Teoria de cordes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 2:
{{Problema|física|La teoria de cordes i la [[teoria M]] ofereixen una manera d'unificar la [[gravetat]] i la [[mecànica quàntica]] o només són un carreró sense sortida?}}
La idea bàsica és que els components fonamentals del món físic són cordes d'una longitud de l'ordre de la [[longitud de Planck]] (10<sup>-35</sup>
La '''teoria de supercordes''' és una versió de la teoria de cordes estàndard que inclou els [[fermions]] (cosa que l'estàndard no feia) i incorpora la [[supersimetria]] (una simetria de les partícules fonamentals que relaciona [[bosó|bosons]] i [[fermions]]). Un aspecte destacable d'aquesta versió és que, per tal que la descripció de la natura sigui consistent, es necessita que l'espai-temps tingui 10 [[dimensió|dimensions]], en lloc de les 4 dimensions observades (tres d'espacials i una de temporal). Hom generalment suposa que, de les 10 dimensions, n'hi ha 6 que es troben caragolades (''compactificades'') en escales properes a la [[longitud de Planck]], i per aquest motiu no
Aquesta teoria o, més ben dit, teories (vegeu més endavant), és una solució possible al problema de la [[gravitació|gravetat]] [[mecànica quàntica|quàntica]] (és a dir, una descripció quàntica de la gravetat) i, a més de la gravetat, pot descriure de manera natural les altres forces de la natura ([[força electrofeble]] i [[força forta]]). Les teories de supercordes inclouen els [[fermió|fermions]] i incorporen la [[supersimetria]]. No se sap encara si la teoria és capaç de descriure un univers amb la quantitat precisa de forces i matèria que observem, ni quanta llibertat la teoria dóna per escollir aquests detalls. La teoria de cordes (i menys les seves ampliacions, com la [[teoria M]]) encara no ha fet prediccions [[falsabilitat|falsables]] que permetin comprovar-la experimentalment, encara que alguns aspectes especials de la teoria són accessibles a observacions i experiments.
Línia 18:
* '''Heteròtica E<sub>8</sub>×E<sub>8</sub>''': l'altra possibilitat de compactificar les 16 dimensions de diferència entre excitacions levògires i dextrògires. Les cordes són tancades.
Tot i que, per a entendre els detalls d'aquestes teories, cal un nivell considerable de coneixements matemàtics, algunes propietats es poden entendre de manera intuïtiva. Per exemple, les cordes tenen tensió (de manera semblant a les cordes normals del món macroscòpic) i aquesta tensió n'és un paràmetre fonamental i està molt relacionada amb la grandària de la corda: si
El [[1995]], [[Edward Witten]] i d'altres indicaren que, possiblement, la teoria de cordes és, de fet, el límit d'una teoria més general -i en bona part per desenvolupar- d'11 dimensions, anomenada temptativament ''[[teoria M]]''. La teoria de cordes seria un límit particular de la teoria M. En la teoria de cordes,
== Vibració de les cordes ==
Línia 34:
Alguns dels problemes o reptes de la teoria de cordes són:
* La manca de prediccions susceptibles de [[falsació|falsar]]. Els resultats de la teoria de cordes es refereixen a les [[unitats de Planck|escales de Planck]], completament inaccessibles experimentalment avui dia i, per tant, no es poden contrastar en absolut. Hom ha arribat a argumentar que la teoria de cordes no fa cap mena de prediccions i que, per tant, no es pot considerar una teoria científica.
* Manca d'una explicació convincent de per què no
* Manca d'una explicació de per què no
* Manca d'una descripció no [[teoria de pertorbacions|pertorbativa]] de la teoria de cordes, anàloga a la de la [[relativitat general]].
| |||