Technicolor: diferència entre les revisions

Un dels més grans inconvenients del procés de tres tires del Technicolor fou que es requeria una càmera Technicolor especial, voluminosa i molt pesada. Els estudis de cinema no podien comprar càmeres Technicolor, tan sols llogar-les per a les seves produccions, amb tècnics de càmera i un "supervisor de color" per garantir que els escenaris, vestuari i maquillatge no sobrepasséssin les limitacions del sistema. Sovint, en moltes de les primeres produccions, la supervisora era [[Natalie Kalmus]], ex-dona de Herbert Kalmus i copropietari de la companyia. Els directors tenien grans dificultats amb ella; [[Vincente Minnelli|Vincente Minelli]] deia: "No podia fer rés bé als ulls de la senyoreta Kalmus." Natalie Kalmus preferia el títol de "Directora de Techincolor", tot i que les licències britàniques generalment insistien en "Control de Color" per a no diluir el títol del director de la pel·liculalícula. Ella va treballar amb un nombre bastant significatiu de socis, molts d'ells sense acreditar, i després del seu retir, aquests socis van ser transferits a les licències amb, per exemple, Leonard Doss, que va anar a Fox a dur a terme la mateixa tasca per a Fox's DeLuxe Color.