Polarització electromagnètica: diferència entre les revisions

{{clear|both}}A la figura de l'esquerra, la polarització és lineal, i l'oscil·lació del pla perpendicular a la direcció de propagació es produeix al llarg d'una línia recta. Es pot representar cada oscil·lació descomposant-la en dos eixos X i Y. La polarització lineal es produeix quan ambdós components estan en '''fase''' (amb un angle de desfasament nul, quan els dos components arriben als seus màxims i mínims simultàniament) o en '''contrafase''' (amb un angle de desfasament de 180º°, quan cada un dels components arriba als seus màxims a la vegada que l'altre arriba als seus mínims). La relació entre les amplituds d'ambdós components determina la direcció de l'oscil·lació , que és la direcció de la polarització lineal.

A la figura de la dreta, es representa la polarització el·líptica. Aquest tipus de polarització correspon a qualsevol altre cas diferent als anteriors, és a dir, els dos components tenen diferents amplituds i l'angle de desfasament entre elles és diferent a 0° i a 180º° (no estan en fase ni en contrafase)