Comunitat Autònoma del País Basc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: s'usa → es fa servir , freqüentment → sovint, de mitjans del → de mitjan AWB |
|||
Línia 44:
== Toponímia ==
Els noms oficials de la comunitat autònoma del País Basc són: ''Euskal Herria'' en [[èuscar]], ''País Vasco'' en castellà –aquest és la traducció del primer– o ''Euskadi'' en castellà i basc.<ref name="estatuto">[http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/estatutos/e_76_eusk.pdf Article primer de l'Estatut d'Autonomia], que diu: ''Beronen izena '''Euskadi''' zein '''Euskal Herria''' izango da''.</ref> Tanmateix, ''[[Euskal Herria]]'', que pot ser traduït com a "Poble Basc", "País Basc", "País/Poble dels bascs" o "País/Poble de l'èuscar", també és un concepte cultural que pot designar al conjunt dels territoris d'Espanya i [[França]] on es parla o parlava el basc. [[Sabino Arana]], per tant, va crear el neologisme ''Euzkadi'' per referir-se exclusivament al "poble basc" que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set províncies, tres de les quals es troben a territori francès.
Durant molt temps es va usar l'ortografia ''Euzkadi'' i no pas ''Euskadi''. Algunes hipòtesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel d
L'ús d
== Història ==
{{AP|Història del País Basc}}
[[Fitxer:Txindoki mountain from Lazkaomendi.jpg|thumb|
[[Fitxer:GernikakoArbola-improved.jpg|200px|thumb| L'[[arbre de Guernica]] és el símbol de les llibertats basques]]
Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribució regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos són un romanent dels habitants del [[paleolític]] de l'[[Europa]] occidental, específicament dels habitants de la regió francocantàbrica. [[Estrabó]] i [[Plini el Vell|Plini]] esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els [[vascons]] i els [[Aquitània|aquitans]] entre altres. Hi ha prou evidència per afirmar que ja s'hi parlava un [[protobasc]].
Durant l'[[Alta edat mitjana]] els territoris entre l'[[Ebre]] i el [[Garona]] era conegut com a [[Bascònia]] i va ser unificat sota els ducs de Bascònia per un període. Després de les invasions dels musulmans a la [[península Ibèrica]] i l'expansió francesa sota [[Carlemany]], el territori es fragmentà. El [[regne de Pamplona]] va emergir com el principal estat del territori el [[segle IX]]. Seria sota [[Sanç III de Navarra|Sanç III El Major]] que el regne de Pamplona assoleix la seva màxima extensió territorial, però després de la seva mort el [[1035]], els seus fill, en no respectar el seu testament que atorgava el regne al primogènit, i després de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura política el [[segle XII]] formada pels regnes de [[regne de Navarra|Navarra]], [[regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Castella|Castella]]. Durant l'[[Alta edat mitjana]], [[Biscaia]] s'uneix voluntàriament al Regne de Castella.
El [[1200]], el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'[[Àlaba]], [[Guipúscoa]] i el [[Duranguesat]], que són annexionats pel monarca castellà. Així doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del País Basc, va orientar la seva política d'expansió cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb França i Aragó. Navarra va ser annexionada parcialment al [[regne de Castella]] durant els segles XI i XII, i gairebé en la seva totalitat durant [[1512]] i [[1521]]. La resta del territori del nord va ser annexionada per França. Les tres províncies de l'actual Euskadi ja s'havien unit voluntàriament al regne de Castella intermitentment i van donar llur suport a la integració de Navarra amb Castella.
Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia van conservar els seus [[furs]]. Aquesta situació va perdurar fins al [[segle XIX]] data en què van ser parcialment suprimits per [[Antonio Cánovas del Castillo]] després de la derrota carlina. Durant el [[franquisme]], només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]] en ser considerades «traïdores» en no donar suport a la revolta i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el [[30 d'octubre]] de [[1976]].
