Senyera del País Valencià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvie l'ordre segons allò comentat a la discussió
Línia 25:
 
[[Fitxer:Simplificació_senyera.svg|300px|center|Simplificació de la senyera]]
 
== El tardofranquisme i la [[Transició democràtica espanyola|Transició]]: el conflicte al voltant de la Senyera ==
{{Infotaula de bandera|
de=del |
nom = Consell Preautonòmic del País Valencià.|
imatge = Senyera valenciana preautonòmica.svg|
ús = 110100|
símbol = historical|
proporció = 5:3|
origen = Consell preautonòmic<ref name="docv"/>|
adopció = [[1978]]–[[1980]]|
}}
El [[nacionalisme valencià|valencianisme]] de postguerra, molt afeblit per la desfeta i la situació política, es va refugiar en àmbits culturals, bàsicament al voltant del [[grup Torre]] i l'editorial del mateix nom, on es van forjar la major part d'aquesta generació de valencianistes. A finals dels anys 50, però, van aparèixer certes divergències al grup sobre l'àmbit nacional valencià, les quals van culminar amb la publicació en [[1962]] de ''[[Nosaltres els valencians]]'', de Joan Fuster, una proposta renovadora que trencava completament amb els plantejaments nacionals del valencianisme republicà, i també amb l'antiga bandera nacionalista, ja que segons creia Fuster, els valencianistes de preguerra en el tema de la bandera ''no sabien el que es feien''.<ref>Joan Fuster, ''El blau en la Senyera'', 3i4, 1977, pàg. 26.</ref> Així doncs, mentre el nou [[fusterianisme|valencianisme fusterià]] anava penetrant als àmbits socials més polititzats, com ara la Universitat, les [[Senyera Reial|senyeres quadribarrades]] començaven a aparèixer a les primeres manifestacions polítiques antifranquistes, mentre la Senyera Coronada quedava relegada per una banda a l'esquifit valencianisme continuista, i per l'altra a les manipulacions folklòriques i regionals del franquisme, dos sectors que a la Transició confluirien en el denominat [[blaverisme]].
 
Tot i així, ambdós símbols convivien a la ciutat de València en esdeveniments socials i esportius importants com la celebració per la victòria del València C.F. en la [[Lliga espanyola de futbol|lliga]] de [[1971]], o, ja arribada la Transició, a la manifestació del 9 d'octubre de [[1977]] sota el lema ''Ara, volem l'Estatut'', on milers de persones van participar portant Senyeres amb blau i sense. Tanmateix, aquest va ser el punt d'inflexió, i aquest mateix any l'associació ''[[Lo Rat Penat]]'' publicava un fullet anònim ple d'incorreccions històriques sobre ''La senyera valenciana'' defensant que històricament la Senyera Coronada havia estat la del regne de València.
 
