Guaràmides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - hauria estar escollit + hauria ser escollit |
m Robot corregeix sintaxi d'ISBN |
||
Línia 6:
Cyrille Toumanoff ha originat el concepte de « Guaràmida » quan ha recusat la tesi tradicional sostinguda sobretot en la ''Crònica georgiana '' que feia del « curopalat Guaram » un « Bagràtida pur », fill d'un emigrat jueu anomenat Salomó, descendent del rei [[David]], i d'una princesa cosròida, que hi hauria ser escollit com a rei d'Ibèria perquè « la descendència dels fils de Gurgalan (''sic'') s'havia extingit ».<ref>Marie-Félicité Brosset, ''Histoire de la Géorgie'', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 216.</ref><ref>Marie-Félicité Brosset, ''op. cit.'', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 219</ref><ref>{{En}} Stephen H. Rapp, ''Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts'', Peeters, 2003 {{ISBN|9042913185}}, {{P.}}406-407 </ref>
Una altra tradic[[Vakhtang I Gorgasali|<abbr class="abbr" title="premier">i</abbr>]]<nowiki/>ó feia d'aquest mateix Guaram un fill de Bagrat i el nét i homonim d'un altre Guaram, espòs d'una filla de <ref>Stockvis, ''Généalogie des rois de Géorgie'', chapitre IV, Tableau généalogique <abbr class="abbr" title="numéro">n<sup>o</sup></abbr><abbr class="abbr" title="numéro"></abbr>
En la seva demostració, Cyrille Toumanoff, que agafa com a suport la versió armènia de l'origen dels Bagràtides,<ref>Marie-Félicité Brosset cite Vardan Areveltsi, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 63 : « El comandant dels musulmans dona la Geòrgia a Achot, fill d’Aternerseh, fill de Vasac, fill d’Achot príncep d’Armènia, qui va anar al país i el va subjugar. </ref> considera que aquesta dinastia no es va implantar a Ibèria fins al final del segle [[Segle VIII|<span class="romain">VIII</span>]] amb el príncep [[Vasak Bagratuni]], fill del príncep d'Armènia [[Ashot II Bagratuni|Achot II Bagratuni]], i el seu propi fill Adarnases que, per fugir la repressió àrab després de la batalla de [[Bagrevand]] el 772/775, es va refugiar a Ibèria.
Línia 40:
=== Bibliografia ===
* Marie-Félicité Brosset, ''Histoire de la Géorgie'', <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 216-223.
*
* {{En}} Stephen H. Rapp, ''Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts'', Peeters, 2003 {{ISBN|9042913185}}, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr> 406-407.
* Anthony Marinus Hendrik Johan Stokvis, ''Manuel d'histoire, de généalogie et de chronologie de tous les États du globe, depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours'', préf. H. F. Wijnman, Israël, 1966.
*
*
| |||