Mahdia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Canvis menors, neteja, replaced: r prop de → r a prop de AWB |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Bordj_el_Kebir.jpg|thumb|Port de Mahdia|left]]
El [[1905]] tenia 12.000 habitants, el [[1946]] eren 14.937, el [[1956]] 18.494 i el [[1966]] 21.788. La seva població al cens del 2004 era de 45.977 habitants. És capçalera d'una delegació amb 69.190 habitants.
Es troba al [[Ras Ifriqya]] entre [[Bekalta]] i [[Salakta]], en una zona amb llocs arqueològics destacats i amb un gran desenvolupament turístic.
Línia 15:
Quan es va produir la invasió dels [[Banu Hilal]], Mahdia va recuperar la condició de capital. El zírida [[Al-Muizz ben Badis]] s'hi va refugiar el [[29 d'octubre]] del [[1057]]. Era com un darrer refugi, i també tenia perill per mar: els pisans i genovesos la van atacar i ocupar el [[1087]] juntament amb Zawila. Les dues ciutats foren saquejades i cremades. El [[1123]] foren els normands qui la van atacar, però foren rebutjats. El [[1134]] va ser atacada per terra pels [[hammadites]]. Un tractat signat amb els normands de [[Sicília]] el 536 de l'hègira ([[1140]]/[[1141]]) imposà a la ciutat condicions molt dures, i finalment [[Roger II de Sicília]] la va ocupar el [[22 de juny]] de [[1148]] i va liquidar la dinastia [[zírida]].
El [[30 de juliol]] de [[1159]] els normands foren assetjats a la ciutat, per terra i mar, per l'exèrcit almohade d'[[Abd al-Mumin ben Ali]] i finalment els normands van capitular el [[21 de gener]] de [[1160]]. Un governador almohade es va establir a la ciutat.
Uns quaranta anys després, el governador Muhammad ben Abd al-Karim al-Radjradji al-Kumi, tot i que era de la mateixa tribu que Abd al-Mumin, es va aliar amb els mallorquins [[Banu Ghaniya]] i es va fer independent sota el califa [[An-Nàssir (abbàssida)|An-Nàssir]] ([[1199]]-[[1213]]), amb el títol d'Al-Mutawakkil ala Allah. El califa la va recuperar el [[1205]] i en va restaurar les fortificacions. També es va restaurar la vila de Zawiya, que no s'havia repoblat des de l'incendi del [[1057]]. Al nord-oest va sorgir la vila d'Hibun (forma francesa moderna: ''Hiboun'') al llarg del [[segle XIII]].
Entre el 685 i el 686 de l'hègira ([[1286]]/[[1287]]), l'almirall català [[Roger de Llúria]], per ordre del rei, va atacar diverses posicions de la costa de la moderna Tunísia i entre aquestes Mahdia. El [[1318]] s'hi va fer independent Abu Darba ben al-Lihyani, però només es va sostenir fins al [[1323]]. El [[1338]]/[[1339]] (739 de l'hègira), va caure en mans d'Ibn Abd al-Ghaffar, però el [[1360]] tornava a estar en mans dels hàfsides, que estaven restaurant les fortificacions per ordre del ministre [[Ibn Tafragin]].
El [[20 de juliol]] de [[1390]] fou atacada pels genovesos amb suport de cavallers francesos i anglesos, i dirigits per [[Lluís II de Borbó]], en un atac massiu que va durar fins al [[20 de setembre]] de [[1390]]. La ciutat va resistir l'atac, però va haver de pagar un tribut per obtenir l'aixecament del setge.
Línia 46:
* [[Museu de Mahdia]]
La [[galera de Mahdia]] trobada al mar a prop de la ciutat és avui al [[Museu del Bardo]].
<gallery>
| |||