En abril de [[1978]] el ''Consell Preautonòmic del País Valencià'', amb majoria socialista, va adoptar la Senyera sense blau com a bandera oficial de l'ens, amb l'[[Escut del País Valencià|escut valencià]] al bell mig, i es va hissar al balcó de l'Ajuntament de València juntament amb la [[Bandera d'Espanya|bandera espanyola]] i amb la Senyera Coronada com a bandera de la ciutat. La reacció de la dreta va ser violenta, i el regidor per la [[UCD]] de [[València]], [[Rafael Orellano]] va idear la forma de calar foc a la senyera valenciana durant els actes institucionals del 9 d'octubre de [[1979]];<ref>[http://vinalopodigital.net/vinalopo/modules/news/article.php?storyid=1211 «Yo di todos los medios e ideé la mecha» que quemó las banderas «Yo di todos los medios e ideé la mecha» que quemó las banderas]. Entrevista a Rafael Orellana pel diari El Mundo el 9 d'octubre de 2010</ref> Orellano havia estat poc abans fundador del [[Grup d'Acció Valencianista]], un grup d'ultradreta caracteritzat per la violència i l'extremisme. La [[Batalla de València|batalla]] pels símbols estava en el moment més àlgid.
{{Infotaula de bandera|
de=de|
nom =l'Estatut de Benicàssim|
imatge = Senyera valenciana de l'Estatut de Benicàssim.svg|
ús = 110100|
símbol = proposal|
proporció = 5:3|
origen = [[1981]] (''Estatut de Benicàssim'')|
adopció = No arribà a ser oficial|
}}
Quan a finals d'aquest mateix any el president [[Partit Socialista del País Valencià|socialista]] [[Josep Lluís Albiñana Olmos|Josep Lluís Albiñana]] va haver d'abandonar el Consell Preautonòmic, un dels primers actes del nou president de la [[Unió de Centre Democràtic|UCD]], [[Enric Monsonís Domingo|Enric Monsonís]], va ser oficialitzar la Senyera Coronada. L'anterior president, Albiñana, posteriorment cedí el [[25 d'abril]] de [[2014]] a l'[[Institut Joan Fuster]], l'únic exemplar oficial de senyera preautonòmica, la que onejà a la Generalitat; també declarà públicament que, l'endemà de la seua dimissió, l'ordenança que l'havia arriat per ordre de Monsonís li'l va regalar, i que se'l va guardar perquè "en l'època hi oferien 30 mil pessetes per cada senyera cremada".<ref>[http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/736088-loctubre-custodiara-la-senyera-preautonomica-que-onejava-a-la-generalitat.html?cca=1 L'Octubre custodiarà la senyera preautonòmica que onejava a la Generalitat]. El Punt Avui, 25 d'abril de 2014</ref> Hui dia aquest exemplar històric de senyera s'exposa públicament a l'[[Octubre Centre de Cultura Contemporània]].
 
En aquesta situació d'estancament polític i violència va arribar el moment de negociar la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. La dreta arribava a la negociació defensant la Senyera Coronada i el nom de Regne de València, mentre l'esquerra defensava la Senyera quatribarrada i el nom País Valencià. Els redactors de l'Estatut nomenats pels diferents partits valencians amb representació parlamentària aplegaren a [[Benicàssim]] a una solució de consens quasi salomònica, bandera amb blau, però amb l'[[Escut del País Valencià|escut valencià]] a la franja en compte de la corona, i el nom País Valencià. El text consensuat es coneix com l'[[Estatut de Benicàssim]]. L'endemà la UCD declarava per boca d'[[Fernando Abril Martorell|Abril Martorell]] que no reconeixia l'acord signat pels seus representants, i tot va quedar en orris. Quan en [[1982]] el [[Congrés dels Diputats]] va aprovar oficialment l'Estatut d'Autonomia valencià, l'anomenat ''Estatut de Madrid'', la bandera era la Senyera Coronada i el nom [[Comunitat Valenciana]]. D'aquesta manera, amb una decisió presa a [[Madrid]], el conflicte sobre els símbols valencians quedà obert i mai es va tancar.<ref>Per aprofundir en el conflicte vegeu A. Cucó, ''Roig i blau. La transició democràtica valenciana'', Tàndem, 2002.</ref>
 
== Història ==
Linha 78 ⟶ 108:
 
