Sant Andreu de la Barca: diferència entre les revisions

Cap als anys 1115 i 1126 el senyor de Castellvell va cedir els seus dominis de Sant Andreu d'Aigüestoses al monestir bagenc de [[Santa Maria de l'Estany|Santa Maria de l’Estany]]. Aquesta vila havia estat donada a l’Estany en època desconeguda per tal que la repoblés, cosa que suposa un despoblament degut a les ràtzies musulmanes. Es trobava abandonada “perquè els homes de Guillem de Castellvell l’havien abandonada per temor dels sarraïns”. La invasió de sarraïns de què parla el document devia ser segurament la invasió dels [[almoràvits]] que va ser detinguda al [[Martorell|congost de Martorell]] el 1114 per l’exèrcit del comte de Barcelona o per alguna expedició posterior. Guillem, en tornar-la a repoblar, va pretendre que era de domini seu. Després d’un llarg litigi en el qual actuaren de mediadors el bisbe Arnau Ermengol de Barcelona amb els seus canonges, Guillem de Castellvell va reconèixer el domini de l’Estany sobre la vila de Sant Andreu, que es destinava a la cera de Santa Maria, i el prior de l’Estany va reconèixer al senyor de Castellvell que dues terceres parts de les rendes que sortissin de l’exercici de les justícies de la vila serien per ell i només una tercera part per al monestir de l’Estany.<ref>{{ref-llibre|cognom=Antoni Pladevall|nom=Jordi|títol=El monestir románic de Santa María de l'Estany|lloc=Barcelona|editorial=Artestudi|any=1978|isbn=8485180089|edició=1. ed.}}</ref> No sembla que la iniciativa reeixís, ja que els senyors de Castellvell feien anys més tard (1140) una concessió en feu a favor del senyor de Palau. En els pergamins conservats del monestir de Santa Maria de l’Estany consta que el 1142 hi va haver una discussió entre el prior Guillem d’Heures i el noble Guillem de Castellvell, sobre el domini de la vila de Sant Andreu.<ref>{{ref-llibre|cognom=Antoni Pladevall|nom=Jordi|títol=El monestir románic de Santa María de l'Estany|lloc=Barcelona|editorial=Artestudi|any=1978|isbn=8485180089|edició=1. ed.}}</ref>