Esperança: diferència entre les revisions

L{{'}}'''esperança''' és un estat d'ànim optimista basat en l'espectativaexpectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o el món en el seu conjunt.Altres definicionsEn de tindre esperança inclouen els següents termes: ''«esperar confiat»'' i ''«abrigar un desig amb anticipació».''la Lateologia [[Reial Acadèmia Espanyolacristianisme|RAEcristian]] defineix l'esperança comés ala «Estatvirtut d'ànimper quela sorgeix quan es presenta com a assoliblequal el quecreient escristià desitja»confia irebre l'esperançade cristiana com «EnDéu la doctrinavida cristiana,eterna virtuti teologall’ajut per laa qualarribar-hi. s'espera que Déu doni els béns que ha promès».

L'esperança apareix en la [[mitologia grega]] en la història de la [[Caixa de Pandora]]. Prometeo[[Prometeu]] va robar el foc de [[Zeus]] per donar-li-holo als homes, la qual cosa va enfuriarenfurismar alel déu suprem. En venjança, Zeus va crear un ''pythos'' (tipus de gerro) que contenia tots els mals i la hi va donar al costat de [[Pandora]] al germà de PrometeoPrometeu. Aquesta, creada pels déus amb una curiositat innata, va obrir la caixa prohibida i tots els mals van ser alliberats al món; solament Elpis va romandre en el fons, l'esperit de l'Esperança. <ref>Tom Shippey, ''The Road to Middle-Earth'' (1992) p.&nbsp;140-3.</ref>

{{Article principal|Esperanza (virtud)}}'''Esperança''' és el nom d'una de les tres virtuts teologalesteologals, juntament amb la [[fe]] i la [[Caritat|caritat.]] .

En la [[teologia cristiana]] aquestes virtuts formen una unitat indissoluble amb les virtuts cardinals o naturals: [[Prudènciaprudència]], [[Justíciajustícia]], [[Temprançatemprança]] i [[Fortitud|Fortalesafortalesa]] i totes elles en el seu conjunt descriuen la imatge cristiana de l'home.

L'esperança és la virtut per la qual l'home passa de succeir o esdevenir a ser o existir. Seguint a Sant [[TomàsSant d'Aquino|Tomás d'Aquino]], ha estat definida com a «virtut infusa que capacita a l'home per tenir confiança i plena certesa d'aconseguir la vida eterna i els mitjans, tant sobrenaturals com a naturals, necessaris per arribar a ella amb ajuda de Déu».

== IconologíaIconologia ==

L'esperança va ser una divinitat honrada pels romans quea la liqual van elevardedicar molts temples. Era, segons els poetes, germana del Somni que dóna treva a les nostres penes i de la Mort que les acaba. [[Píndar|Píndaro]] la flama la nodrissa dels vells. La hi representa sotaamb la figura d'una jove [[nimfa]], amb rostre serè, somrient-se amb gràcia, coronada de flors, missatgeres dels fruits i tenint a la seva mà un ram de les mateixesflors. El verd és el seu color característic com a emblema de la naixent verdura que presagia la collita dels grans.

Els antics la pintaven amb [[Ala (anatomia)|ales]] perquè és propi de l'esperança escapar-se quan que un pensa agafar-la. Els moderns li han donat ununa [[Àncora|ancoraàncora]] per atribut però cap monument antic l'ofereixla representa amb aquest símbol. EsS'hi podria afegir a això l'[[arc de Sant Martí]]. És molt enginyosa l'al·legoria la que la representa alimentant a l'Amor.

Una antiga medalla la representa coronada, tenint a la mà esquerra uns [[Pavogall (gènere)d'indi|galls dindisd'indi]] i espigues com [[Ceres (mitologia)|Ceres]]; es recolza amb la dreta sobre una columna i té davant un [[rusc]] en la part superior del qual s'eleven algunes espigues i flors.

=== EsperanzaEsperança enganyada ===

Va vestida de verd i sembra gra que un lleuger vent es portas'emporta. Porta el coll nu i estreny un dels seus pits com per donar de mamar. ElsLes seusseves dues grans ales indiquen la seva inestabilitat.