En l'actualitat, després de l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia del País Basc de 1979|Estatut d'autonomia]], el [[1979]] Euskadi va constituir-se com a comunitat autònoma i va absorbir els drets forals dels tres territoris històrics que el conformen. L'altra província espanyola de parla basca, Navarra, no s'hi va unir, ans va formar una comunitat foral uniprovincial.
El PNB lidera el Govern Basc des de [[1980]], unes vegades en solitari, altres en coalició amb el [[Partit Socialista d'Euskadi|PSE]], [[Eusko Alkartasuna]] (EA), partit sorgit d'una escissió del mateix PNB o [[Izquierda Unida]] (IU), donant suport també mitjançant pactes pressupostaris i d'investidura els governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals el PNB és la força majoritària i obté el 26,9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupció del "nacionalisme radical" representat per [[Herri Batasuna]], la pèrdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i Carlos Garaicoechea ocupa el càrrec de la presidència del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonòmiques el [[1980]], van donar lloc a l'elecció de lehendakari en la persona de [[Carlos Garaikoetxea]] (1980–1985)
El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vàlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors el PNB governa la comunitat autònoma del [[País Basc]]; en solitari en el període (1980–1986) i a través de diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980 es reinstaura el model tributari del "[[Concert econòmic]]" i comença la transferència de competències del Govern d'Espanya al Govern Basc. El 1981 una sèrie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegüent promulgació de la [[LOAPA]] (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic) que reconduïa el desenvolupament de les autonomies.
El 1982 el PSOE de [[Felipe González]] arriba a la presidència del Govern espanyol romanent fins a 1996, encara que al País Basc continua l'hegemonia nacionalista moderada i radical, arrabassant el PSOE el vot a UCD, [[Alianza Popular|Aliança Popular]] (AP) i el Partit Comunista d'Euskadi (PCE). Malgrat la resistència socialista a la realització de transferències el PNB, impulsa el desenvolupament de l'autogovern basc i crea el seu propi servei de Salut ("[[Osakidetza]]") aprova l'Estatut de les ikastolas, comença a emetre la seva pròpia ràdio i televisió ([[ETB]]), que va iniciar les seves emissions el 27 de desembre de 1982, la seva pròpia policia ([[Ertzaintza]]). Aquest govern va resistir la "[[reconversió industrial]]" que es va iniciar des de 1982, rebent-se ajudes per a la reindustrialización per import de 88.012 milions de pessetes.
Línia 99:
El territori d'Àlaba, al seu torn es divideix en set comarques o [[quadrilles alabeses]] (en basc ''eskualdeak''). Les comarques de Guipúscoa i Biscaia, tanmateix, no conformen divisions administratives. Tots tres territoris es divideixen en [[municipis]].
Els [[municipi|termes municipals]], al seu torn, sovint són compostos de diverses [[entitats de població]] anomenades [[barris]] (''auzo'' - barriada, pedania, veïnatge), fruit de l'eliminació de la figura administrativa dels ''elizate'' el [[1962]] i de la incorporació d'aquestes entitats de població sota el govern dels [[municipis]]. Un exemple d'aquest ús seria el barri d'Axpe - un poble - al municipi d'[[Atxondo]]. La mateixa paraula també
== Geografia ==
Línia 106:
* [[Biscaia]]
* [[Guipúscoa]]
* [[Àlaba]]
=== Principals ciutats ===
* [[Bilbao]] (''Bilbo'') 353.340 habitants (2008), capital de [[Biscaia]].
Línia 122:
* [[Zarautz]] 22.700-35.000 habitants (variable segons l'estació)
=== Àrees metropolitanes ===
* [[Gran Bilbao]] 1.182.675 habitants
▲* [[Donostialdea]] 413.617 habitants
▲* [[Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central | Àrea Metropolitana de Vitòria]] 232.497 habitants
▲* Àrea Metropolitana d'Eibar-Durango 126.190 habitants
=== Extensions i dades geogràfiques ===
Linha 153 ⟶ 150:
=== Sistemes muntanyosos ===
[[Fitxer: Euskadi desde Urbia.JPG | thumb | 300px | Panoràmica des d'Urbia, destaca al fons les muntanyes del [[Duranguesat]] amb [[Amboto]] i Alluitz. S'aprecia clarament el [[Santuari d'Arantzazu]] al peu de la imatge.]]