Tanmateix, no sols era la bandera dels republicans. En febrer de [[1939]] el nou Ajuntament franquista de València va portar la Senyera oficial (la reproducció de 1928) a la desfilada d'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València, i uns mesos després també la va portar a la desfilada de la Victòria del bàndol rebel a [[Madrid]], en la qual la Senyera coronada va presidir la desfilada junt a altres banderes de l'exèrcit espanyol. Així, es conta la història que en aquests anys les autoritats s'asseguraven, per exemple, que no s'utilitzés durant les [[Falles]] de València, i amenaçava els organitzadors amb un dia de presó per cada "bandera secessionista" que es mostrés als balcons dels carrers de la ciutat.{{sfn|Baydal i Esquilache|2006|p=9}} Tanmateix, a poc a poc el règim franquista va anar desenvolupant un paper regionalitzador i folkloritzant de les cultures identitàries i la Senyera coronada va ser reinterpretada, igual que en el [[segle XIX]], com símbol regional per excel·lència.{{sfn|Baydal i Esquilache|2006|p=9}} Així, per exemple, en [[1943]] es van reprendre les celebracions anuals del 9 d'octubre, de nou amb la Senyera coronada, però ara la comparsa de la desfilada estava composta bàsicament per grups fallers i elements folklòrics.{{sfn|Baydal i Esquilache|2006|p=9}} Més endavant, als anys 60, el filòleg i historiador valencianista [[Manuel Sanchis Guarner]] convencé les autoritats [[Franquisme|franquistes]] perquè la Senyera coronada s'adoptés legalment com a bandera de la ciutat de València.{{sfn|Baydal i Esquilache|2006|p=9}}
 
== El tardofranquisme i la [[Transició democràtica espanyola|Transició]]: el conflicte al voltant de la Senyera ==
{{Infotaula de bandera|
de=del |
nom = Consell Preautonòmic del País Valencià.|
imatge = Senyera valenciana preautonòmica.svg|
ús = 110100|
símbol = historical|
proporció = 5:3|
origen = Consell preautonòmic<ref name="docv"/>|
adopció = [[1978]]–[[1980]]|
}}
El [[nacionalisme valencià|valencianisme]] de postguerra, molt afeblit per la desfeta i la situació política, es va refugiar en àmbits culturals, bàsicament al voltant del [[grup Torre]] i l'editorial del mateix nom, on es van forjar la major part d'aquesta generació de valencianistes. A finals dels anys 50, però, van aparèixer certes divergències al grup sobre l'àmbit nacional valencià, les quals van culminar amb la publicació en [[1962]] de ''[[Nosaltres els valencians]]'', de Joan Fuster, una proposta renovadora que trencava completament amb els plantejaments nacionals del valencianisme republicà, i també amb l'antiga bandera nacionalista, ja que segons creia Fuster, els valencianistes de preguerra en el tema de la bandera ''no sabien el que es feien''.<ref>Joan Fuster, ''El blau en la Senyera'', 3i4, 1977, pàg. 26.</ref> Així doncs, mentre el nou [[fusterianisme|valencianisme fusterià]] anava penetrant als àmbits socials més polititzats, com ara la Universitat, les [[Senyera Reial|senyeres quadribarrades]] començaven a aparèixer a les primeres manifestacions polítiques antifranquistes, mentre la Senyera Coronada quedava relegada per una banda a l'esquifit valencianisme continuista, i per l'altra a les manipulacions folklòriques i regionals del franquisme, dos sectors que a la Transició confluirien en el denominat [[blaverisme]].
 
Tot i així, ambdós símbols convivien a la ciutat de València en esdeveniments socials i esportius importants com la celebració per la victòria del València C.F. en la [[Lliga espanyola de futbol|lliga]] de [[1971]], o, ja arribada la Transició, a la manifestació del 9 d'octubre de [[1977]] sota el lema ''Ara, volem l'Estatut'', on milers de persones van participar portant Senyeres amb blau i sense. Tanmateix, aquest va ser el punt d'inflexió, i aquest mateix any l'associació ''[[Lo Rat Penat]]'' publicava un fullet anònim ple d'incorreccions històriques sobre ''La senyera valenciana'' defensant que històricament la Senyera Coronada havia estat la del regne de València.
 
