Berenguer Sunifred: diferència entre les revisions

 

==Restauració de l'Arquebisbat de Tarragona==

 

Assistiren a un concili celebrat a [[Sant Gil]], a la Narbonense, a més del bisbe Berenguer, l'arquebisbe de Narbona Dalmau, ''Gualterio'' bisbe de l'[[bisbat d'Albi|Albi]], el bisbe d'[[bisbat d'Arle|Arle]], bisbe d'[[Bisbat d'Auch|Auch]], la major part dels bisbes de la Narbonense i els abats, a mitjans de de la [[quaresma]] de l'any 1092 on decidiren confirmar la restauració de l'arquebisbat de Tarragona. Retornant Berenguer del concili de [[Sant Gil]] i passant per la diòcesi de Narbona, l'arquebisbe de Narbona Dalmau, que fins llavor havia tingut la jurisdicció sobre les diòcesis ara traspassades a la Tarraconense, feu detenir a Berenguer. Sabent que havia rebut la dignitat d'arquebisbe del papa, l'empresonà i fou alliberat dies després pagant per això una suma de diners. Torbats per la notícia, els assistents al concili de Sant Gil, a la Narbonense, on havia rebut Berenguer el [[pali]] arquebisbal, obligaren al metropolità de Narbona a renunciar i desistir de la Metròpoli [[Tarraconense]]. També decidiren fixar els límits de l'arquebisbat i que els sufraganis reconeguessin a Berenguer com a [[metropolità]], passant a aquest ofici un [[legat]] pontifici a Catalunya. Informà d'això al Comte de Barcelona Berenguer, al seu nebot D. Ramon, al Vescomte de Tarragona Deusdèdit, Arnal Miró, Gerard Alemany, Arnald i Ramon Guillem, senyors principals que mantinguessin l'església amb tots els seus bens i poder condemnant a l'excomunió als que obressin en contra d'això.