Carles Sarthou Carreres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
afeg. bibliografia i referències |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Carlos Sarthou Carreres''' ([[Vila-real]], [[3 de novembre]] de [[1876]] - [[Xàtiva]], [[21 de juliol]] de [[1971]]) fou un [[jutge]] i [[escriptor]] [[País Valencià|valencià]].{{sfn|Martínez Carda|2015|p=2, 6}}<ref name="bel">{{ref-llibre|cognom=Bellés|nom=Salvador|títol=Hombres y mujeres de Castellón|pàgines=274-276 |lloc=Castelló|editorial=Ajuntament de Castelló|any=2008|isbn=9788495915993|url=http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Carlos%20Sarthou%20Carreres.pdf |consulta=25 desembre 2016|capítol=Carlos Sarthou Carreres, el hombre que amó nuestras tierras}}</ref>
==Joventut==
Fill del passant de notari Carlos Sarthou Monfort i de Rosa Carreres Monllade. La família dels Sarthou, d'ascendència francesa, es van establir com a comerciants a Vila-real al [[segle XVIII]]. Graduat com a batxiller l'any 1893, continua estudis de Dret a [[València]] fins a obtenir la llicenciatura l'any [[1901]]. Dos anys més tard, llegeix a [[Madrid]] la tesi doctoral. També el seu germà Vicente va seguir la carrera judicial.{{sfn|Martínez Carda|2015|p=2, 6}}<ref>{{ref-llibre|cognom=Flores|nom=O|títol=Vila-realencs per a recordar |lloc=Vila-real|editorial=Ajuntament de Vila-real. Regidoria de Museus|any=2006|isbn=84-88331-93-2}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Flores|nom=O|títol=Vila-realencs per a recordar II|lloc=Vila-real|editorial=Ajuntament de Vila-real. Regidoria de Museus|any=2011|isbn=978-84-96843-45-5}}</ref>
Després del seu matrimoni l'any 1904 amb la senyoreta Lidia Vila Bou, inicia la seua activitat professional com a secretari judicial a Vila-real. Ací va ser fundador i primer president de la secció local de "[[Creu Roja]] Espanyola" i el 15 d'octubre de 1906 va pronunciar un vibrant discurs a la plaça Major en el transcurs de la gran concentració d'agricultors en defensa del comerç dels cítrics. Igualment va promoure el 1905 les festes extraordinàries en honor de [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] en la commemoració del tercer centenari de la publicació del "Quixot", i va col·laborar en la recepció al rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] en la seua visita al sepulcre de la [[Basílica de Sant Pasqual]] d'aquell mateix any.
==Trajectòria i obra ==
L'any 1909 aconsegueix la plaça titular a [[Borriana]] que va ocupar fins al 1920, data en què es va traslladar a [[Xàtiva]], on va exercir com a jutge i arxiver municipal. La seua primera filla, Lídia (1905), va morir al malaurat incendi del cinema "La Luz" de Vila-real a l'edat de set anys, la qual cosa va colpir emocionalment el matrimoni que, temps després van tenir altra filla, igualment anomenada Lídia, i un fill, Carlos. El 1926 va contraure nou matrimoni amb Josefa Calabuig.{{sfn|Martínez Carda|2015|p=47-52}}
La seua inquietud cultural comença a manifestar-se l'any 1909 amb la publicació d'estudis com "Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón", o "Impresiones de mi tierra", que motiven la seua col·laboració com a autor del volum corresponent a Castelló en la "Geografía General del Reino de Valencia" dirigida per [[Francesc Carreras Candi]] l'any [[1913]]. Eixe any és nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i adscrit a la Comissió Provincial de Monuments de Castelló (l'any 1921 ho seria de la de València). En 1919 és designat delegat reial de Belles Arts a Castelló.
Linha 15 ⟶ 14:
Ja traslladat a [[Xàtiva]], dirigeix el [[Centre de Cultura Valenciana]] i, pels seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i documental de la ciutat, el 1923 rep el títol de Fill Adoptiu i, el 1940, el de Cronista Oficial. Durant aquests anys, Sarthou Carreres, pioner de la fotografia documental, recopila una gran col·lecció gràfica de centenars de clixés sobre cristall i cel·luloide (únic testimoni en l'actualitat de molts monuments i paisatges desapareguts a causa de la guerra o de l'activitat urbanística) que es tradueix en dos importants volums: "Castillos de España" i "Catedrales de España", prologats per [[Azorín]], a més d'una gran quantitat de xicotets estudis de temàtica artística i contingut religiós. Va ser col·laborador habitual de publicacions com "Nuevo Mundo", "[[La Il·lustració Catalana]]", "Arte y Letras", "ABC", "La Tribuna", "Nuevo Mundo", "Juventud Valencianista" o "Arte y Letras".
L'any [[1946]] es va jubilar de la carrera judicial a [[Vicálvaro]], el que li va permetre dedicar-se més intensament a l'activitat cultural. Va ser acadèmic corresponent de Belles Arts a Xàtiva (1953), membre de la [[Institució Alfons el Magnànim]] (1956), i de la "[[Hispanic Society]]" de [[Nova York]] (1959), col·laborador de nombroses revistes de divulgació i director del [[Almodí de Xàtiva|Museu Municipal de Xàtiva]] fins al 1961. La seua darrera publicació (d'un llistat que abasta els 83 títols) va ser un estudi sobre "Iconografia Mariana" (1961). Entre altres distincions va rebre la Medalla del Mèrit Turístic, Gran Creu de Plata de la Societat d'Amics dels Castells d'Espanya, Cronista d'Honor de la Corona d'Aragó, i va ser President de l'Associació Nacional de Secretaris Judicials d'Espanya.<ref name="bel"/>
El [[21 de juliol]] de [[1971]] va morir a la ciutat de [[Xàtiva]].<ref name="bel"/>
== Referències ==
{{Referències|2}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Martínez Carda|nom=Arturo|cognom2=Monlleó Peris|nom2=María Rosa (dir.)|títol=Carles Sarthou Carreres, biografia d’un escriptor intel·lectual arrelat a la seua terra|url=http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/150465/TFG_Marti%CC%81nez%20Carda_Arturo.pdf?sequence=1|data=2015|consulta=25 desembre 2016}}
== Enllaços externs ==
Linha 24 ⟶ 29:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Sarthou Carreres, Carlos}}
[[Categoria:Escriptors xativins]]
| |||