El territori en què s'assenta el poble basc és especialment muntanyenc. La majoria de les seves serres es troben en l'eix oest-est. La roca més freqüent és la [[calcària]], encara que també el [[granit]].
Els pics més elevats es troben al [[Pirineu]], sent la Taula dels Tres Reis el pic més alt. Aquesta serralada neix al costat del mar, ascendeix d'oest a est i el primer pic que supera els 2.000 metres és l'Orhi, de gran importància mitològica.
Al sud de [[Navarra]] i [[Àlaba]] es troba la muga de la Serra de Toloño, la Serra de Cantàbria i la Serra de Codés.
Entre aquestes dues principals serralades es troben les Muntanyes Basques. Tenen una orientació d'est a oest i estan formades per serres com Gorbea, Urbasa, [[Andia]], [[Amboto]], Ordunate o Aizkorri.
Linha 169 ⟶ 166:
== Demografia ==
En ser un centre industrial d'Espanya, el País Basc va ser un receptor d'immigrants d'altres regions d'Espanya, experimentant una creixença de població important des de
Segons els cens del [[2005]], el País Basc compta amb 3,43% d'estrangers, un dels percentatges més baixos de l'Estat espanyol i menys de la meitat de la mitjana nacional de 8,47%. La [[taxa de creixement poblacional]] actualment és del 0,54%, i l'[[esperança de vida]] és de 76,4 anys per als homes i 83,7 anys per a les dones.<ref name="cifras"/>
Linha 183 ⟶ 180:
D'altres dubten d'aquesta etimologia, i consideren la possibilitat que la forma primitiva del mot ''haitz'' fos *''anetz'' o *''anitz''. L'exemple del mot ''aizkora'' sol ser contestat amb el fet que també és probable que provingui del llatí ''asciola'' 'destral petita'.
Es creu que la llengua dels bascons (el [[protobasc]], origen del basc actual) és anterior a l'aparició de les llengües indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la [[península Ibèrica]], i per tot [[Europa]].
Encara que fins no fa molt es trobava en una situació crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura [[franquisme|franquista]]) ha iniciat una lenta millora. No obstant això, a la part nord dels [[Pirineus]] hi ha zones en les quals està en regressió.
Linha 190 ⟶ 187:
=== Situació de la llengua basca ===
[[Fitxer:Irakatsia.png | right
El poble basc té el seu propi idioma, el [[basc]], a part de l'[[idioma espanyol|espanyol]] i el [[Idioma francès|francès]]. També trobem de manera molt més minoritària el [[gascó]] i el [[romaní]] que han conservat alguns dels [[gitanos]] autòctons.
Linha 201 ⟶ 198:
El [[2003]] el Departament de Cultura del [[Govern Basc]] destacava que mentre que al País Basc el percentatge de població bascoparlant pujava 5 punts, a Navarra amb prou feines ho feia 1, mentre que al País Basc del Nord descendia en 9 punts. Això va fer una pujada de 3 punts percentuals en total.
La "IV Enquesta Sociolingüística" del Govern Basc apunta que sis de cada deu bascos tenen algun coneixement d'euskera<ref>
A [[Navarra]] el 2008 es va constatar un augment creixent de la població que estudiava basc, l'ensenyament públic en basc torna a créixer i passa de 1.234 prematrícules a 1.367: Falten les dades globals de nens de 3 anys, però el model D tornarà a ser elegit per un de cada tres nous alumnes. El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA des de Batxillerat saben basc. En el curs 2008-09 un 56,6% no coneix la llengua, un 12,78% diu tenir coneixements bàsics, i un 25,75% té un nivell bo o molt bo. quedant en un 18% el percentatge de persones que tenien coneixements d'aquesta llengua a Navarra, en el 52% a [[Guipúscoa]], a [[Biscaia]] el 31% i a [[Àlaba]] el 25%.<ref>
== Literatura basca ==
Linha 209 ⟶ 206:
'''Literatura basca''' és la literatura feta en [[basc]] al territori de les set províncies del [[País Basc]]: [[Biscaia]], [[Guipúscoa]], [[Àlaba]], [[Navarra]], i les tres d'[[Iparralde]].
