Licurg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: destronar al infant i > destronar a l'infant i |
Afegeixo referències |
||
Línia 1:
{{FR|data=agost de 2015}}
{{infotaula de persona}}
'''Licurg''' (''Lycurgus'', {{polytonic|Λυκοῦργος}}) fou un legislador espartà. La seva vida, totalment mítica, és narrada de manera molt diferent pels diversos autors de l'antiguitat i la realitat dels fets que s'esmenten és més que dubtosa. La mateixa existència de Licurg ha estat posada en qüestió.
Linha 8 ⟶ 9:
Llavors va deixar Esparta per segona vegada amb l'encàrrec de què les seves lleis no fossin canviades en la seva absència el que fou promés, i ja mai més va tornar; amb la intenció de què la seva llei fou perpètua, va morir a l'exili.
A la constitució de Licurg<ref>{{Ref-llibre |cognom=Brouwer |nom=Maria |títol=Governance and Innovation: A Historical View |url=https://books.google.es/books?id=7z98AgAAQBAJ&pg=PA166&dq=spartan+constitution+lycurgus+stability&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjS2PaKuOzQAhXKuxQKHQaOBQ8Q6AEIPzAF#v=onepage&q=spartan%20constitution%20lycurgus%20stability&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2008 |pàgines=166 |isbn=1134075367}}</ref> s'establia una [[diarquia]], una aristocràcia (representada per un senat) i una democràcia (l'assemblea popular representada pels [[Èfor (govern)|èfors]]). Rics i pobres eren tractats iguals en educació, vestit, assistència, i tot el poble tenia dret a exercir els més alts càrrecs (eren electors i elegibles). Un consell de nou magistrats tenia poder per dictar sentències de mort. Els reis tenien una funció dirigent com a jutges, sacerdots i caps militars, però progressivament van perdre més o menys prerrogatives, ja que judicialment només van retenir alguna jurisdicció (successió i propietat), com a caps militars havien d'esperar el dictamen dels comissionats del senat; les funciones religioses foren les que van conservar gairebé intactes.
Tot i això, hi havia un cos especial de ciutadans coneguts pels "iguals", {{polytonic| Ὅμοιοι}} que sembla que formaven un cos exclusiu amb algun privilegis, però potser es tractava de ciutadans plens en contraposició a lliberts (antics esclaus) que tenien algunes limitacions. L'assemblea popular era la reunió de tots els espartans doris de més de 30 anys, i aprovaven o rebutjaven les lleis proposades pels reis (sense poder esmenar-les).
== Referències ==
{{referències}}
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
| |||