Vaga revolucionària d'octubre de 1934: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - procediment semblat al + procediment semblant al
Línia 111:
 
== Consideracions ==
La historiografia ha debatut molt sobre aquests esdeveniments. Alguns autors assenyalen la importància d'aquests fets en la posterior [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]].
 
L'historiador nord-americà [[Gabriel Jackson]], en la seva obra titulada ''La República espanyola i la guerra civil (1931-1939)'', publicada en 1965, defensa que aquests successos van augmentar els odis i la polarització a dues bandes de la política espanyola entre revolucionaris i conservadors, tensions que acabarien emportant-se els escassos republicans que intentaven mantenir la legalitat de la [[Segona República Espanyola]]. [[Hugh Thomas]] té una opinió semblant. <ref>''La Guerra Civil Española'', (llibre primer, capítol 10).</ref>
Alguns autors assenyalen la importància d'aquests fets en la posterior [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]].
 
L'historiador nord-americà [[Gabriel Jackson]], en la seva obra titulada ''La República espanyola i la guerra civil (1931-1939)'', publicada en 1965, defensa que aquests successos van augmentar els odis i la polarització a dues bandes de la política espanyola entre revolucionaris i conservadors, tensions que acabarien emportant-se els escassos republicans que intentaven mantenir la legalitat de la [[Segona República Espanyola]]. [[Hugh Thomas]] té una opinió semblant (llibre primer, capítol 10).
 
Altres autors, com el també nord-americà [[Stanley G. Payne]], desmenteixen aquesta versió en diverses de les seves obres assenyalant que els anomenats republicans —encarnats no ja en el [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] sinó en la coalició [[Izquierda Republicana]] de [[Manuel Azaña]]— podria haver estat responsables de la desaparició de la II República Espanyola per haver col·laborat, sense gairebé reserves, amb les faccions més extremistes, nombroses i revolucionàries de l'època —representades en el PSOE— permetent-los tot tipus d'excessos malgrat la seva col·laboració provada en la revolució d'octubre.
 
Molts autors han estat els que han disertat, des de molt diverses postures polítiques, sobre octubre de 1934 i les seves conseqüències: així [[Joaquín Arrarás]], [[Juan A. Sánchez García-Saúco]], [[Ricardo de la Cierva]], [[Ángel Palomino]], [[Paul Preston]], [[Manuel Tuñón de Lara]], i un llarg etcètera, movent-se des d'una reacció espontània de les masses treballadores i revolucionàries en contra de la imminent arribada al poder del conservadorisme, representat en la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes]] (CEDAICEDA), liderada per [[José María Gil-Robles y Quiñones]], guanyador per majoria simple en les eleccions anticipades de 1933.
 
== Referències ==