La literatura popular oral és molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de [[Bascònia]]. A més ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el [[labortà]], el [[guipuscoà]], el [[biscaí]] i el [[suletí]].
Els texts literaris més antics són fragments de cants relatius a les lluites dels ss XIV i XV, així com el vocabulari de Picaud del s. XII, però a les [[Glosas Emilianenses]] (s. X) apareixen els primers texts en euskera. Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de [[Pedro de Avendaño]], cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondragón). Pel cant de ''Basajaun Bereterretxe'tar'', que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut gràcies a [[Esteban Garibai]] (1533-1599), alcalde d'[[Arrasate]] i cronista reial, dins el compendi ''Compendio de historia de las crónicas y universal historia de todos los reynos de España'' (1571). Per altra banda, l'humanista francès [[François Rabelais]] publicà al seu ''Gargantua'' (1534) discursos en [[euskera]].
Linha 218 ⟶ 215:
*'''És fruit d'una llengua sense oficialitat ni unitat: '''Haver nascut en una comunitat de parlants tan reduïda ha tingut un important impacte en la literatura escrita, sobretot a mesura que avança la història i els límits de les llengües i pobles s'afebleixen i difuminen. La història de la llengua basca es diu que ''és la història de la seva supervivència i la d'un poble'' cosa que marcarà a tots els autors, convertint juntament amb la temàtica religiosa el compromís (els primers passos serien l'apologisme de Larramendi) cap al basc un dels pilars al voltant dels quals giraran diferents moviments.
*'''Ha nascut entre estats les llengües dels quals són romàniques''': El País Basc es troba entre el que han estat els centres culturals i polítics d'occident, sent aquests estats competidors entre si dipositaris de la tradició llatina. És per això que aquest poble que ha guardat la seva antiga parla ha rebut la influència llatina, que es veu reflectida sobretot en l'Escola de Sara i altres autors religiosos de l'època a causa de l'ús abundant de cites a autors clàssics i cristians que aquests feien en els seus textos en prosa.
*'''Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religiós''': El pare [[José Miguel de Barandiarán
▲*'''Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religiós''': El pare [[José Miguel de Barandiarán | Barandiarán]] (tal com recull Martín Ugalde en la seva ''Síntesi de la història del País Basc'' o el mateix religiós en el seu ''Home Primitiu al País Basc'') va defensar en vida la cristianització tardana del poble basc, al·legant que en la mateixa navarresa fins al segle XX s'havien conservat creences paganes en idiosincràsia amb les cristianes. És aquesta la raó que es veu darrere de la insistència de l'església catòlica per cristianitzar i estendre el catecisme entre el poble valent-se del basc (després de la [[Contrareforma]]). Aquesta religió és de vegades imposada per la política del moment, però en altres ocasions l'Església Catòlica mateixa va utilitzar l'idioma mateix (el basc) i la literatura com a mur contra els canvis i noves ideologies sorgides, aquest seria el cas del protestantisme o dels enfrontaments periodístics de [[Jean Hiriart-Urruti]] i els republicanistes francesos.
*'''La poesia sempre ha tingut més pes que la prosa''': Així ha estat el començament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix un lector, és a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, eresiak i cantessis, no han necessitat més de ser cantats. És per això, que com en altres literatures, són abundants les cobles i cantessis de melodies que eren i són conegudes per al poble. Fruit també d'això seria l'abundància de composicions líriques de caràcter popular, enfront de la poesia culta, que gairebé fins a finals del segle XIX no aconseguiria desenganxar-se de la influència del bertsolarisme en l'ús de metres sobretot.
