Catedral de València: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
correcció
Línia 231:
D'estil gòtic ([[segle XIV]]-[[segle XV|XV]]), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposats, amb huit [[vitrall|finestrals]] de fina [[traceria]] calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del segle XIV, mentre que el segon cos o part alta és obra de [[Martí Llobet]] (de cap al [[1430]]). El [[cimbori]] dota de llum natural sempre blanca al [[creuer (arquitectura)|creuer]], gràcies a les finestres translúcides d'[[Alabastre (mineral)|alabastre]] i al fet que la seua carcassa de pedra està reduïda al mínim.<ref> Mira i Casterà, Joan Francesc, pàg. 28.</ref>
 
El cimbori descansa en [[trompa (arquitectura)|trompes]] còniques i es tanca amb una [[volta]] de creueria composta per huit nervis i plementeria de [[maó (construcció)|rajola]]. Amb una alçària d'uns 40 metres, l'absència de contraforts i la lleugeresa contructivaconstructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des del punt de vista arquitectònic.
 
En les [[Petxina (arquitectura)|petxines]], davall les trompes del cimbori figuren quatre escultures d'estuc del segle XVIII que representen els quatre evangelistes amb els atributs amb què s'identifiquen: [[Sant Lluc]] amb el bou, obra de Josep Pujol, [[Sant Joan Evangelista|Sant Joan]] amb l'àguila del mateix autor, [[Sant Mateu apòstol|Sant Mateu]] amb l'àngel, de Josep Esteve i «Sant Marc amb el lleó», de Francesc Sanchis. En la seua part superior hi ha una campana (''el cimboriet'') de 1805 que actualment no es fa servir.