Sureda (bosc): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -majoritariament +majoritàriament
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Corkoak.jpg|thumb|dreta|300px|SuredaImatge típica d'una sureda en explotació]]
La '''sureda''' ('''''Viburno tini-Quercetum ilicis'' subas. ''suberetosum''''') és un bosc [[esclerofil·le]] en què l'estrat arbori és format majoritàriament per [[Surera|sureres]] (''Quercus suber''). Les capçades esparses de les sureres fan de la sureda un bosc obert, que ajudat per les estassades habitualment dutes a terme a l'estrat arbustiu, donen lloc a un [[sotabosc]] assimilable a les [[brolla|brolles]], amb abundància de [[bruc boal]], [[estepa (botànica)|estepes]], [[Genista triflora|ginesta triflora]] i [[Ulex|gatosa]].
 
Les capçades esparses de les sureres fan de la sureda un bosc obert, que ajudat per les estassades habitualment dutes a terme a l'estrat arbustiu, donen lloc a un sotabosc assimilable a les [[brolla|brolles]], amb abundància de [[bruc boal]], [[estepa (botànica)|estepes]], [[Genista triflora|ginesta triflora]] i [[Ulex|gatosa]].
 
Les suredes creixen sobre sòls silicis o més o menys àcids i amb precipitacions força elevades pel context [[clima mediterrani|mediterrani]]. Atès que la surera és una espècie [[termòfil]]a, no es troben suredes a les contrades on les gelades són freqüents. Es calcula que en tot el món hi ha entre dos milions i dos milions i mig d'hectàrees de sureda. La importància econòmica mundial que adquirí la indústria del suro ha provocat molts intents, poc reeixits, d'aclimatació d'alzines sureres en altres contrades.
Linha 8 ⟶ 6:
Fitosociològicament forma part dels [[alzinar]]s i per tant a l'aliança [[Quercion ilicis]]. Alguns autors no l'inclouen dins l'associació dels alzinars típics (''[[Viburno tini-Quercetum ilicis]]''), sinó en una associació diferenciada (''Carici oedipostylae-Quercetum suberis'').
 
* Espècies característiques: [[surera]] (''Quercus suber''), [[Arboç (planta)|arboç]] (''Arbutus unedo''), [[lligabosc mediterrani]] (''Lonicera implexa''), [[fals aladern]] (''Phillyrea latifolia''), [[Englantiner|englantina]] (''[[Rosa sempervirens]]''), [[galzeran]] (''Ruscus aculeatus''), [[marfull]] (''Viburnum tinus''), ''[[Carex distachya]]'', [[violeta de bosc]] (''[[Viola alba]]'' ssp. ''dehnhardtii''), [[falzia negra]] (''Asplenium adiantum-nigrum'' ssp. ''onopteris''), [[falguera aquilina]] (''Pteridium aquilinum'')
* Altres espècies abundants: [[piPi pinyer]] (''Pinus pinea''), [[alzina]] (''Quercus ilex'' ssp. ''ilex''), [[bruc boal]] (''Erica arborea''), [[ginesta triflora]] (''Genista triflora''), [[gargelaga blanca|atosagatosa]] (''[[Ulex parviflorus]]''), [[rogeta]] (''Rubia peregrina'')
 
Al món hi ha vora 2.200.000 hectàrees de suredes, un 32,4% de les quals a Portugal i un 22,2% a Espanya. Als [[Països Catalans]] la seva distribució es limita doncs a les serres silícies del litoral: [[Penyagolosa]], [[serralada del Maestrat|Maestrat]], [[Ports de Beseit]], [[MontnegreMassís (Vallès)del Montnegre|Montnegre]], [[massís del Montseny|Montseny]], [[Massís de les Gavarres|Gavarres]], [[Alberes]] i puntualment a les planes que les envolten ([[la Selva]], l'[[Empordà]] i el [[Rosselló]]).
 
== Història ==
Hom considera que les suredes assoliren el seu millor moment durant el [[terciari]]. Actualment pateixen una important recessió. A les causes d'origen natural (problemes de [[competència]] amb altres espècies...) s'hi suma l'acció de l'home.
 
La darrera gran amenaça de les suredes i dels altres boscos autòctons deriva de la necessitat de les empreses papereres d'obtenir primera matèria, fet que es concreta en el foment de les plantacions d'[[eucaliptus]], molt més rendibles per als propietarisgestors forestals.
 
== Referències ==