En abril de [[1978]] el ''Consell Preautonòmic del País Valencià'', amb majoria socialista, va adoptar la Senyera sense blau com a bandera oficial de l'ens, amb l'[[Escut del País Valencià|escut valencià]] al bell mig, i es va hissar al balcó de l'Ajuntament de València juntament amb la [[Bandera d'Espanya|bandera espanyola]] i amb la Senyera Coronada com a bandera de la ciutat. La reacció de la dreta va ser violenta, i el regidor per la [[UCD]] de [[València]], [[Rafael Orellano]] va idear la forma de calar foc a la senyera valenciana durant els actes institucionals del 9 d'octubre de [[1979]];<ref>[http://vinalopodigital.net/vinalopo/modules/news/article.php?storyid=1211 «Yo di todos los medios e ideé la mecha» que quemó las banderas «Yo di todos los medios e ideé la mecha» que quemó las banderas]. Entrevista a Rafael Orellana pel diari El Mundo el 9 d'octubre de 2010</ref> Orellano havia estat poc abans fundador del [[Grup d'Acció Valencianista]], un grup d'ultradreta caracteritzat per la violència i l'extremisme. La [[Batalla de València|batalla]] pels símbols estava en el moment més àlgid.
 
Quan a finals d'aquest mateix any el president [[Partit Socialista del País Valencià|socialista]] [[Josep Lluís Albiñana Olmos|Josep Lluís Albiñana]] va haver d'abandonar el Consell Preautonòmic, un dels primers actes del nou president de la [[Unió de Centre Democràtic|UCD]], [[Enric Monsonís Domingo|Enric Monsonís]], va ser oficialitzar la Senyera Coronada. L'anterior president, Albiñana, posteriorment cedí el [[25 d'abril]] de [[2014]] a l'[[Institut Joan Fuster]], l'únic exemplar oficial de senyera preautonòmica, la que onejà a la Generalitat; també declarà públicament que, l'endemà de la seua dimissió, l'ordenança que l'havia arriat per ordre de Monsonís li'l va regalar, i que se'l va guardar perquè "en l'època hi oferien 30 mil pessetes per cada senyera cremada".<ref>[http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/736088-loctubre-custodiara-la-senyera-preautonomica-que-onejava-a-la-generalitat.html?cca=1 L'Octubre custodiarà la senyera preautonòmica que onejava a la Generalitat]. El Punt Avui, 25 d'abril de 2014</ref> Hui dia aquest exemplar històric de senyera s'exposa públicament a l'[[Octubre Centre de Cultura Contemporània]].
{{Infotaula de bandera|
de=de|
nom =l'Estatut de Benicàssim|
imatge = Senyera valenciana de l'Estatut de Benicàssim.svg|
ús = 110100|
símbol = proposal|
proporció = 5:3|
origen = [[1981]] (''Estatut de Benicàssim'')|
adopció = No arribà a ser oficial|
}}
En aquesta situació d'estancament polític i violència va arribar el moment de negociar la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. La dreta arribava a la negociació defensant la Senyera Coronada i el nom de Regne de València, mentre l'esquerra defensava la Senyera quatribarrada i el nom País Valencià. Els redactors de l'Estatut nomenats pels diferents partits valencians amb representació parlamentària aplegaren a [[Benicàssim]] a una solució de consens quasi salomònica, bandera amb blau, però amb l'[[Escut del País Valencià|escut valencià]] a la franja en compte de la corona, i el nom País Valencià. El text consensuat es coneix com l'[[Estatut de Benicàssim]]. L'endemà la UCD declarava per boca d'[[Fernando Abril Martorell|Abril Martorell]] que no reconeixia l'acord signat pels seus representants, i tot va quedar en orris. Quan en [[1982]] el [[Congrés dels Diputats]] va aprovar oficialment l'Estatut d'Autonomia valencià, l'anomenat ''Estatut de Madrid'', la bandera era la Senyera Coronada i el nom [[Comunitat Valenciana]]. D'aquesta manera, amb una decisió presa a [[Madrid]], el conflicte sobre els símbols valencians quedà obert i mai es va tancar.<ref>Per aprofundir en el conflicte vegeu A. Cucó, ''Roig i blau. La transició democràtica valenciana'', Tàndem, 2002.</ref>
 
== La Senyera en l'actualitat: un símbol oficial ==