Revisió del 15:46, 24 oct 2016 modifica Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.392 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 01:49, 7 des 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.894 edits Canvis menors, neteja, replaced: va tindre → va tenir AWB Edició següent →
Línia 19: \|PH_ID = 1011 \|admin2 = [[Àsia]] i [[Oceania]] \|coordenades = {{coord\|40\|10\|22\|N\|44\|17\|33\|E\|display=inline,title\|type:landmark}} \|PH_data = 2000 }} '''Etxmiadzin''', també Echmiatsin, Echmiadzin, Ejmiatsin (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'[[Armènia]] i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la [[Santa Església Apostòlica Armènia\|Santa Església apostòlica armènia]]. És la ciutat més poblada a la província d'[[Armavir]], a uns 20  km a l'oest d'[[Erevan]]. El cens de [[1989]] tenia 61.000 habitants a Etchmiadzin, que han disminuït considerablement en el cens de 2001: 56.388, i una estimació de 52.757 el 2008. == Història == Línia 37: == Catedral i complex d'Etxmiadzin == Històricament, el punt focal de la ciutat és la catedral d'Etxmiadzin, la més antiga en el món. Originàriament fou construïda per sant [[Gregori l'Il·luminat]] com una basílica voltada els anys 301-303, quan [[Armènia]] va ser l'únic país del món la religió de l'estat del qual era el [[cristianisme]]. D'acord amb el [[segle V]] del [[calendari armeni]], sant Gregori va tenir una visió de [[Crist]] descendint del cel i colpejar la terra amb un martell d'or per demostrar que la catedral hauria de ser construïda. Per tant, el patriarca de l'església va donar a la ciutat i el nou nom d'Echmiadzin, que pot ser traduït com 'el lloc on l'unigènit descendeix'. El [[480]], [[Vahan Mamikonian]], el [[governador romà d'Armènia]], va ordenar que la basílica en ruïnes fos substituïda per una nova església cruciforme. El [[618]], la cúpula de fusta es va substituir per una de pedra, i descansava sobre quatre grans pilars lligats a les parets exteriors de les galeries. Aquesta va ser l'església com ho és avui en dia. Murals a l'interior i extravagants rotondes damunt els absis van aparèixer a principis de [[segle XVIII]]. Un campanar a tres nivells va ser-hi construït mig segle abans. La catedral es vanagloria de la major col·lecció de manuscrits medievals armenis, però aquests van ser lliurats recentment a [[Matenadaran]]. Immediatament a l'oest de la catedral hi ha la porta de [[Sant Tiridates]], la que porta a l'imponent palau patriarcal. Al nord-est, amb edificis tant dins com fora del recinte, hi ha l'Acadèmia Espiritual. Al nord de la catedral hi ha diversos khachkars. La catedral d'Etxmiadzin figura entre el [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]. == Altres esglésies == A banda de la catedral d'Etxmiadzin, la ciutat d'Etxmiadzin conté dues molt importants i molt antigues esglésies: * L'[[església de Santa Gaiané]], que es distingeix per les seves harmonioses proporcions. Va ser construïda al 630 a Etchmiadzin pel Catholicos Esdras. El disseny se'n manté sense canvis malgrat l'ampliació parcial en el [[segle XVII]] amb la renovació de la cúpula i d'alguns sostres. ▼ ▲* L'[[església de Santa Gaiané]], que es distingeix per les seves harmonioses proporcions. Va ser construïda al 630 a Etchmiadzin pel Catholicos Esdras. El disseny se'n manté sense canvis malgrat l'ampliació parcial en el [[{{segle \|XVII]]\|s}} amb la renovació de la cúpula i d'alguns sostres. * L'església de Sant Hripsime va ser construïda el 618 i sobreviu bàsicament sense canvis. Es considera com una de les més antigues esglésies supervivents a [[Armènia]], i és coneguda per la seva fina arquitectura armènia de l'[[època clàssica]], que va influir en moltes altres esglésies armènies. Prop d'allà, a pocs quilòmetres de distància és també el lloc arqueològic de la catedral de Zvartnots, famosa pel seu disseny únic. L'església fou construïda entre [[643]] i [[652]] pel Catholicos Nerses III (amb el sobrenom del Constructor). Zvartnots va ser una majestuosa catedral dedicada a sant Jordi en el lloc en què una reunió entre el rei [[Trdat III]] i Gregori l'Il·luminat se suposa que va ~~tindre~~tenir lloc. L'any [[930]] l'església va ser arruïnada per un terratrèmol, i va romandre enterrada fins al seu redescobriment a principis del [[{{segle \|XX]]\|s}}. El lloc va ser excavat entre [[1900]] i [[1907]], el descobriment dels fonaments de la catedral, així com les restes del palau Catholicos i un celler. L'interior de l'església té la forma d'una creu grega amb tres naus, mentre que l'exterior és un polígon de 32 cares que sembla circular a partir d'una certa distància. Les esglésies de Sant Gaianes, Sant Hrispsime i el lloc arqueològic de Zvartnots, figuren, igual que la catedral d'Etchmiadzin, entre els llocs del Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]]. == Referències == * [http://books.google.cat/books?id=T5tic2VunRoC&pg=PA563&lpg=PA563&dq=Valarshapat&source=bl&ots=lVhp2Bgm_m&sig=UFO6x1euyO0NSatvzeP_rCxpplA&hl=ca&sa=X&ei=XXd3T6uiIorj4QSJqs2rDw&ved=0CDYQ6AEwBjgK#v=onepage&q=Valarshapat&f=false Encyclopedia of the Roman Empire]. Per Matthew Bunson {{en}}. * [http://books.google.cat/books?id=1ZK5JFjcfmgC&pg=PA1321&lpg=PA1321&dq=Valarshapat&source=bl&ots=apRzpWC3ud&sig=1fFhtQld36-X_A0n77QMNX-TOTM&hl=ca&sa=X&ei=XXd3T6uiIorj4QSJqs2rDw&ved=0CDIQ6AEwBTgK#v=onepage&q=Valarshapat&f=false Aufstieg and Niedergang Der Roemischen Welt]. Per Hildegard Temporini,Wolfgang Haase {{de}}. * [http://books.google.cat/books?ei=-XR3T7aZKqbi4QTtxrHyDg&hl=ca&id=EeBKxex7QyUC&dq=Kainepolis&ots=oTXExtyoLx&q=Kainepolis#v=snippet&q=Kainepolis&f=false The Armenian People From Ancient to Modern Times, Volume I]. Per Richard G. Hovannisian. * [http://books.google.cat/books?ei=s3Z3T_WIAYn74QSZ_8GTDw&hl=ca&id=mhNUGgG2eacC&dq=Kainepolis&ots=_vyyW-6R9R&q=Kainepolis#v=snippet&q=Kainepolis&f=false The Cambridge ancient history: The High Empire, A.D. 70-192]. Per Alan K. Bowman,Peter Garnsey,Dominic Rathbone. == Enllaços externs ==

Edjmiatsín: diferència entre les revisions