Setge de Perpinyà (1642): diferència entre les revisions

data= [[4 de novembre]] dedel [[1641]]<br> a [[9 de setembre]] de [[1642]] |

El '''Setge de Perpinyà''' dedel 1642 fou un dels episodis de la [[Guerra dels Segadors]]

Poc després de la revolta que va suposar el [[Corpus de Sang]], l'exèrcit de [[Felip IV d'Espanya]] va ocupar [[Tortosa]] i [[Tarragona]], il [[17 de gener]] dedel [[1641]], davant l'alarmant penetració de l'exèrcit castellà, [[Pau Claris]] al capdavant de la [[Generalitat de Catalunya]], proclamà la [[República Catalana]] acordanti acordà una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l'obediència de [[Lluís XIII de França]]. Pocs dies després, amb l'ajut de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la [[Batalla de Montjuïc (1641)|batalla de Montjuïc]] del [[26 de gener]] dedel [[1641]], i les tropes castellanes es retiravenretiraren a [[Tarragona]].

El [[4 de maig]] dedel [[1641]] l'estol francès d'[[Henri d'Escoubleau de Sourdis]] es presentà davant de [[Tarragona]] i inicià el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de [[Philippe de La Mothe-Houdancourt]]. Durant els mesos de maig i juny es lluità als voltants de Tarragona; el [[fort de Salou]] caigué en poder dels francesos el [[9 de maig]] i es lliurà la [[batalla de Constantí]] el [[13 de maig]]. Després de ser derrotats, del [[30 de juny]] al [[4 de juliol]] dedel [[1641]] en la [[primera batalla naval de Tarragona]], els espanyols van bastir un nou estol comandat per [[García Álvarez de Toledo y Mendoza]] que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francès al [[Rosselló]].

Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de [[Tarragona]] el [[23 de març]] dedel [[1642]] per socórrer el [[Rosselló]], que havia quedat aïllat al nord, però foren derrotades a mig camí i [[Cotlliure]] va caure el mes d'abril. El maig, els espanyols retiren els terços que estaveneren a [[Roses]] amb un estol de 78 naus.<ref>{{es}} ingenieros del rey.com, ''[http://www.ingenierosdelrey.com/guerras/1640_cataluna/1640_cataluna.htm Catalunya 1640]''</ref> amb un estol de 78 naus.

== L'exèrcit francès ==

L'exèrcit francès estava format per un total de 19 companyies de guardiesguàrdies franceses, 6 de guàrdies suissessuïsses, 310 companyies d'infanteria, 10 companyies reials i 44 companyies de cavalleria<ref>{{fr}} Jean de Gazanyola: Histoire du Rousillon. Perpinyà, 1857</ref>. Desglossats, pereren:

* [[regimentRegiment]]s d'[[infanteria]]: ''Gardes Françaises'' (amb 19 companyies presents), ''Gardes Suisses'' (amb 6 companyies presents), ''Royal'', ''Montozier'', ''Covisson'' (o ''Couisson''), ''Champagne'', ''Essiat'', ''Béarn'', ''Espenan'', ''Enghien'', ''Conti'', ''Polignac'', ''Languedoc'', ''La Douze'', ''Saint Aunetz'', ''Le Ferron'', ''Roquelaure'', ''Noailles'', Espenan, ''La Couronne'', ''Cinq Mars'', ''Vandy'', ''Mazarin'' (italià) i les companyies reials (amb 10 presents). També hi ha la companyia dels 100 suïssos de guarda de corpscos del Rei

* regimentsRegiments de [[cavalleria]]: ''Enghien'', ''Meilleraye'', ''Brissac'', ''La Chapelle'', ''Seran'' (o ''Leran''), cavalls lleugers de la guardiaguàrdia, cavalls lleugers del Cardenal (Richelieu), els ''gendarmes'' del Rei, els ''Chevaux-légers'' de la ''garde'' i 1300 ''"Gentilhommes"'', companyia de ''gendarmes'' del Comte de Carces

* [[mosqueterMosqueter]]s del Rei i del Cardenal

Durant el setge, el regiment de ''Cinq Mars'' va ser enviat a Catalunya i es llevà el regiment ''Degli-Oggli'' (italià), format per 9 companyies de 200 homes per servir al setge.

== El setge ==

Les tropes de [[Lluís XIII de França]] van assetjar [[Perpinyà]] des del [[4 de novembre]] dedel [[1641]]. El mateix rei va estarser present durant la primavera en el setge, però va marxar abans de la conquesta de la ciutat. El governador, [[Pedro Diego de Zúñiga y de la Cueva]], el marquès de Flores Dávila,<ref name=ML>{{es}} Modesto Lafuente, ''[http://books.google.cat/books?id=RLRJAAAAMAAJ&pg=PA413&lpg=PA413&dq=batalla+mortara&source=web&ots=EYzTecBMkq&sig=K0d8YdF834kgNGlWzCnEo7U-_Zk#PPA417,M1 Historia general de España]''</ref> va rendir la ciutat, que va caure per gana i pel gran nombre de baixes el [[9 de setembre]] dedel [[1642]], només quedaven 500 sobreviventssupervivents. En efecte si bé a començaments d'any la ciutat va rebre subministraments, després el setge no va poder ser forçat<ref>Alícia Marcet i Juncosa, ''[http://arrels.free.fr/QUISOM/HISTORIA.HTM De l'home de Talteüll al segle xx]''</ref> La ciutat fou ocupada per tropes franceses, amb el recolzadessuport pelsdels catalans revoltats.

== Conseqüències ==

A la ciutat es trobava ell'arsenal majormés arsenalgran de l'exèrcit espanyol, cent canons i vint mil fusells, que foren capturats<ref name=ML/> per l'exèrcit francès.<ref name=ML/> La pressió sobre [[Salses]], que havia quedat completament aïllada al [[Rosselló]], faféu que el seu governadores rendeixirendís la plaça a continuació.

Tal com expressa Sanabre, la presa de Perpinyà, de la quequal s'exclogueren les forces catalanes, era el 1rprimer pas per a incorporar la Catalunya Nord al regne de França. Així no ha d'estranyar que els francesos vetllessin a tenir-hi sempre una guarnició força nombrosa, sobretot respecte d'una vila pràcticament deserta a causa de les malalties i de la fam provocada pel setge.