altres qualitats que el fan apte per exercir l'ofici que es tracta
# de bona fama
# com a mínim de 35 anys
# ordenat prevere com a mínim cinc anys ençà
# amb un [[Doctor (títol) |doctor]]at o com a mínim una [[llicenciatura]] en [[Sagrada Escriptura]], [[teologia]] o [[dret canònic]] d'un institut d'estudis superiors aprovat per la Seu Apostòlica o, com a mínim, que sigui veritablement expert en aquestes disciplines.<ref>{{ref-web|títol= Codigo de Derecho Canonico - Capítulo II: De los obispos|url= http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__P1C.HTM | editor=Libreria Editrice Vaticana| consulta= 30 maig 2014}} {{es}} </ref>
 
== Bisbes diocesans o eparques ==
Línia 25:
 
=== Papers ===
[[Fitxer:External Ornaments of a Bishop.svg|thumb|rightdreta|200px|Exemple de l'[[escut d'armes]] d'un bisbe catòlic]]
Al bisbe diocesà<ref>{{ref-web|títol=Canon 376|url= http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__P1D.HTM| editor=Libreria Editrice Vaticana|obra= [[Codi de Dret Canònic]] de 1983| consulta= 27 juliol 2009}}</ref> se li confia la cura d'una [[diòcesi]].<ref>{{ref-web|títol=Canon 369|url= http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__P1D.HTM| editor=Libreria Editrice Vaticana|obra= [[Codi de Dret Canònic]] de 1983| consulta= 27 juliol 2009}}</ref> És responsable del magisteri, govern i santificació dels fidels de la seva diòcesi, compartint aquesta tasca amb els [[prevere (catolicisme)|preveres]] i [[diaca|diaques]] que el serveixin.<ref>{{ref-web|títol=Canon 381|url= http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__P1D.HTM| editor=Libreria Editrice Vaticana|obra= [[Codi de Dret Canònic]] de 1983| consulta= 27 juliol 2009}}</ref>
 
Per "''ensenyar, santificar i governar''"<ref>[http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P1D.HTM Canon 386.1]</ref> significa que ha de
Línia 33:
: 3) legislar, administrar i actuar com a jutge per a qüestions de [[dret canònic]] a la seva diòcesi.
 
El bisbe serveix com a "''pastor en cap''" (cap espiritual) de la diòcesi i té la responsabilitat per la cura pastoral de tots els catòlics que visquin a la seva jurisdicció eclesiàstica i [[església particular|ritual]].<ref>[http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P1D.HTM Canon 383.1,2]</ref> Està obligat a celebrar la [[Missa]] cada diumenge i [[Dia Sant d'Obligació]] amb la intenció de pregar per aquells al seu càrrec, assignar clergat als seus càrrecs en les diverses institucions i supervisar les finances.<ref>[http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P1D.HTM Canons 388.2 and 392.2]</ref> Un bisbe ha de tenir una preocupació especial pels preveres, escoltant-los, usant-los com a consellers, assegurant-se que tenen les necessitats cobertes per a elal que els calgui, i defensar els seus drets.<ref>[http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P1D.HTM Canon 384]</ref> Els bisbes catòlics també han de realitzar visites [[Visita Ad Limina Quinquenal|''ad limina'']] a la [[Santa Seu]] cada cinc anys.<ref>[http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P1D.HTM Canon 399.1]</ref>
 
A causa de la seva funció com a mestres de la fe, és costum en alguns països angloparlants afegir al nom del bisbe el títol postnominal de "D.D." (''Doctor en Divinitat'') i referir-se a ells amb el títol de "Doctor".
Línia 79:
 
=== Arquebisbe metropolità ===
Un [[metropolità|bisbe metropolità]] és un [[arquebisbe]] amb una jurisdicció menor sobre una [[província eclesiàstica]]; a la pràctica això significa presidir les reunions i supervisar una diòcesi que no té bisbe.<ref>{{ref-web|títol=Canon 435-36|url= http://www.vatican.va/archive/ENG1104/__P1J.HTM | editor= Libreria Editrice Vaticana |obra= [[Canon law (Catholic Church)|Code of Canon Law]] | consulta=2009-December–06}}</ref> Al catolicisme oriental un metropolità també pot ser el cap d'una església [[autocèfala]], ''[[sui juris]]'' o autònoma quan el nombre de fidels d'aquella tradició és petit. A l'Església llatina, els metropolitans sempre són arquebisbes; en diverses esglésies orientals, el títol és el de ''metropolità'', amb algunes d'aquestes esglésies usant el d<nowiki>{{'</nowiki>}}''arquebisbe'' com a un càrrec separat.
 
