[[Fitxer:Stethoscope 1.jpg|thumb|Imatge d'un fonendoscopi.]]
El '''fonendoscopi''', conegut també com a '''estetoscopi''', és un [[producte sanitari]] usat en [[medicina]], [[infermeria]] i [[veterinària]] per a escoltar els sons interns dels cossos humà i animal. Generalment s'usa en l'[[auscultació]] dels batecs cardíacs o els sorolls respiratoris, encara que algunes vegades també s'usa per a objectivar sons intestinals o bufs per fluxos anòmals sanguinis en [[artèries]].
El fonendoscopi fou inventat a [[França]] pel metge [[René Theophile Hyacinthe Laënnec|René Théophile Hyacinthe Laënnec]] el [[1816]]. Aquest, a causa de la vergonya que sentia d'acostar la seva orella al pit de les pacients, va crear un cilindre de fusta de 30 [[Centímetre|cm]] de llarg, origen de l'instrument.
Les investigacions publicades al "Tractat sobre Percussió i Auscultació" ([[1839]]), de [[Josef Skoda]], van permetre dotar aquest signe nosològic de pragmatisme clínic científic notable, que arriba fins al present.
Està constituït per dos tubs de goma que acaben en dues olives que s'adapten a cau d'[[Pavelló auricular|orella]] i a més aquests tubs enllacen amb un altre que conté un diafragma i una campana que amplifiquen els sons d'auscultació.
