Revisió del 20:17, 5 des 2016 modifica Túria (discussió \| contribucions) Autopatrullats 12.254 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 03:39, 12 des 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.849 edits Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}} AWB Edició següent →
Línia 15: \| web = }} La '''Toscana''' és una de les regions d'[[Itàlia]]. Situada al centre d'Itàlia, limita al nord-oest amb la [[Ligúria]], al nord amb l'[[Emília-Romanya]], a l'est amb les [[Marques]] i l'[[Úmbria]], al sud amb el [[Laci]]. A l'oest els 320  km de costa són banyats pel [[Mar Lígur\|Mar Ligúr]] i la [[Mar Tirrena]]. La Toscana també té les illes de l'[[arxipèlag Toscà]], del que la principal és l'[[illa d'Elba]]. També un petit enclavament situat a l'interior de l'Emília-Romanya. Compta amb 23.000km2 de superfície i una població de 3,6 milions d'habitants. La seva capital és [[Florència]]/Firenze, ciutat més poblada de la regió (366.074 habitants) i l'enllaç econòmic, administratiu i cultural tant regional, com entre [[Roma]] i les poblades i riques regions del nord. Hi destaquen també les ciutats de [[Pisa]], [[Siena]], [[Lucca]], [[Liorna]], [[Volterra]], [[San Gimignano]] i [[Vinci]]. == Geografia== Morfològicament, la regió es caracteritza per la seva complexitat i la varietat. És formada per l'alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes. Això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels [[Apenins]] toscano-emilians, més alts i potents al nord, formats per serres paral·leles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de [[Florència]], regada per l'[[Arno]], riu principal de la Toscana. La costa és formada per àmplies platges que s'obren entre els promontoris rocallosos de l'[[Argentario]] i [[Piombino]], enfront dels quals hi ha l'arxipèlag Toscà, amb l'[[illa d'Elba]]. Línia 27: == Economia == Regió tradicionalment agrícola, bé que s'ha anat transformant, amb la creació de petites indústries, vers formes mixtes. El 1994 les activitats pròpiament agrícoles només ocupaven el 4,5% de la població activa. Els conreus més importants són els de cereals (blat, blat de moro i ordi), vinya, amb una producció de vi de 2.680.002 hectolitres el 1994, oliveres, hortalisses, patates i bleda-raves. La ramaderia, associada a l'agricultura, és també important. Dins l'activitat industrial (31% de la població activa) es destaca la producció de mercuri, la metal·lúrgia, el tèxtil, la pell (calçat) i l'alimentació i les arts gràfiques. Predomina la branca dels serveis (55,5% de la població activa el 1994), en la qual el pes del turisme és indiscutible gràcies al patrimoni cultural de ciutats com ara [[Florència]], [[Pisa]] o [[Siena]]. == Patrimoni == La Toscana és de les més importants regions pel seu patrimoni artístic, històric, econòmic, cultural i paisatgístic. Sis llocs de la regió han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: * El centre històric de [[Florència]] (1982), Línia 44: == Història == === Cultures dels Apenins i Villanova === Els primers pobladors coneguts d'aquesta àrea van ser a les darreries de l'[[Edat de Bronze]] i [[Edat de Ferro]], paral·lelament als primers [[grecs]].<ref name="Barker_5">{{citar ref\|surname1=Barker\|given1=Graeme\|surname2=Rasmussen\|given2=Tom\|any=2000\|títol=The Etruscans\|place=Malden, MA\| editorial=Blackwell\|isbn=0-631-22038-0\|url= http://books.google.com/books?vid=ISBN0631220380&id=00WT_S6r9OkC}}</ref> La zona de l'actual Toscana fou habitada per pobles anomenats [[Cultura dels Apenins]] a les darreries del segon mil·lenni aC. (als voltants de 1350-1150 aC) qui tenien relacions comercials amb la [[civilització minoica]] i la [[civilització micènica]], cultures de la [[Mar Egea]]. Després d'ells s'establí la [[Cultura de Villanova]] (1100-700 aC) que prengueren la Toscana i la resta d'Etrúria, governada per cabdills. Les [[ciutats-estat]] se desenvoluparen al final d'aquest període previ a l'establiment dels [[etruscs]]. ===Antiguitat=== {{AP\|Etrúria}} [[Fitxer:Chimera di Arezzo.jpg\|thumb\|~~right~~dreta\|La ''[[Quimera d'Arezzo]]'', bronze etrusc, vers 400 aC.]] Foren els [[etruscs]], o tuscs, que li donaren el nom, [[Etrúria]], o [[Túscia]] per als romans (el nom Toscana no apareix fins al [[segle X]]), i una cultura comuna. Cap al [[segle VIII aC]] apareixen els primers testimonis de la cultura etrusca, a tot el territori del centre de la [[península Itàlica]] central, un poble