Charles Dickens: diferència entre les revisions

=== Mort ===

El 8 de juny de 1870, Dickens va patir un [[accident vascular cerebral]] a casa, després d'un dia de treball a ''Edwin Drood''. L'endemà, el 9 de juny, cinc anys després de l'accident ferroviari a Staplehurst, el 9 de juny de 1865, va morir a Gads Hill, sense haver recuperat la consciència. Contràriament al seu desig de ser enterrat a la [[catedral de Rochester]] "d'una manera senzilla, sense ostentació, i estrictament privada", va ser enterrat al [[Racó dels Poetes]] de l'[[abadia de Westminster]].<ref>{{ref-web|url=http://www.westminster-abbey.org/our-history/people/charles-dickens|títol=Charles Dickens|cognom=Staff writers|any=2007|obra=History|editor=The Dean and Chapter of Westminster Abbey|citació=Una petita pedra amb una senzilla inscripció marca la tomba d'aquest famós novel·lista anglès al Racó dels Poetes: ''Charles Dickens'' Nascut el 7 de febrer de 1812. Defunció el 9 de juny de 1870 |consulta=12 de juliol de 2009}}</ref> Un epitafi imprès distribuït en el seu funeral deia: "A la memòria de Charles Dickens (autor més popular d'Anglaterra), que va morir a la seva residència, Higham, prop de Rochester, Kent, 9 de juny de 1870, de 58 anys, era un simpatitzant dels pobres, els que pateixen i els oprimits... i per la seva mort, un dels més grans escriptors d'Anglaterra s'ha perdut per al món".<ref>" Imprès a l'Oficina làpida JH Woodley, 30 Fore carrer, ciutat, Londres. " i reproduït a la pàgina 4,'' [http://www.dallastheatercenter.org/PublicDocs/XmasCarolStudyGuide.pdf Conte de Nadal Guia d'estudi]'' per Patti Kirkpatrick, del Departament d'Educació, [[Dallas Theater Center]]. </ref> Les últimes paraules de Dickens, segons informa el seu obituari en ''[[The Times]]'', varen ser:

 

El diumenge 19 de juny de 1870, cinc dies després de la inhumació de Dickens a l'abadia, el degà [[Arthur Penrhyn Stanley]] va pronunciar un memorial, elogiant "el genial i estimat humorista al que ara plorem", per mostrar amb el seu propi exemple que "fins i tot en el tracte amb els més foscos escenaris i els personatges més degradats, el geni podria estar net, i l'alegria podria ser innocent." Referint-se a les flors naturals que adornen la tomba del novel·lista, Stanley va assegurar als presents que "el punt a partir de llavors seria alguna cosa sagrada tant en el Nou Món com en el Vell, com la del representant de la literatura, no d'aquesta illa única, sinó de tots els que parlen la nostra llengua anglesa".<ref> New York Public Library, Col·lecció Berg </ref>