|
== Nova campanya a Aragó i Catalunya ==
El [[1113]] l'emir [[Mubàixxir Nassir-ad-Dawla]] de les Balears va demanar ajut als almoràvits per fer front a la [[Croadacroada Pisanopisano-Catalanacatalana]]. El [[1114]] els aragonesos van entrar a [[Tudela]], mentre els generals almoràvits [[Ràtzia de 1114|van atacar altre]] cop el [[comtat de Barcelona]] però foren rebutjats i van patir una greu derrota en la retirada a la [[Batalla de Martorell (1114)|batalla de Martorell]] el juny de 1114, però l'any següent els almoràvits van tornar a terres catalanes i van [[Setge de Barcelona (1115)|assetjar Barcelona]] dos dies, fent que l'expedició catalana a les [[illes Balears]] hagués de retornar corrent. El març del 1115 [[Muzdali ibn Salakan]], que tornava a estar al capdavant del govern peninsular va morir en un combat contra els castellans i el va succeir el seu fill [[Abd-Al·lah ibn Mazdali]].
El [[1116]] els aragonesos van ocupar [[Belchite]] i van assetjar [[Setge de Saraqusta (1116)|assetjar Saraqusta]] però van perdre [[Ayerbe]], [[Almudévar]], [[Sarinán]], [[Salcey]], [[Robles]] i [[Zuera]]. Les forces del [[comtat d'Urgell]] van vèncer prop de [[Lleida]].
[[Alfons VII de Castella|Alfons Raimúndez]], el [[rei de Galícia]], aprofitant les disensionsdissensions entre [[Urraca I de Castella]] i el seu marit [[Alfons el Bataller]], va ocupar places castellanes en possessió d'Aragó i va arribar fins a les fortaleses del [[Tajo]] que poc abans havien conquerit els almoràvits, algunes de les quals van recuperar com [[Coria]], en una expedició dirigida per [[Ibrahim ibn Yússuf]], germà d'Alí.
El [[1118]] Saragossa, fou assetjada de nou —[[Setge de Saraqusta (1118)|fou assetjada de nou]]— i finalment va caure en mans aragoneses. Fins a la caiguda de Saragossa no havia donat gaire importància als atacs d'Alfons el bataller, i llavors va encomanar al seu germà [[Ibrahim ibn Yússuf]] recuperar el terreny perdut però fou aniquilat a la [[batalla de Cutanda]]. El [[19 de desembre]] d'aquell any [[Alfons I d'Aragó]] entrava a Saragossa, que havia estat defensada per [[Ibn Tifalwit|Abu-Bakr ibn Ibrahim as-Sahrawí]], conegut per ''Ibn Tifalwit'', declarant restablerta la dinastia [[Banu Hud]]<ref>El deposat emir Imad al-Dawla, encara era emir a [[Rueda de Jalón]]</ref> posant al tron a [[Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla|Àhmad III]], fill de l'emir de [[Rueda de Jalón]] com a vassall. El [[1119]] els aragonesos van ocupar [[Alagó]] i [[Alcanyís]], mentre els catalans ocupaven la despoblada [[Tarragona]]. El [[1120]] el catalans arribaren efímerament fins a [[Tortosa]] i els aragonesos ocupaven [[Mallén]], [[Magallón]], [[Borja (Aragó)|Borja]], [[Ariza]], [[Tarassona]], [[Qalat Darwaca]] i [[Qalat al-Ayyub]], i el [[1121]] [[Épila]], [[Ricla]], [[Bubierca]] i [[Alhama]] i els pobles de la riba del [[Jiloca]], [[Monreal]] i [[Belchite]].
El [[19 de desembre]] del [[1118]] [[Alfons I d'Aragó]] [[Setge de Saraqusta (1118)|entrava a Saragossa]], que havia estat defensada per [[Ibn Tifalwit|Abu-Bakr ibn Ibrahim as-Sahrawí]], conegut per ''Ibn Tifalwit'', declarant restablerta la dinastia [[Banu Hud]]<ref>El deposat emir Imad al-Dawla, encara era emir a [[Rueda de Jalón]]</ref> posant al tron a [[Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla|Àhmad (III) ibn Abd-al-Màlik]], fill de l'[[emir de Rueda de Jalon]] com a vassall. El [[1119]] els aragonesos van ocupar [[Alagó]] i [[Alcanyís]], mentre els catalans ocupaven la despoblada [[Tarragona]]. El [[1120]] el catalans arribaren efímerament fins a [[Tortosa]] i els aragonesos ocupaven [[Mallén]], [[Magallón]], [[Borja]], [[Ariza]], [[Tarassona]], [[Qalat Darwaca]] i [[Qalat al-Ayyub]], i el [[1121]] [[Épila]], [[Ricla]], [[Bubierca]], i [[Alhama de Aragon|Alhama]] i els pobles de la riba del [[Jiloca]], [[Monreal]] i [[Belchite]].
El [[1120]] es va produir una revolta a [[Qurtuba]] i Alí va venir en persona el [[1121]] i la va sufocar. El [[1124]] els aragonesos van ocupar [[Madina Salim]]. Tornava a exercir el govern peninsular Tamin però una derrota davant els castellans a la [[batalla d'Aranzuel]] li va fer perdre el càrrec el [[1125]] en favor d'Abu Umar Inallu, nét d'Alí.
|