misteriós i extraordinari. La seua provinença és indeterminada, sobre tot perquè no està traduïda ni desxifrada la llengua ni escriptura. S'especula que poden ser originaris del [[Regne de Lídia]], a l'[[Àsia Menor]]. Altres autors sostenen en canvi que era un poble natiu, que va rebre influències externes. Hi tenen algunes influències de les cultures de [[Sardenya]], com armes i objectes als enterraments. Aquest poble, més avançat que l'etrusc, havia colonitzat les costes de Toscana i creat importants assentaments cap al I mil·lenni aC. Als voltants del [[segle VI aC]]. els etruscs havien arribat a un període d'hegemonia a [[Itàlia]], que durà entre els segles VII i V aC. Les seues possessions arribaven des de la [[Pedània]] al nord, fins a la [[Campània]] al sud. Van construir les encara conservades Vies Caves, dessecaren pantans i edificaren grans ciutats entre Toscana i el [[Laci]], com [[Arezzo]], [[Chiusi]], [[Volterra]], [[Populònia]], [[Vetulònia]], [[Roselle]], [[Volci]], [[Tarquina]], [[Veyes]] i [[Volsini]]. Línia 61: Les invasions dels [[gals]] pel nord i el creixement de la [[República Romana]] pel sud determinaren la decadència de l'estat etrusc i la seva submissió a Roma des de mitjan segle III aC; des de llavors la regió restà submergida dins el món romà. Els romans s'assentaren sobre les ciutats etrusques preexistents, i fundaren de noves entre elles com [[Fiesole]], [[Florència]] i [[Cosa (Ansedònia) \|Cosa]], actualment una de les millor conservades amb les murades, for, acròpolis i el capitoli, construït inicialment com Temple de [[Júpiter (mitologia)\|Júpiter]]. ===Edat Mitjana === {{AP\|Regne dels Ostrogots\|Ducat de Lucca\|Marca de Toscana}} Després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]], la contrada fou devastada pels pobles bàrbars; conquerida pels [[ostrogots]], conegué una certa estabilitat integrada en el [[Regne dels Ostrogots]], durant el regnat de [[Teodoric el Gran]], però en morir ell sofrí els estralls de la guerra amb [[Bizanci]] (535-553). Després d'un període breu de domini bizantí, fou devastada pels [[longobards]], cap a l'any 570. Túscia es convertí llavors en un ducat del [[Regne de Llombardia]], amb capital a [[Lucca]]. El [[Ducat de Lucca]] i el [[Ducat de Spoleto]] van ser els primers ducats longobards formats després de la mort del rei [[Alboí]], durant el període d'anarquia ducal a la part central de Túscia. Dos segles després, [[Carlemany]] se n'apoderà quan acudí a Itàlia en ajut del papat, en discòrdia amb els [[longobards]] (774). Des del domini dels [[francs]] (774) fou regida per comtes, que després es denominaren marquesos o [[marcgravi]]s, pel fet d'ésser una [[Marca (territori)\|marca]] de l'[[Imperi Carolingi]]. Línia 73: === Edat moderna=== {{AP\|República de Florència\|Gran Ducat de Toscana}} [[Fitxer:Firenze.PalVecchio05.JPG\|thumb\|~~right~~dreta\|[[Palazzo Vecchio]] a Florència.]] Els peregrins viatjaven al llarg de la [[Via Francigena]] entre [[Roma]] i [[França]], i això portà riquesa i desenvolupament durant el període medieval. Als segles XI i XII predominà Pisa, mentre que al s. XIII s'inicià l'hegemonia de Florència. Aquest segle es caracteritzà per les lluites entre [[güelfs i gibel·lins\|güelf]]s i [[gibel·lí\|gibel·lins]], entre partidaris del papat i partidaris de l'[[Sacre Imperi Romà]], que era alhora una lluita entre el món feudal gibel·lí i el món mercantil, hostil a l'Imperi. Els güelfs s'imposaren a Florència, i Florència s'imposà a les altres ciutats toscanes. Primer amb [[Dante Alighieri]] i amb [[Giotto di Bondone]] al [[segle XIV]], després al [[segle XV]] amb altres artistes, la Toscana, i en particular Florència, donaren una determinant contribució al [[Renaixement italià]]. Línia 89: == Referències == {{referències}} ~~<references />~~ == Vegeu també == * [[Arquitectura longobarda]] * [[Història de l'Art Toscà]]. Línia 97: * [[Pappardelle]] == Enllaços externs == {{commonscat}} {{wikivoyage\|Tuscany}} Línia 103: * http://www.opapisa.it/en/home-page.html Official website of the * http://www.turismo.intoscana.it/intoscana2/export/TurismoRTen/index.html * {{citar ref\|surname=Jones\|given=Emma\|any=2005\|títol=Adventure Guide Tuscany & Umbria\|place=Edison, NJ\| editorial=Hunter\|isbn=1-58843-399-4\|url= http://books.google.com/books?vid=ISBN1588433994&id=8tKUyygkvjsC}} {{Subdivisions d'Itàlia}} Línia 109: {{cal coor}} [[Categoria:Toscana\| ]]

Toscana: diferència entre les revisions