Evangelització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral |
Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}}, segle IV → {{segle|IV}} AWB |
||
Línia 1:
Es coneix com a '''evangelització''' l'acte de predicar l'[[Evangeli]] de [[Jesús de Natzaret|Jesús]], és a dir, de difondre el [[cristianisme]]. Per extensió s'aplica també a qualsevol tipus de [[proselitisme]], sigui aquest religiós o no.
[[Fitxer:Jakob Jordaens 002.jpg|thumb|250px|''Els quatre Evangelistes'', per [[Jacob Jordaens]].]]
La paraula ''evangelista'' ve del [[grec koiné]] εὐαγγέλιον (''euangelos'', εὔ = «bo, bona», ἀγγέλλω = notícia, missatge), que significa ''dador de bones notícies'', ''dador de bones noves''. L'expressió en koiné per a «bones notícies», ευάνγελιον (''eu-angelion'') és usada per referir-se als quatre Evangelis al [[Nou Testament]]; així «els Evangelistes» són també els autors dels quatre Evangelis, tradicionalment coneguts com a [[Mateu l'Apòstol|
== Evangelització en la Biblia ==
La [[Missió religiosa|missió]] de l'evangelització, va començar amb [[Jesús]] mateix, i el compliment d'aquesta va ser la seva raó de ser com a [[Crist]]. De conformitat amb «les seves divines paraules», el mateix que havia estat enviat pel Pare, envia als seus [[Setanta deixebles|deixebles]] i a tota l'[[església catòlica|Església]], comprometent-los en el moviment mateix d'aquesta missió, perquè continuï l'oferiment de la «Bona nova» al cor dels homes i de cara a l'edificació progressiva del [[Regne de Déu]].
La intenció de l'evangelisme és fer conèixer la [[salvació]] mitjançant el sacrifici de Jesús per a totes les persones; d'altres creuen que és informar sobre la presta vinguda del [[Regne de Déu]]. L'evangelització és portat a terme per l'obediència d'un mandat de [[Jesús]] als seus [[Setanta deixebles|deixebles]], «aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus» com apareix al [[Nou Testament]]: {{cita| Jesús s'acostà i els va dir:
--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.{{Citar Bíblia2|Mateu|28:18-20}}}}
Encara que aquesta missió concerneixi, a tota l'Església i a cada un dels seus membres, el Senyor va escollir alguns perquè fossin evangelitzadors enterament dedicats a aquesta missió i a títol permanent. És a dir, la vida mateixa d'aquests enviats estarà marcada amb aquesta missió fins al punt que no podran realitzar-la més que a compte de si mateixos i sacrificant la seva vida terrestre fins a la mort.
L'Evangelització a les [[Biblia|
Amb l'anunci del ''kerigma'' els [[apòstols]] perseguien l'objectiu d'oferir la salvació, realitzada per Jesús, assolida mitjançant la [[fe]] i la conversió, confirmada pel do de l'Esperit Sant i viscuda a la comunitat cristiana, a tots els homes de bona voluntat. Atenent perquè l'home íntegre, i tots els homes, experimenten l'acció salvadora de Jesús. L'evangelitzador és vincle de l'amor de Déu, acompanyant l'evangelitzat per arribar a la presència de Déu, perquè ell mateix el declari: «I una veu digué des del cel:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.»{{Citar Bíblia2|Mateu|3:17}}
== Evangelització d'Europa ==
El cristianisme a l'[[Imperi Romà]] va trobar un camp fèrtil per al seu desenvolupament ràpid, malgrat una oposició ferotge. L'imperi, amb les seves estructures de comunicació, l'estabilitat política i el llenguatge comú (es parlava a totes parts [[llatí]] i [[grec koiné]]), va permetre que els primers cristians poguessin comunicar-se fàcilment amb altres persones. No és casualitat per tant, les notícies de noves comunitats cristianes a la [[península italiana]], [[Macedònia (Grècia)|Macedònia]], [[Grècia]], la [[península Ibèrica]], [[Dalmàcia]] i les [[Gal·lies]] abans del final del primer segle. Gran part d'emperadors romans van decidir perseguir els cristians, va ser l'era dels màrtirs. Això va acabar amb la publicació de l'[[Edicte de Milà]] l'any 313, on es reconeix la llibertat de culte als cristians. La comunitat cristiana es va estendre per primera vegada a les ciutats i després a les zones rurals. Al {{segle
== Vegeu també ==
Línia 27:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|nom=R|cognom=Fletcher|títol=La conversione dell'Europa. Dal paganesimo al cristianesimo|lloc=Milà | editorial=Tea|any= 2003|llengua=italià|ref=harv}}
{{Viccionari-lateral|evangelització}}
|