Esperit del 12 de febrer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - fer concessió alguna que + fer cap concessió que |
|||
Línia 19:
==Cas Puig Antich==
El cop donat a la credibilitat de l'esperit del 12 de febrer va acabar de completar-se poc després amb una nova prova que Franco i el búnquer no es trobaven amatents, en absolut, a fer cap concessió que pogués interpretar-se com debilitat.
Això no va fer més que exacerbar la mentalitat de cercle del búnquer. La derrota d'[[Amintore Fanfani]] en el referèndum sobre el divorci a Itàlia, la caiguda del [[règim dels coronels]] grecs i, poc després, a l'abril de 1974, la revolució portuguesa, tot això va contribuir a endurir ulteriorment l'immobilisme del búnquer. El procés es va intensificar a causa de les nombroses figures del règim, de ment més oberta, que consideraven havia arribat ja el moment d'obrir-se a l'esquerra. L'esquerra espanyola va rebre amb alegria els esdeveniments de Portugal. El blanc dels atacs del búnquer fou la relaxació de la censura amb Pío Cabanillas, l'únic camp que l'esperit del 12 de febrer funcionava de debò. Aleshores, el 28 d'abril, [[José Antonio Girón de Velasco]] va publicar una airada arremesa contra Cabanillas i contra l'altre membre del govern relativament liberal, Barrera de Irimo. El ''Gironazo'', publicat a ''[[Arriba]]'', va ser acompanyat de denúncies virulentes del Govern per part de [[Blas Piñar]].
| |||