Ariet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - tan sol un + tan sols un
Polisèmia
Línia 1:
{{polisèmia|Antoni Ariet i Barberis}}
[[Fitxer:0869-Attack-on-the-walls-of-a-besieged-town-q75-500x412.jpg|thumb|250px|<center>Ús d'un ariet.<ref> Il·lustració de 1845 de Knight, Charles. ''Old England: A Pictorial Museum''.</ref> ]]
{{TOCright}}
Un '''ariet''' (del [[llatí]], ''arĭete'', amb el mateix significat)<ref>{{citar web|url=http://dcvb.iecat.net/|títol=Diccionari català-valencià-balear<!--Títol generat per bot-->|consulta=26 d'octubre de 2012}} Diccionari català-valencià-balear</ref> és un giny de guerra per a abatre trams de muralla d'una fortificació. És una [[arma de setge]] ja de l'antiguitat, usada per trencar les portes o les parets fortificades. En la seva forma més simple, un ariet és tan sols un tronc gran i pesat, carregat per diverses persones i impulsat amb força contra un obstacle. Normalment, es componia d'una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.
 
Fou usat ja pels antics [[assiris]] i després pels [[Antiga Grècia|grecs]] i pels [[Antiga Roma|romans]]; era portat en un principi a braços d'un gran nombre d'homes, però ben aviat fou suspès per una o més cadenes a una biga horitzontal proveïda d'una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l'ariet un ràpid moviment pendular.<ref>"Ariet", article de l'l’''Enciclopèdia Catalana'' (accés el 13-07-08)</ref>
 
Als castells, els defensors procuraven prevenir els atacs dels ariets llançant obstacles moments abans que els atacants colpegessin la paret, usant cordes amb ganxos per immobilitzar el tronc, incendiant l'ariet, o sortint per sorpresa i atacar-los.
Linha 10 ⟶ 11:
 
== Tipus d'ariet ==
[[Fitxer:Battering ram.jpg|right|thumb|200pxesquerra|<center>Rèplica d'un ariet <br />(Château des Baux, França). ]]
En els dissenys més sofisticats, els ariets eren impulsats amb una [[fona]], i suportat amb cordes o amb cadenes dins d'un marc rodador, de manera que podien ser molt més grans i també es podien pivotar més fàcilment en contra de seu objectiu. En algunes ocasions, la punta de l'ariet seria reforçada amb un cap de [[metall]] i les parts vulnerables de l'ariet es reforçaven amb bandes metàl·liques. Molts ariets també comptaven amb cobertes protectores i parets laterals reforçades amb [[cuir]] o altres materials per prevenir que l'ariet fos atacat amb [[foc]].
 
Linha 18 ⟶ 19:
 
== Història ==
L'L’'''ariet cobert''', una màquina desenvolupada al [[Pròxim Orient]] durant les campanyes del segon [[Imperi Assiri]], va ser el sistema més emprat per batre els murs d'una ciutat. Existien diversos models, segons mostren els relleus dels palaus de [[Tiglath-Pileser III]] en els quals es pot veure la representació d'un ariet de doble punta actuant sota la protecció d'arquers, i [[Senaquerib]], en què un ariet mòbil actua contra torres i muralles.
 
[[Fitxer:Assyrianbatteringram.jpg|thumb|200px|<center>Ariet asiri.assiri]]
L''''ariet cobert''', una màquina desenvolupada al [[Pròxim Orient]] durant les campanyes del segon [[Imperi Assiri]], va ser el sistema més emprat per batre els murs d'una ciutat. Existien diversos models, segons mostren els relleus dels palaus de [[Tiglath-Pileser III]] en els quals es pot veure la representació d'un ariet de doble punta actuant sota la protecció d'arquers, i [[Senaquerib]], en què un ariet mòbil actua contra torres i muralles.
 
[[Fitxer:Assyrianbatteringram.jpg|thumb|200px|<center>Ariet asiri.]]
[[Diodor de Sicília]]<ref>DiodoroDiodor SículoSícul, ''Biblioteca histórica'', XII, 28. </ref> comenta que l'ariet va ser emprat per primera vegada a [[Antiga Grècia|Grècia]] durant el setge de [[Samos]] pels atenesos, el [[440 aC]], sent el seu inventor Artemon de [[Clazòmenes]], enginyer al servei de [[Pericles]],<ref>[[Plutarc]], ''Vida de Pericles'', XXVII, 3</ref> encara que diverses fonts descriuen l'ús de carcasses de fusta per aproximar-se a les fortificacions, en dates anteriors, com en el setge d'[[Elis]].<ref>[[Xenofont]], ''Hel·lèniques'', III, 1, 7</ref>
 
L'ariet, protegit per algun element, com una coberta reforçada amb pells per augmentar el seu gruix o impedir l'expansió de líquids inflamables, i sobre el que s'abocava aigua per impedir la combustió, era una estructura de balancí, dotada o no de rodes, que podia colpejar repetidament un punt del mur fins a aconseguir trencar la seva estabilitat.
 
L'exèrcit [[exèrcit cartaginès]] va emprar profusament els ariets contra [[Sagunt]] aconseguint fer caure, segons escriptors clàssics com [[Titus Livi|Livi]],<ref> [[Titus Livi]], ''Historia de Roma desde su fundación'', XXI, 7-8</ref> una gran part dels murs ja des dels primers moments del setge, sense aconseguir, tot i així, que conquerissin la ciutat.
 
Al mateix temps que els cartaginesos introduïen l'ariet a la Mediterrània central<ref> [[Marc Vitruvi Pol·lió]] arribà a afirmar, incorrectament, que l'ariet era una invenció cartaginesa. ''De Architectura'', X, 13, 1. </ref> es van desenvolupar les tècniques per a dificultar-ne el seu ús.
[[Enees Tàctic]] descriu diversos sistemes destinats a impedir que els ariets colpegin contra els murs,<ref>Enees Tàctic: ''Poliorcética'', XXXII, 3-5. </ref> procediments que no són, tanmateix, originaris de Grècia, ja que ja estan representats en els relleus de la ciutat assíria de [[Nimrud]] corresponents al regnat de Senaquerib (883-859 aC)
 
== Referències ==