Escola franciscana de París: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "fins la" |
m #QQ16 |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Meeting of doctors at the university of Paris.jpg|thumb|right|Reunió de doctors a la [[Universitat de París]].]]
Entre els membres d'aquesta escola destaquen [[Guillem de la Mare]], [[Mateu d'Acquasparta]], que després fou escollit [[cardenal]], [[Guillem de Melton]] i el propi [[Bonaventura de Bagnoregio]].
== Inicis ==
Abans dels deu anys de la seva arribada a [[Saint-Denis]] (1219), els franciscans rivalitzaven amb els [[Orde dels Predicadors|dominics]] en influència a la Universitat de París. Els dominics s'havien instal·lat de primera intenció a ple centre de la ciutat (1218). Saint-Denis, al contrari, es trobava lluny de les escoles. Els franciscans, però, anaven freqüentment a París a visitar els pobres, malalts i empresonats.
A més a més, la fira de Lendit se celebrava cada any a l'ombra de la vella abadia benedictina. Els estudiants feien allà llurs compres de pergamí, i trobaven així ocasió d'entrar en contacte més íntim amb els fills de Sant Francesc. Llur vida i l'eloqüència de Gregori de Nàpols, Ministre Provincial, exercien sobre mestres i deixebles una atracció poderosa, que es féu patent (1225) en la presa d'hàbit de quatre doctors, essent el més conegut d'ells Haimó de Faversham. Haimó, que fins a la seva mort (1244) representà tan important paper en l'Orde, fou poc després, amb Simó de Sandwyz, en afegir-se als frares que s'havien ja multiplicat a Anglaterra. Els altres dos doctors quedaren probablement a Saint-Denis.
[[Fitxer:Legend of St. Francis by Giotto.jpg|esquerra|thumb|[[Sant Francesc d'Assís]] lliura al Papa la Regla dels franciscans
En tot cas, no hi hagué allà una vertadera escola de teologia constituïda i incorporada a la Universitat, i per tant pública, fins al 1231, quan un dels mestres regents més afamats, Alexandre d'Halès, vestí l'hàbit franciscà.
Linha 15 ⟶ 16:
== Esplendor ==
Durant la primera meitat del [[segle XIII]], Eudó Rigaud, més endavant [[Arquebisbat de Rouen|Arquebisbe de Rouen]], [[Guillem de Melton]] i finalment Sant Bonaventura ostentaren la càtedra de què els franciscans eren titulars a la Universitat de París.▼
Cada província de l'Orde podia enviar gratuïtament
▲Durant la primera meitat del [[segle XIII]], Eudó Rigaud, més endavant [[Arquebisbe de Rouen]], [[Guillem de Melton]] i finalment Sant Bonaventura ostentaren la càtedra de què els franciscans eren titulars a la Universitat de París.
▲Cada província de l'Orde podia enviar gratuïtament a l' ''studium'' de París dos estudiants, amb l'única cura de proveir-los dels llibres necessaris. Aquests joves religiosos havien de tenir tals qualitats físiques, intel·lectuals i morals que donessin fundades esperances d'èxit; per això abans de passar a París havien d'haver estat dos o tres anys a l'''studium'' particular de llur pròpia província, o en el d'alguna província propera. Hi havia també al Gran Convent estudiants de favor, ''studentes de gratia'', el sosteniment personal dels quals s'asseguraven ells mateixos o bé llur convent.
== Llegat ==
D'aquests tres grans focus científics o ''studia generalia'': [[Bolonya]], [[París]] i [[Oxford]], el zel per l'estudi s'estengué després del [[1240]] a totes les províncies franciscanes. El col·legi del Gran Convent de París, com el d'Oxford, podia conferir graus universitaris a qui haguessin seguit el cicle complet d'estudis i passat les proves reglamentàries.
Aquests tornaven a llurs províncies amb el títol de lectors que els capacitava per ensenyar a les escoles de cada província, anomenades ''studia particularia''. Els altres convents eren proveïts de lectors pels provincials. Els ''studia particularia'' es multiplicaren ràpidament. No hi havia, per així dir-ho, cap convent de certa importància que no en tingués.
[[Categoria:París]]
[[Categoria:Filosofia de l'edat mitjana]]
[[Categoria:Escoles i corrents filosòfics]]
| |||