*'''Escassa implantació de la impremta o la "problemàtica de la impremta":''' A diferència de la resta de llengües romàniques pel que sembla la impremta va tenir escassa implantació de manera que obres no religioses com ''Peru Abarca'' van haver de ser transmeses mitjançant manuscrits fins i tot a finals del segle XVIII. S'ha debatut molt i tret poc en clar, s'al·lega d'una banda l'existència d'una censura tant a [[França]] com a [[Espanya]] durant els segles posteriors al cisma d'occident, d'altra banda que no existia suficient producció per a la implantació d'aquestes o la no necessitat d'aquestes per part de les autoritats, que s'haurien valgut d'altres mitjans per transmetre edictes reals i semblants. Tal com demostra la publicació d'edictes reials en basc durant el [[Regne de Navarra]] la impremta havia estat implantada a [[Bascònia]] per tant un dels arguments seria rebutjat (encara que la majoria de textos religiosos eren publicats fora d'Euskal Herria i l'existència d'un edicte de [[1766]] del Comte d'Aranda prohibint publicar en basc (1766)<ref>
*'''El seu estudi és relativament recent''': Exceptuant el cas d'Oihenart potser, no hi ha hagut cap autor fins ben entrat el segle XIX que s'hagi interessat per la història de la literatura en basc, la qual cosa afegit a la problemàtica de la impremta ha fet que descobriments com el manuscrit de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin o [[Juan Pérez de Lazarraga
▲*'''Escassa implantació de la impremta o la "problemàtica de la impremta":''' A diferència de la resta de llengües romàniques pel que sembla la impremta va tenir escassa implantació de manera que obres no religioses com ''Peru Abarca'' van haver de ser transmeses mitjançant manuscrits fins i tot a finals del segle XVIII. S'ha debatut molt i tret poc en clar, s'al·lega d'una banda l'existència d'una censura tant a [[França]] com a [[Espanya]] durant els segles posteriors al cisma d'occident, d'altra banda que no existia suficient producció per a la implantació d'aquestes o la no necessitat d'aquestes per part de les autoritats, que s'haurien valgut d'altres mitjans per transmetre edictes reals i semblants. Tal com demostra la publicació d'edictes reials en basc durant el [[Regne de Navarra]] la impremta havia estat implantada a [[Bascònia]] per tant un dels arguments seria rebutjat (encara que la majoria de textos religiosos eren publicats fora d'Euskal Herria i l'existència d'un edicte de [[1766]] del Comte d'Aranda prohibint publicar en basc (1766)<ref> Els receptors dels tribunals van imposar el castellà en pobles bascos, va ser proscrita a les escoles i sancionats els nens que la usaven Un dels documents que apareixen en el llibre és l'ordre del comte d'Aranda, el 1766 "prohibint tota impressió en llengua bascongada». http://www.pamiela.org/JURIO/JURIOliburuak/jur_036eusk01. html </ref>), però el de la censura cobraria força a la llum dels llargs períodes que passaven les obres entre que eren escrites, passaven la censura de la inquisició i finalment publicades. Aquest va ser el cas de Juan de Tartas, les obres tot i ser religioses van trigar a ser impreses i a més (igual que en el cas d'altres autors de l'època) van patir l'anomenat "mal de la impremta". És a dir, l'alteració de l'obra a causa de l'ortografia afrancesada i la supressió de la majoria dels signes de puntuació, fins al punt de ser extremadament complicada la seva lectura i comprensió.
▲*'''El seu estudi és relativament recent''': Exceptuant el cas d'Oihenart potser, no hi ha hagut cap autor fins ben entrat el segle XIX que s'hagi interessat per la història de la literatura en basc, la qual cosa afegit a la problemàtica de la impremta ha fet que descobriments com el manuscrit de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin o [[Juan Pérez de Lazarraga | Lazarrraga]] (2004) hagin revolucionat el que se sabia fins ara, sobretot pel que fa a la literatura medieval.
