Zuni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m format d'ISBN |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 3:
|group=Zuni
|image= [[Fitxer:Edward S. Curtis Collection People 071.jpg|250px|Retrat zuni per Edward Curtis]]
|poptime= 10.122 (2000)<ref>[http://www.census.gov/population/www/cen2000/briefs/phc-t18/tables/tab001.pdf Taula del cens dels EUA, 2000]</ref><br />11.828 (2010)<ref>[http://www.census.gov/prod/cen2010/briefs/c2010br-10.pdf Cens dels Estats Units, 2010]</ref>
|popplace= [[EUA]] ({{bandera|Arizona}} [[Arizona]])
|rels=Religió tradicional, [[Cristianisme]]
|langs= [[llengua zuni|zuni]], [[anglès]],
|related= [[Hopi]], [[Pueblo]], [[tewes]].
}}
Línia 25:
Socialment, es dividien en 30 clans matriarcals que gaudien d'un paper important en les funcions religioses, encara que els oficiants eren homes. Els homes conreaven moresc, faves, carabasses i melons, o bé eren argenters i joiers de turqueses de gran qualitat, en les quals assoliren un gran nivell. Les dones feien cistelleria i terrisseria, amb atuells guarnits amb símbols de pluja i núvols.
[[Fitxer:Zuni-girl-with-jar2.png|thumb|
Una jerarquia de quatre ordes sacerdotals governava la tribu, i existien fraternitats encarregades de realitzar les cerimònies. En general, eren pacífics i religiosos, amb una complexa organització cerimonial.
Els homes duien màscares d'esperits i déus anomenades ''[[katsina]]'', com la resta dels indis pueblo, força espectaculars, però el tret més diferenciador era la dansa Shalako, dansa anyal de màscares per atraure la benaurança sobre les coses noves. La cerimònia culminant se celebrava a la casa de cerimònies des de la mitjanit fins a la matinada i a l'alba. En la dansa, hi intervenien els "caps de fang" i el Consell dels Déus, representat per figures emmascarades, en unió dels sis déus gegants Shalako.
Les màscares són de fusta tallada; cobreixen tot el cap i apareixen bellament pintades per tal de representar éssers sobrenaturals.
== Història ==
Línia 38:
Cap al 1540, foren subjugats per l'expedició de [[Vázquez de Coronado]], formada per mil soldats i cavallers, però el 1542 hagué de tornar a [[Mèxic]], i els zuni s'independitzaren; el 1580, foren novament visitats per [[Francisco de Chamuscado]], i el 1598 per Espejo i Oñate, que no sols els subjugaren sinó que també els evangelitzaren a la força; els cremaren les kivas i katsinas i els xamans foren cremats a la foguera. El 1629, fundaren una missió a '''Hawikuh''', però el 1632 s'enfrontaren als franciscans, arrasaren la missió i es refugiaren a la Mesa de Towayalone. El 1672, foren atacats pels [[apatxe]], i el 10 d'agost del 1680 participaren en la revolta de totes les tribus pueblo dirigits per [[Po Pay]], i aconseguiren que els espanyols no hi tornessin fins al 1692. Aquell any, Diego de Vargas els va sotmetre amb una ferotge repressió.
[[Fitxer:Zuni_Pueblo2.jpg|thumb|
Després del 1698, es mantingueren nominalment catòlics, però van mantenir llur religió en secret. I el fet que estiguessin aïllats els va fer disciplinats i amb forta solidaritat de grup. El 1820, el govern de [[Mèxic]], substitut dels espanyols, els va reconèixer el dret de tenir ciutats autàrquiques i terres pròpies. Van mantenir bones relacions amb el govern mexicà fins a la Guerra del 1848.
Línia 69:
* [http://magazine.uchicago.edu/0010/class-notes/newsmaker.html Davis, AM'65, afirma la connexió entre la cultura japonesa i la zuni].
== Referències ==
* Adaptació de l'[[Internet-Encyclopedia]] article, "Zuni" http://www.internet-encyclopedia.org/wiki.phtml?title=Zuni July 24, 2003, updated August 30, 2003.
* <cite>Archaeologies of the Pueblo Revolt: Identity,Meaning, and Renewal in the Pueblo World</cite>, editat per Robert W. Preucel, [http://www.unmpress.com/ University of New Mexico Press], 2002, hardcover, 224 pages, ISBN 0-8263-2247-6.
{{Amerindis Arizona}}
[[Categoria:Grups aïllats]]
[[Categoria:Pueblo]]
| |||