Tessitura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.26.199.82. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Eliminat tot el contingut de la pàgina
Línia 1:
{{FR|data=octubre de 2015}}
La '''tessitura''' (de l'italià ''tessitura'', "textura") d'una [[veu]] o d'un[[Instrument musical| instrument]] musical designa el conjunt o l'extensió de les notes, de les més [[greu|greus]] a les més [[Agut (música)|agudes]], que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d'emetre amb més facilitat i amb més qualitat. Cal distingir, doncs, entre ''tessitura'' i ''extensió'', terme que indica merament el rang de freqüències que poden realitzar-se sense considerar característiques com ara el volum o la qualitat del so. Tanmateix, el terme ''tessitura'' de vegades també s'empra en aquest darrer sentit. Endemés, ''tessitura'' es pot fer servir en un tercer sentit, és a saber, en el context d'una veu o un instrument que executen una peça musical o un passatge d'aquesta, és el mot per referir-se al segment de tons que hi predomina.
 
En qualsevol cas, el terme ''tessitura'', en designar un rang de sons bé en relació amb els d'altres membres d'una mateixa família tímbrica, bé dins el marc d'una mateixa veu o instrument, o bé fins i tot entès en termes absoluts, pren en consideració elements de descripció "qualitatius". Així, per exemple, es tenen en compte factors relatius a la disposició dels sons: la proporció de salts o de graus conjunts des del punt de vista melòdic; el nombre relatiu de notes agudes o greus; la tendència melòdica ascendent o descendent de la peça o el fragment, la qual pot avenir-se més o menys amb les destreses del cantant, que pot trobar-se més o menys còmode cantant en l'una o l'altra direcció, etc.
 
Així doncs, la tessitura i el [[Timbre musical|timbre]] s'utilitzen per classificar per categories o famílies tant la veu com també alguns instruments.
 
En relació amb això, tot i que no sol al·ludir-s'hi en parlar de tessitura, el volum sonor (intensitat, sonoritat o potència sonora) que pot mantenir el cantant en els efectes dramàtics sovint influeix en el "[[Fach]]" o tipus de veu en què s'especialitza. Per exemple, un tenor líric pot tenir un rang vocal adient per cantar [[Wagner]] o altres papers dramàtics, però el fet de mantenir una sonoritat adequada a la intensitat dramàtica durant tot el temps que dura la funció pot produir danys a la veu o simplement estar fora de l'abast de l'intèrpret. L'[[Otello_(Verdi)|Otello]] de [[Verdi]] és un bon exemple de la necessitat de posseir una veu capaç de mantenir una potència considerable al llarg de tota una [[òpera]].
 
{{Terminologia operística}}
 
{{commonscat}}
 
[[Categoria:Teoria de la música]]