Artau II de Pallars Sobirà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 3:
 
== Vida Política ==
Començà a governar jove, i segurament sota la tutela de la seva mare [[Llúcia de la Marca]]. Va heretar un comtat en guerra i va batallar amb el seu parent el comte [[Ramon VI de Pallars Jussà|Ramon VI]] de [[Comtat de Pallars Jussà|Pallars Jussà]]. Tot i no renunciar a recuperar les valls, castells i drets que li pertanyien, no podrà cometre els excessos del seu pare, que va morir excomunicat: fou necessari pactar amb el [[bisbat d’Urgell]] l'aixecament de la pena (1087). [[Ramon IVV de Pallars Jussà|Ramon IVV]] i els nobles del comtat, sempre al costat on podien treure profit, haurien posat a Artau i als seus aliats els Vallferrera en greus problemes, tal com el pare d'Artau va fer amb Ramon. El seu germà [[Sant Ot d’Urgell|Ot]] expandiria pel Pallars la [[Pau i Treva de Déu|Pau i Treva]] en aquest context.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = Bringué i Portella|nom = Josep Maria|títol = Història del Pallars : dels orígens als nostres dies|url = |edició = |llengua = Català|data = 2005|editorial = Pagès Editors|lloc = Lleida|pàgines = |isbn = 8497792653}}</ref>
[[File:Castell de Mur. Mur. Castell de Mur 12.JPG|thumb|259x259px|Els estratègics castells de [[Castell de Mur (castell)|Mur]] i [[Castell de Llimiana|Llimiana]] li foren donats a Artau en féu pel comte [[Ramon IVV de Pallars Jussà]]. ]]
Pel que sembla, però, el comte de Pallars Jussà no ho tingué fàcil. La guerra durava molt, els comtats es desgastaven, i la crida a la conquesta d'[[Al-Àndalus]] va despertar les ànsies dels comtes i nobles per a una solució definitiva.<ref name=":1" /> La guerra civil del Pallars es va acabar definitivament a partir als anys 1094-1095, amb tot de pactes i convinences on el territori és equilibrat i es defineixen les respectives jurisdiccions. D'aquesta manera els comtats de [[Comtat de Pallars Sobirà|Pallars Sobirà]] i [[Comtat de Pallars Jussà|Pallars Jussà]] se separen finalment ''de facto'' i ''de iure''. Els comtes es prometen ajut i defensa mutus, i no construir fortaleses fora dels dominis respectius. Ramon, en agraïment per una gran donació de castells feta per Artau a les negociacions, li donà en feu els preats castells de [[Castell de Mur (castell)|Mur]] i [[Castell de Llimiana|Llimiana]], fent-se Artau un dels seus homes.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Pladevall i Font|nom = Antoni|títol = Catalunya Romànica: Vol.XV El Pallars|url = |edició = |llengua = Català|data = 1993|editorial = Enciclopèdia Catalana|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 848519456X}}</ref>