== Nacionalisme basc ==
Linha 234 ⟶ 226:
'''Nacionalisme basc''' és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre [[Espanya]] i [[França]], pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'[[Euskal Herria]]:
*'''[[Iparralde]]''' ("la part nord"): corresponent als territoris de [[Lapurdi]], [[Zuberoa]] i [[Baixa Navarra]] (Behe Nafarroa) en el departament francès dels [[Pirineus Atlàntics]]. És la part del País Basc en [[França|territori francès]].
*'''[[Hegoalde]]''' ("la part sud"): corresponent a la '''Comunitat autònoma del País Basc''', la [[Comunitat Foral de Navarra]], l'[[enclavament de Treviño]] a la [[província de Burgos]] i l'enclavament [[Cantàbria|càntabre]] de la [[Valle de Villaverde]]. És la part del País Basc en [[Espanya|territori espanyol]].
Si bé existeixen concepcions nacionalistes que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en últim terme a constituir un estat independent a Europa que unifiqui els diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que difereixen quant a quin hauria de ser la destinació última d'aquesta unió basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes elles majoritàriament democràtiques, encara que hi ha un sector que propugna mètodes d'actuació violents.
Linha 241 ⟶ 233:
[[Fitxer:Lauburu.svg|thumb|Lauburu]]
[[Fitxer:Arrano Beltza proporcion bandera.png|thumb|Arrano beltza]]
El nacionalisme basc, igual que altres ideologies, compte amb una simbologia pròpia. Cada Diumenge de Resurrecció els partits nacionalistes bascos celebren l'[[Aberri Eguna]], o dia de la pàtria basca. [[Sabino Arana Goiri]] va establir el vocable "'''Aberri'''" (Pàtria) per primera vegada per a sintetitzar l'existència d'una paraula en euskera o basca per a denominar l'anhel de la seva ideologia. Amb aquest mateix sentit sorgiria el concepte "[[Euzkadi]]", creat per Arana en oposició al concepte "[[Euskal Herria]]", utilitzat àmpliament fins llavors pels partits que ell considerava "espanyolistes". De la paraula "Aberri" es desprèn "Abertzale" (Patriota) que és
Altres símbols del nacionalisme són la [[Ikurriña]] (literalment "Bandera"), dissenyada pels germans Arana per a ser en principi la bandera de Bizkaia; la seva extensió va donar lloc que fos acceptada com a bandera oficial del País Basc.
El [[lauburu]]: estela solar d'origen desconegut i molt similar a símbols molt estesos per altres cultures. Literalment significa "''quatre caps''"; alguns autors han establert connexions entre aquest emblema, habitual en les tombes medievals de tot el cantàbric, amb el "[[Lábaro càntabre]]". El nacionalisme ho ha identificat com símbol de la unió dels quatre territoris bascos a Espanya (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra); a cadascun dels quals correspondria un dels caps del Lauburu). Aquesta Unió és nominalment coneguda com a "Laurak Bat" (quatre en un) i es convertiria en "Zazpiak Bat" (set en u), afegint els tres territoris ultrapirinencs (Lapurdi, Zuberoa i Behe Nafarroa).
L'[[arrano beltza]]: literalment (águila negra), fou el segell del [[Sanç Garcés III de Pamplona]]. És assimilada com primera bandera de Bascònia, fins i tot per sectors d'extrema dreta nacionalista espanyola.
La conflictivitat social i política basca també ha convertit en símbols nacionalistes certes manifestacions culturals basques, en oposició i com diferenciació de les quals consideren manifestacions culturals foranes i concretament "espanyoles", com pot ser l'"[[olentzero]]", substitut basc del [[Pare Nadal]] que reparteix els seus regals la revetlla de Nadal, l'[[esport rural basc]], la celebració d'alguns carnavals i festes populars, la mitologia basca...