=== Arquebisbe o bisbe titular ===
Línia 85:
 
=== Bisbe sufragani ===
Un [[bisbe sufragani]] encapçala una diòcesi dins d'una [[província eclesiàstica]] diferent de la diòcesi principal, l'arxidiòcesi metropolitana.<ref name="metropolitan">{{ref-enciclopèdia|títol=Metropolitan |enciclopèdia=The Catholic Encyclopedia|pàgines=244–45 |url= http://books.google.com/books?id=RmoQAAAAIAAJ&pg=PA244#v=onepage&q=&f=false| consulta=2009-December–06|volum=Volume 10|any=1911| editorial=The Encyclopedia Press}}</ref>
 
=== Bisbe auxiliar ===
Línia 94:
 
=== Bisbes jubilats ===
Quan un bisbe diocesà o auxiliar es jubila, rep el títol honorífic d<nowiki>{{'</nowiki>}}''[[emèrit]]'' de la seva seu.
 
Quan [[Dimissió del Papa Benet XVI|Benet XVI dimití com a Papa]] (Bisbe de Roma), esdevingué [[Benet XVI#El Pontificat#Papa emèrit|Sa Santedat Benet XVI, Summe Pontífex Emèrit]]'' o, simplement, ''Papa Emèrit''.<ref>[http://chiesa.espresso.repubblica.it/articolo/1350523?eng=y Vatican Diary / The identity cards of the last two popes]</ref>
Línia 118:
{{principal|Ornaments pontificis}}
=== Església Llatina ===
El vestit de diari dels bisbes de l'Església Llatina pot ser una [[sotana]] negre (blanca als països tropicals), amb rivet amarant i [[faixí]] morat, conjuntament amb la [[creu pectoral]] i l'[[anell episcopal]]. La Instrucció sobre el vestuari dels prelats de 1969 senyala que el vestit d'ús ordinari pot ser una sotana senzilla sense rivet.<ref>[http://www.fiu.edu/~mirandas/instruction69.htm Instruction on the Dress, Titles and Coats-of-Arms of Cardinals, Bishops and Lesser Prelates, 28 Marchmarç 1969], 14</ref> Des de 1969, un vestit negre amb camisa clerical ha esdevingut molt habitual.
L'[[hàbit coral]] d'un bisbe de l'Església Llatina, que és portat quan assisteix a cerimònies litúrgiques però no les celebra, consisteix en una sotana morada amb el rivet amarant, el [[roquet]], el [[solideu]] morat, la [[birreta]] morada amb una borla i la [[creu pectoral]]. La [[capa pluvial]] es pot portar, però només el bisbe de la diòcesi i en ocasions especialment solemnes.<ref>''Caeremoniale Episcoporum'', 64</ref>
Línia 129:
|[[Fitxer: OverbeckMussinghoff.jpg|200px|center|Franz-Josef Overbeck]] || [[Fitxer:Mgr Eijk-Heilig Bloed.JPG|200px|center|Willem Jacobus Eijk]] || [[Fitxer:Mgr Jérôme BEAU mai 2012.jpg|130px|center|Jérôme Beau]]
|- style="text-align:center"
| El bisbe [[Franz-Josef Overbeck]],<br>amb la sotana de diari || L'[[Arquebisbat d'Utrecht|arquebisbe d'Utrecht]] [[Willem Jacobus Eijk]]<br> amb l'[[habit coral]] || [[Jérôme Beau]], [[arquebisbat de París|bisbe auxiliar de París]],<br> amb les robes litúrgiques
|}
</center>
Línia 141:
{| class="wikitable"
|- style=
|[[FileFitxer:Bishop Mercurius of Zaraisk.jpg|center|150px| Mercurius of Zaraisk]] || [[Fitxer:Patriarch Alexius II.jpg|center|150px| Patriarch Alexius II]] || [[Fitxer:Jan Babjak SJ.jpg|center|150px]]
|- style="text-align:center"
| El bisbe Mercurius de Zaraisk<br> amb el [[mantell (litúrgic)|mantell episcopal]] || El Patriarca de Moscou [[Alexis II]] <br> amb l'[[engolpion]] ||El bisbe [[Ján Babjak]],<br> celebrant la [[Divina Litúrgica]]
|}
</center>
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{wiktionary|bishop|episcopal|episcopus}}
* [http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/ Llista dels bisbes catòlics arreu del món] {{en}}
* [http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/la.html Llista de les diòcesis catòliques] {{en}}
* "''El pastor d'una comunitat''"{{Citar Bíblia|1 Tm|3:1-7}}
* "''Designació dels qui presideixen la comunitat''" {{Citar Bíblia|Tt|1:7-9}}