Occitània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-edat mitjana +edat mitjana) |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 98:
Potser un dels aspectes culturals que es mantenen més vius, ja que s'ha anat passant de mares a fills i sobretot no ha sofert imposicions o prohibicions polítiques és la gastronomia. La [[cuina occitana]] és de base sobretot mediterrània, tot i que d'influència forta atlàntica a l'oest, amb molta fruita i verdura, ingredients adaptats al territori, les estacions i les particularitats personals, casolana, intuïtiva, camperola, de presentacions senzilles i sabors forts.
La música tradicional (grups com La talvera, Gacha empega, Gai saber, Remenilhe, etc.) o la nova cançó occitana (nascuda als anys 1960, amb artistes com Guy Broglia, Alan Ward, [[Claudi Martí]], Patric, [[Joan-Pau Verdier]], [[Mans de Breish]], [[Rosina de Pèira]], Jacmelina, etc., així com artistes actuals d'aquest gènere, com Laurent Cavalié, Luc Aussibal, Marilis Orionaa o [[Joanda]]), o també certs instruments ([[acordió|acordió diatònic]], [[viola de roda]], etc.) i balls, es mantenen vius. Aquesta música és mediterrània, i sol recordar la música àrab als nord-europeus; algunes del sud no són gaire diferents d'algunes músiques tradicionals catalanes com, per exemple, les sardanes. Altres grups de música popular actual canten almenys algunes cançons en occità, és el cas, per exemple, de [[Lou Dalfin]], [[Nadau]], [[Goulamas'k]], [[Moussu T e lei Jovents]], [[Mauresca Fracàs Dub]], [[Fabulous Trobadors]], [[Verd e Blu]], etc. (''Vegeu també [[Occità#Música i dansa|Música i danses en occità]].''), mentre que d'altres ([[
== Política ==
| |||