Revisió del 15:50, 27 feb 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: -majoritariament +majoritàriament ← Edició anterior		Revisió del 23:01, 2 des 2016 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Corkoak.jpg\|thumb\|dreta\|300px\|~~Sureda~~Imatge típica d'una sureda en explotació]] La '''sureda''' ('''''Viburno tini-Quercetum ilicis'' subas. ''suberetosum''''') és un bosc [[esclerofil·le]] en què l'estrat arbori és format majoritàriament per [[Surera\|sureres]] (''Quercus suber''). Les capçades esparses de les sureres fan de la sureda un bosc obert, que ajudat per les estassades habitualment dutes a terme a l'estrat arbustiu, donen lloc a un [[sotabosc]] assimilable a les [[brolla\|brolles]], amb abundància de [[bruc boal]], [[estepa (botànica)\|estepes]], [[Genista triflora\|ginesta triflora]] i [[Ulex\|gatosa]]. Les capçades esparses de les sureres fan de la sureda un bosc obert, que ajudat per les estassades habitualment dutes a terme a l'estrat arbustiu, donen lloc a un sotabosc assimilable a les [[brolla\|brolles]], amb abundància de [[bruc boal]], [[estepa (botànica)\|estepes]], [[Genista triflora\|ginesta triflora]] i [[Ulex\|gatosa]]. Les suredes creixen sobre sòls silicis o més o menys àcids i amb precipitacions força elevades pel context [[clima mediterrani\|mediterrani]]. Atès que la surera és una espècie [[termòfil]]a, no es troben suredes a les contrades on les gelades són freqüents. Es calcula que en tot el món hi ha entre dos milions i dos milions i mig d'hectàrees de sureda. La importància econòmica mundial que adquirí la indústria del suro ha provocat molts intents, poc reeixits, d'aclimatació d'alzines sureres en altres contrades. Linha 8 ⟶ 6: Fitosociològicament forma part dels [[alzinar]]s i per tant a l'aliança [[Quercion ilicis]]. Alguns autors no l'inclouen dins l'associació dels alzinars típics (''[[Viburno tini-Quercetum ilicis]]''), sinó en una associació diferenciada (''Carici oedipostylae-Quercetum suberis''). * Espècies característiques: [[surera]] (''Quercus suber''), [[Arboç (planta)\|arboç]] (''Arbutus unedo''), [[lligabosc mediterrani]] (''Lonicera implexa''), [[fals aladern]] (''Phillyrea latifolia''), [[Englantiner\|englantina]] (''[[Rosa sempervirens]]''), [[galzeran]] (''Ruscus aculeatus''), [[marfull]] (''Viburnum tinus''), ''[[Carex distachya]]'', [[violeta de bosc]] (''[[Viola alba]]'' ssp. ''dehnhardtii''), [[falzia negra]] (''Asplenium adiantum-nigrum'' ssp. ''onopteris''), [[falguera aquilina]] (''Pteridium aquilinum'') * Altres espècies abundants: [[piPi pinyer]] (''Pinus pinea''), [[alzina]] (''Quercus ilex'' ssp. ''ilex''), [[bruc boal]] (''Erica arborea''), [[ginesta triflora]] (''Genista triflora''), [[~~gargelaga blanca\|atosa~~gatosa]] (''[[Ulex parviflorus]]''), [[rogeta]] (''Rubia peregrina'') Al món hi ha vora 2.200.000 hectàrees de suredes, un 32,4% de les quals a Portugal i un 22,2% a Espanya. Als [[Països Catalans]] la seva distribució es limita doncs a les serres silícies del litoral: [[Penyagolosa]], [[serralada del Maestrat\|Maestrat]], [[Ports de Beseit]], [[~~Montnegre~~Massís ~~(Vallès)~~del Montnegre\|Montnegre]], [[massís del Montseny\|Montseny]], [[Massís de les Gavarres\|Gavarres]], [[Alberes]] i puntualment a les planes que les envolten ([[la Selva]], l'[[Empordà]] i el [[Rosselló]]). == Història == Hom considera que les suredes assoliren el seu millor moment durant el [[terciari]]. Actualment pateixen una important recessió. A les causes d'origen natural (problemes de [[competència]] amb altres espècies...) s'hi suma l'acció de l'home. La darrera gran amenaça de les suredes i dels altres boscos autòctons deriva de la necessitat de les empreses papereres d'obtenir primera matèria, fet que es concreta en el foment de les plantacions d'[[eucaliptus]], molt més rendibles per als ~~propietaris~~gestors forestals. == Referències ==

Sureda (bosc): diferència entre les revisions