Linha 253 ⟶ 245:
== Mitologia basca ==
{{AP|Mitologia basca}}
[[Fitxer:Euskal jainkoen familia.png|
La '''mitologia basca''' és el conjunt de creences i mites precristians dels [[basc]]os. Tot i la intensa [[cristianisme|cristianització]] soferta en l'últim mil·lenni i de les persecucions de la [[inquisició]], el poble basc ha conservat nombroses llegendes que parlen d'una [[mitologia]] pròpia molt antiga. Aquesta mitologia ha estat recollida al llarg del [[segle XX]] per estudiosos com J.M. Barandiarán i J. Caro Baroja, entre d'altres.
Les llegendes de pobles veïns romanitzats, com les de l'Alt [[Aragó]] o [[Astúries]] mostren una sorprenent similitud.
Linha 270 ⟶ 262:
Els '''bascos''' (o '''bascs''') i les '''basques''' (en singular: basc, basca) són un [[grup ètnic]] que habita majoritàriament al [[País Basc]] (en [[basc]]: ''Euskal Herria'') situat a l'extrem oest del [[Pirineu]] i al nord del [[riu Ebre]]. En les llengües que s'hi parla, són coneguts com a: ''euskaldunak'' (bascoparlants) o ''euskotarrak'' ([[neologisme]] creat per [[Sabino Arana]] per designar els nadius del País Basc) en [[basc]], ''les Basques'' en francès, ''los vascos'' en castellà i ''los bascos'' en [[gascó]] ([[occità]]).
Tenen trets diferenciadors pel que fa a tipologies sanguínies, la cultura i sobretot la llengua,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zirakzadeh |nom=Cyrus Ernesto |títol=A rebellious people: Basques, protests, and politics |url= http://books.google.cat/books?id=6r90-ReqQhAC&pg=PR14&dq=basque+blood+type&hl=ca&ei=5XSTTZThI8ur8AOM9cnmAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=basque%20blood%20type&f=false | editorial=University of Nevada Press |pàgines=p.xvi |data=1991 |isbn=0874171733 }}</ref> d'arrels no indoeuropees, en clar contrast amb les llengües romàniques dels seus veïns i la resta de pobles coneguts.
Existeix un fort sentiment nacionalista entre els bascos, especialment els residents a Espanya, que s'identifiquen més fermament com a bascs que com a espanyols o francesos. Malgrat això, una gran part dels bascos se senten tant bascs com espanyols (o francesos, en els casos dels bascs del cantó francès).<ref name="Euskobarómetro">[[Euskobarómetro]] series, ''[http://www.ehu.es/cpvweb/pags_directas/euskobarometroFR.html Evolución de la identidad nacional subjetiva de los vascos, 1981-2006]''. "As Basque as Spanish" shows 33% of the citizens of the Basque Autonomous Community in late 2006.</ref> Molts bascos
consideren la designació de "minoria ètnica" com a incompleta, afavorint en canvi [[Nacionalisme basc|la definició]] com a [[nació]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Payne |nom=Stanley G. |títol=Basque nationalism |url= http://books.google.cat/books?id=5waFro1gJTYC&printsec=frontcover&dq=basque+nationalism&hl=ca&ei=WEbTTeTiLMWt8QPjhP3xCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès | editorial=University of Nevada Press |data=1975 |pàgines=p.73 |isbn=0874170427 }}</ref>
Actualment viuen en una zona altament industrialitzada, les diferències culturals amb la resta d'Europa són inevitablement difuminades, encara que roman molt forta la consciència d'una identitat cultural pròpia, com també la identificació amb la seva pàtria, fins i tot en molts bascs que han emigrat a altres zones d'Espanya o França, o en altres parts del món (l'anomenada [[diàspora basca]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Douglass |nom=William A. |títol=The Basque diaspora |url= http://books.google.cat/books?id=40DRnjI4a-YC&pg=PA304&dq=di%C3%A0spora+basca&hl=ca&ei=TUTTTarmLIio8APc48jnCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDQQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès | editorial=University of Nevada Press |data=1999 |pàgines=p.3 |isbn=1877802050 }}</ref>
== Cuina del País Basc ==
Linha 284 ⟶ 276:
== Esport rural basc ==
{{AP|Esport rural basc}}
[[Fitxer: Dantzari2.jpg | thumb
L{{'}}'''esport rural basc''' (en [[basc]] ''herri kirolak'' i en [[francès]] ''force basque'') és el terme sota el que s'engloben diferents modalitats esportives que es practiquen per tradició en el medi rural del [[País Basc]], [[Navarra]] i [[Iparralde]].
