Pere el Gran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
imatge |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Pere I de Rússia}}
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Tomba Pere el Gran.JPG|esquerra|thumb|Tomba de Pere el Gran. [[Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus|Monestir de Santes Creus]].]]
{{Infotaula persona}}
{{Reis de la Corona d'Aragó|Barcelona=Pere el Gran}}
'''Pere el Gran'''<ref>Els numerals sovint són objecte de confusió. Vegeu [[numeració del Casal d'Aragó]]</ref> (dit també '''Pere III d'Aragó''' i '''Pere II de Catalunya-Aragó''')<ref> Vegeu [[ordinals dels reis d'Aragó]]</ref> [[València]], [[Regne de València]], [[1240]] - [[Vilafranca del Penedès]], [[Principat de Catalunya]], [[11 de novembre]] de [[1285]]
Gràcies a la seva conquesta militar del [[Regne de Sicília]] el [[1282]] es féu famosa la frase de l'almirall [[Roger de Llúria]], en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la [[mar mediterrània|mar Mediterrània]], sinó portava en la seva cua un escut o un [[Senyal Reial|senyal reial]]: {{cita|Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament [[galera]], ne [[lleny|leny]], mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.|Frase de [[Roger de Llúria]] a la|[[Crònica de Bernat Desclot|Crònica de Bernat Desclot; cap CLXVI]]}}
Linha 87 ⟶ 90:
== Regnat de Pere el Gran (1276-1285)==
[[Fitxer:Nuova cronica. f.127r.jpg|250px|thumb|[[Guerra de Sicília (1282-1289)]]: desembarcament de Pere II el Gran a [[Trapani]],
El regnat de Pere II fou breu, tan sols 9 anys, a causa d'una banda de la longevitat del seu pare el rei en Jaume I, i d'altra banda de la seva prematura mort a l'edat de 45 anys. Tot i així, en aquest breu període, el rei Pere prosseguí el militarisme que l'havia caracteritzat quan encara era infant i aconseguí la conquesta del [[Regne de Sicília]], fita que obrí el camí a la posterior expansió mediterrània de la [[corona d'Aragó]] durant el [[segle XIV]].
|