Enrique Fernández Viola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Club Social y Deportivo Colo-Colo |
Canvis menors, neteja, replaced: un futbolista → un futbolista, *19 → * 19 (5), selecció de l'Uruguai → selecció de l'{{Sel|Uruguai}} AWB |
||
Línia 34:
| manageryears14 = 1967-1969 | managerclubs14 = {{F Uruguai}}
}}
'''Enrique Fernández Viola''' ([[Montevideo]], [[10 de juny]] de [[1912]] - [[Montevideo]], [[6 d'octubre]] de [[1985]]<ref>{{format ref}} http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1988/04/27/pagina-17/1142343/pdf.html</ref>) fou un [[futbolista]] i entrenador de futbol uruguaià.
== Trajectòria ==
El gener de 1935, mentre jugava al [[Club Nacional de Football|Nacional]] de Montevideo, Fernández guanyà amb la selecció de l'{{Sel|Uruguai}} el Campionat Sud-americà de l'any 1935. Després fitxà pel [[FC Barcelona]] on, dirigit per [[Franz Platko]] i [[Patrick O'Connell]], ajudà a guanyar el Campionat de Catalunya dos cops i arribà a la final de la Copa d'Espanya de 1936. Jugà 17 partits de lliga i marcà 8 gols en aquesta competició i un total de 39 partits i 22 gols al club. Durant aquests anys jugà tres partits amb la [[selecció catalana de futbol]], un d'ells el [[19 de gener]] de 1936, al [[Camp de Les Corts]] en un partit d'homenatge a [[Josep Samitier]] davant el SK Sidenice de [[Txecoslovàquia]].<ref>{{format ref}} http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1936/01/20/pagina-4/626160/pdf.html</ref> En esclatar la Guerra Civil, Fernández es trobava a [[Montevideo]] i el club li va dir que no tornés.
Després de la seva retirada com a futbolista per una lesió de genoll, Fernández inicià una brillant carrera d'entrenador iniciada el 1946 al [[Club Nacional de Football|Nacional]], amb el qual guanyà el campionat local. El 1947 retornà al Barça on, dirigint un brillant grup de jugadors entre els quals hi havia [[Juan Zambudio Velasco|Velasco]], [[Antoni Ramallets|Ramallets]] i [[Estanislau Basora]], aconseguí guanyar dues lligues consecutives els anys 1948 i 1949, i una Copa Llatina aquest darrer any. El 1950 fou reemplaçat per [[Ferran Daucik]].
Fernández retornà al Nacional de Montevideo, on guanyà una segona lliga el 1950. Posteriorment entrenà el [[Reial Madrid]] de [[Alfredo Di Stéfano|Di Stefano]], [[Francisco Gento|Gento]], [[Miguel Muñoz]], [[Luis Molowny]] i [[Héctor Rial]] i guanyà la lliga, la primera del club blanc des de 1933. També entrenà el [[Real Betis]] durant 10 partits la temporada 1959-60, la selecció uruguaiana el 1961 i el [[Club de Gimnasia y Esgrima La Plata|Gimnasia La Plata]].
Línia 60:
'''Nacional'''
*'''[[Lliga uruguaiana de futbol]]: 2'''
** 1946, 1950
'''FC Barcelona'''
*'''[[Lliga espanyola de futbol]]: 2'''
** 1947-48, 1948-49
*'''[[Copa Llatina]]: 1'''
** 1949
*'''[[Precedents de la Supercopa d'Espanya|Copa Eva Duarte]]: 1'''
** 1948
'''Reial Madrid'''
*'''[[Lliga espanyola de futbol]]: 1'''
** 1953-54
== Referències ==
Línia 78:
== Bibliografia ==
* ''Barça: A People's Passion'' (1998), Jimmy Burns. {{ref-web|url= http://www.amazon.com/dp/0747545545|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.fcbarcelona.com/eng/historia/historia/enriquefernandez.shtml Enrique Fernandez a www.fcbarcelona.com]
* [http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1988/04/27/pagina-32/1177032/pdf.html Informació a Mundo Deportivo]
* [http://historico.sportec.es/entrenadores/historial.asp?ent=048 Perfil d'entrenador a sportec]
* [http://www.rsssf.com/tablesu/uru-wcq.html Entrenadors de l'Uruguai a Rsssf]
* [http://www.rsssf.com/players/uru-winning-coaches.html Títols amb Nacional]
{{Entrenadors FC Barcelona}}
{{ORDENA:Fernandez, Enrique}}
[[Categoria:Futbolistes internacionals amb l'Uruguai de la dècada de 1930]]
[[Categoria:Futbolistes internacionals amb Catalunya de la dècada de 1930]]
| |||