Càmera de cinema: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - qual permitia la + qual permetia la
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 9:
Un antecedent interessant de la càmera de cinema va ser la màquina inventada per Francis Ronalds a l'Observatori de Kew en 1845, la qual permetia la gravació contínua durant un període de 12 a 24 hores. Ronalds va aplicar les seves càmeres per rastrejar les variacions contínues d'instruments científics i que es van utilitzar en els observatoris de tot el món durant més d'un segle.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ronalds,|nom=B.F.|títol=Sir Francis Ronalds: Father of the Electric Telegraph|url=|edició=2016|llengua=Anglès|data=|editorial=Imperial College Press|lloc=Londres|pàgines=|isbn=ISBN 978-1-78326-917-4}}</ref>
 
La primera càmera cinematogràfica patentada va ser creada per Wordsworth Donisthorpe el 1876. Una altra càmera cinematogràfica va ser dissenyada a Anglaterra pel francès Louis Le Prince el 1888. Abans havia construït i patentat una càmera de 16 lents al seu taller de Leeds, el 1887. Les primeres 8 lents s'activarien en ràpida successió per mitjà d'un obturador electromagnètic sobre la pel·lícula sensible; llavors la pel·lícula era moguda cap endavant permetent a les altres 8 lents operar sobre la pel·lícula. Després de molt assaig i error, finalment va poder desenvolupar la càmera que va utilitzar per a capturar les primeres seqüències de pel·lícula en moviment del món, incloent ''[[Roundhay Garden Scene|]]''Roundhay Garden Scene'']] i ''Leeds Bridge''. Segons Adolphe Le Prince, qui va assistir al seu pare a Leeds, ''[[Roundhay Garden Scene|]]''Roundhay Garden Scene'']] estava rodada a 12 fotogrames per segon i ''Leeds Bridge'' a 20 fotogrames per segon.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20060711170505/http://www.nmpft.org.uk/insight/onexhib_cin.asp|títol=The National Museum of Photography, Film & Television - Resources|consulta=2016-11-22|data=2006-07-11}}</ref> Actualment la seva càmera es troba al National Media Museum a [[Bradford]].
 
Un altre pioner va ser l'inventor britànic [[William Friese-Greene]]. Va començar experimentat amb l'ús del paper oliat com a mitjà per a exposar imatges en moviment el 1885 i cap al 1887 estava experimentant amb l'ús del cel·luloide. El 1889, Friese-Greene va treure una patent per la càmera "cronofotogràfica", la qual era capaç de realitzar fins a deu fotografies per segon utilitzant pel·lícula de cel·luloide perforada. Un informe sobre la càmera es va publicar al ''Brithish Photographic News'' el 28 de febrer de 1890.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Braun|nom=Marta|títol=Picturing Time: The Work of Etienne-Jules Marey (1830-1904)|url=|edició=|llengua=Anglès|data=1992|editorial=University of Chicago Press|lloc=Chicago|pàgines=190|isbn=0-226-07173-1}}</ref> Es va fer una demostració pública del dispositiu el 1890, però la baixa velocitat de fotogrames combinada amb una aparent manca de fiabilitat del dispositiu va donar lloc una impressió desfavorable.