Propietat (ontologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
estructura
Línia 1:
{{MI|data=octubre de 2016}}
== Exemples ==
En l'àmbit científic i tecnològic es tenen en compte propietats molt diverses, des de les més conegudes, com ara les [[propietats organolèptiques]] ([[olor]], [[sabor]], [[color]], etc.), fins a les més enrevessades, com ho són algunes propietats matemátiquesmatemàtiques. En [[fisicoquímica]] s’estudien les [[propietats col·ligatives]] ([[pressió de vapor]], [[pressió osmòtica]], [[punt de congelació]], [[punt d'ebullició]], etc.), en [[mineralogia]] les [[propietats cristal·logràfiques]], en [[ciències de la salut]] les [[propietats farmacològiques]] d’algunes molècules, o les propietats que caracteritzen certes [[bacteri|espècies bacterianes]], o les [[propietats biològiques]] humanes d'interès [[medicina|mèdic]], entre d'altres. Totes aquestes propietats, òbviament no tenen res a veure amb el concepte de [[propietat (dret)|propietat]] considerat en el [[dret civil]], més aviat tenen a veure amb els conceptes d'atribut i característica usats en la parla comuna.
 
== Explicació ==
Des del punt de vista de l'[[ontologia]], una propietat és allò que quan és posseït per un [[objecte]] contribueix a fer que aquest objecte sigui com és. El [[concepte]] propietat no fa referència a cap objecte concret, tal com indica l'article indeterminat que el precedeix en la seva definició. Heus aquí alguns exemples de propietat:
* ser de color negre
Linha 20 ⟶ 22:
* concentració de substància de colesterol en el plasma sanguini del pacient ABC, el dia D, a l'hora H
 
== Classificació ==
Per tal de ser més concrets, el terme propietat es pot acompanyar d’un [[adjectiu]] que indiqui el nivell de concreció respecte a l’objecte posseïdor de la propietat que es tracti. D’acord amb aquesta idea, a més del concepte i terme ''propietat'', es poden utilitzar els conceptes i termes següents:
* (I) '''''propietat genèrica''''', quan no es fa referència a cap sistema ni a cap component (ex.: concentració de substància),
* (II) '''''propietat subgenèrica''''', quan no es fa referència a cap sistema, però si a un component concret d’algun sistema (ex.: concentració de substància de colesterol),
* (III) '''''propietat específica''''', quan es fa referència de forma inconcreta a un sistema, o a un sistema i alguns dels seus components (ex.: concentració de substància de colesterol en el plasma sanguini),
* (IV) '''''propietat individuaindividual'''l'', quan es fa referència a un sistema concret, o a un sistema concret i alguns dels seus components, definit en el temps i en l'espai (ex.: concentració de substància de colesterol en el plasma del pacient ABC, el dia D, a l'hora H).
 
Una propietat, quan fa referència a un aspecte quantificable, s'anomena ''[[Ordre de magnitud|magnitud]]'', i quan es refereix a un aspecte qualitatiu, s'anomena ''propietat qualitativa'' (encara que alguns textos influïts per la llengua anglesa l'anomenen ''propietat nominal'').
 
Les propietats també es poden classificar per l'àmbit al qual pertanyen els objectes que les posseeixen; així es pot parlar de propietats físiques, propietats matemàtiques, propietats químiques, etc. El cas del terme '''''[[propietat biològica]]''''' mereix una atenció especial, ja que en l'àmbit de les [[ciències de laboratori clínic]] fa referència a qualsevol propietat d'un sistema biològic humà (o animal), el mesurament o l'examen ''in vitro'' de la qual serveix per ajudar al diagnòstic, pronosticpronòstic, tractament i seguiment de les malalties, així com per al seu coneixement.