Pau d'Àger i d'Orcau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 22:
'''Pau d'Àger i d'Orcau''' (Tremp, 1592 - Vallfogona de Riucorb, 1672) fou un religiós, comanador de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem]] i 102è [[president de la Generalitat de Catalunya]] (nomenat el [[22 de juliol]] de [[1659]]).<ref name="presidents">''Història dels Presidents...'', pàg. 244-247</ref>
== Biografia ==
Era fill d'Onofre d'Àger, cavaller de Tremp i d'Anna d'Orcau. Va estar vinculat a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem]] a Tortosa (1228-1234), [[Vilafranca del Penedès]] (1637-1659), Vallfogona de Riucorb (1645-1672) i Barcelona (1656-1672). Era un diputat d'abans de la [[guerra dels Segadors]], però el seu poc protagonisme polític en la contesa li va permetre tenir el favor del rei espanyol. Va ser membre de diverses [[juntes de braços]], entre elles la que tractava de la crida militar del ''[[Princeps namque]]'' el [[1637]]. Poc després de començar la guerra, el 1641, estava a [[Illa de Malta|Malta]] i no es torna a estar a [[Barcelona]] fins al [[1650]].
== President ==
Al front de la Generalitat de Catalunya li va tocar viure la signatura del [[Tractat dels Pirineus]] entre França i Espanya el 1659. Malgrat aquesta pau, les tropes reials no es van desmobilitzar i es varen succeir les repressions i abusos dels soldats sobre la ciutadania, provocant continus enfrontaments entre la [[Diputació del General de Catalunya |Diputació]] i el [[virrei de Catalunya|virrei]], [[Francisco de Orozco]]. Aquest deixà clar la seva visió sobre la nova situació de les institucions quan manifesta: ''"los senyors diputats no són recullidors dels fruyts del principat, sinó recullidors dels fruyts de sa Magestat"''. Les tensions també tenien altres fronts com l'allotjament dels soldats (crisi recurrent des de feia 50 anys) i la voluntat de la Generalitat per aconseguir el control sobre les [[insaculació|insaculacions]] ara per ara pre-filtrades per la corona. És un període de forta "desafecció" de les institucions i un fort despotisme del [[virrei de Catalunya]] en el que no es varen realitzar ni [[juntes de braços]], ni [[trenta-sisena|trenta-sisenes]].▼
Fou el 102è president de la Generalitat de Catalunya al costat d'Àngel del Pas i de Camporells, senyor de Sant Marçal, pel braç militar, i Lluís Llopico de Xixona, ciutadà de Tortosa, pel braç popular o reial. Li va tocar viure la signatura del [[Tractat dels Pirineus]] entre França i Espanya el 10 de desembre 1659. Malgrat aquesta pau, les tropes reials no es van desmobilitzar i es varen succeir les repressions i abusos dels soldats sobre la ciutadania, provocant continus enfrontaments entre la [[Diputació del General de Catalunya |Diputació]] i el [[virrei de Catalunya|virrei]], [[Francisco de Orozco]].{{sfn|Gordo-Guarinos|2000|p=49}}
▲
==Referències==
Linha 31 ⟶ 35:
== Bibliografia ==
* ''Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents'' Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
* {{Ref-llibre |cognom=Gordo-Guarinos |nom=Francesc | editor= |títol=De Berenguer de Cruïlles a Jordi Pujol: els 125 presidents de la Generalitat de Catalunya |títoltraduït= |url= http://books.google.com/books?id=H1lpAAAAMAAJ | editorial=Pagès Editors |lloc=Lleida |data= |mes= |any=2000 |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn=84-7935-703-7 |ref= }}
{{Inicia taula}}
| |||