Alguns d'aquests esports han sorgit i són específics del País Basc; encara que uns altres es practiquen d'una o una altra forma també en altres parts del món.
Linha 302 ⟶ 294:
*'''Els balls de romiatge o plaça''', basats en els balls que se celebraven en els romiatges i la participació era popular i espontània han passat a engrossir el repertori dels grups de dansa establerts, si bé és veritat que encara es realitzen en totes aquelles romeries, sobretot en els llocs rurals del país, aquest tipus de balls populars i espontanis que conviden a participar lliurement a tots els romanís i visitants.
*'''Les danses d'espases''', les danses d'espases, que tenen un paral·lelisme evident amb les europees del mateix tipus. La seva realització, sempre lligada a la commemoració o a rendició d'honors, està lligada a la dansa ritual on el poble recolza amb respecte a cada col·lectiu de ballarins.
Linha 309 ⟶ 300:
== Selecció de futbol del País Basc ==
{{AP|Selecció de futbol del País Basc}}
La '''Selecció de futbol del País Basc'''<ref>[http://www.diariovasco.com/20071216/politica/euskal-herria-contra-euskadi-20071216.html Notícia a "El Diario Vasco" sobre el canvi de nom promogut per la Federació Basca]</ref> (en [[euskera]] ''Euskal Herriko Selekzioa''<ref>[http://www.eff-fvf.org/pub/noticiaAmpliada.asp?idioma=eu&idnoticia=273&gruponoticia=EUSKAL%20HERRIKO%20SELEKZIOAREN%20DEIALDIA Pàgina de la EFF-FVF] {{eu}}</ref>) és un equip que acull a jugadors nascuts del [[País Basc]], que voluntàriament vulguin formar-ne part. La seva organització està al càrrec de la [[Federació Basca de Futbol]]. Els estatuts de la [[FIFA]]<ref>{{ref-web |url= http://unafut.com/downloads/organizacion_reglas_y_estatutos/Estatuto%20de%20FIFA.pdf|títol=Estatutos de la FIFA|llengua= castellà|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20090530004149/http://www.unafut.com/downloads/organizacion_reglas_y_estatutos/Estatuto%20de%20FIFA.pdf|arxiudata=30 de maig de 2009}}{{pdf}}</ref> dicten que perquè una selecció pugui participar en competicions internacionals oficials, ha de representar un estat independent o ha de tenir l'autorització expressa de la federació del país corresponent (en aquest cas de la [[Federació Espanyola de Futbol]]). Com la selecció no compleix els requisits no té reconeixement per part de la [[FIFA]] i per tant només pot jugar partits de caràcter amistós.
Durant la [[Segona República Espanyola]] va jugar sota les denominacions de '''Vasconia''' i '''Euzkadi'''. Després de la caiguda del [[franquisme]] va portar els noms de "selecció d'Euzkadi" o " d{{'}}'''Euskadi'''". L'any 2007 va canviar la seva denominació a "selecció d''''Euskal Herria''' (en [[euskera]] ''Euskal Herriko Selekzioa''), reprenent el [[2008]], no sense polèmica, l'antic nom de "selecció d'Euskadi".
En els últims temps, els partits de la selecció basca estan marcats per un profund ambient reivindicatiu a favor de l'oficialitat de la selecció i la independència. En les categories inferiors, el combinat sol rebre el nom de "selecció del País Basc" o "selecció d'Euskadi" i representa exclusivament a la comunitat autònoma del [[País Basc]] ([[Espanya]]).
Linha 335 ⟶ 326:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Comunitat Autonoma Del Pais Basc}}
[[Categoria:Geografia del País Basc]]
| |||