Michel Ney: diferència entre les revisions

En el moment del desembarcament de Napoleó a [[Golf-Juan]], prop d'[[Antibes]], l'[[1 de març]] del [[1815]], Ney proposa al rei [[Lluís XVIII]] de retornar-lo ''"dins una caixa de ferro"'',<ref>''"Quant à la proclamation que Ney a prétendu avoir reçue de moi en 1815, c’est une fausseté: j’aurais supprimé cette proclamation, si cela eût été en mon pouvoir, car elle était indigne de moi. Ney n'aurait pas dû la publier, ou du moins il aurait dû agir différemment qu’il n'a fait; car, quand il a promis au roi de m'amener dans une cage de fer, il parlait dans la sincérité de son âme, et ses intentions étaient conformes à ses discours; il y persista pendant deux jours, après quoi il se joignit à moi. Il aurait dû faire comme Oudinot, qui demanda à ses troupes s'il pouvait compter sur leur fidélité; elles lui répondirent unànimement: Non, nous ne voulons pas nous battre contre Napoléon."'' (''"Quant a la proclamació que Ney ha pretès haver rebut de mi el 1815, és una falsedat: jo hagués suprimit aquesta proclamació, si hagués estat en el meu poder perquè hagués estat indigne de mi. Ney no hauria d'haver-la fet pública, o si més no, hagués hagut d'actuar d'una altra manera; car, quan ell ha promès al rei de tornar-me dins una caixa de ferro, parlava des de la sinceritat de la seva ànima i les intencions estaven d'acord amb el seu discurs; hi persistí durant dos dies, després dels quals tornà a mi. Ell hauria d'haver fet com Oudinot, el qual va demanar llurs tropes si podia comptar amb la seva fidelitat i li respongueren unànimament: No, no ens volem batre contra Napoleó"''). (O'Meara.)</ref> però, tanmateix, acabarà tornant amb Napoleó. Contràriament a les nombroses incitacions rebudes, no hi ha enfrontament entre les tropes de l'un i de l'altre.<ref>Durant l'agitada nit del [[13 de març|13]] al [[14 de març]] del [[1815]], a [[Lons-le-Saunier]], el mariscal Ney decideix, després de moltes reflexions, tornar a servir l'''Empereur''. Arreu, els testimoniatges de fervor popular per Napoleó esclaten. Els canons es van llençar als fossats i diversos batallons baixaren les armes. El general [[Henri Gratien Bertrand|Bertrand]] hauria pogut enviar un correu amenaçant el mariscal Ney. Durant el seu procés, Ney pretengué haver rebut del general [[Henri Gratien Bertrand|Bertrand]], la seguretat de quèque els aliats acceptaven el retorn de Napoleó. Sigui com sigui, avui està clar que els forces enfrontades eren equivalents i que el mariscal Ney refusà a provocar un bany de sang francesa.