:''Vegeu ''[[Ragnarok Online]]'' pel joc de rol per internet.''
En la [[mitologia escandinava|mitologia norrenanòrdica]], els '''Ragnaroc''' (el terme corresponent en norrè occidental antic [[Ragna rǫk|''Ragna rǫk'']] és plural; en islandès modern, el mot se sol escriure aglutinat: '''''Ragnarök''''') és el terme amb què es coneix la fi dels déus, i per tant, també la fi del món que coneixem. El mot és un compost del plural '''''regin''''', 'els déus' (''-'''ragna''''' és el genitiu de '''''regin'''-'') i '''''rǫk''''', 'destí' i, per tant, traduït literalment significa tant com 'el destí dels déus, la fi dels déus'. En època medieval, el terme va deixar de ser entès. Quan es va produir aquest fet, es va modificar en '''''Ragna røkkr''''', 'crepuscle dels déus', una expressió que es popularitzaria arreu d'[[Europa]] gràcies a l'ús que en féu [[Richard Wagner|Wagner]] en l'última part de la seva ''Tetralogia'' (''[[Götterdämmerung]]'', ''El crepuscle dels déus''). En l'''[[Edda]]'' de [[Edda de l'Snorri|Snorri]], només s'usa la forma ''ragna røkkr'' de manera general; la forma ''ragna rǫk'', tanmateix, hi apareix emprada un únic cop i només en un sol manuscrit: el ''[[Codex Trajectinus]]'': vindrà el dia en què ''[[Loki]]'' escapi i ataqui ''[[Asgard]]'' amb un exèrcit de morts sobre un vaixell (''[[Naglfar]]'') fet amb les ungles dels morts i amb companyia de ''[[Surt]]'', el llop ''[[Fenrir]]'', que devorarà Odin i la serp ''[[Jormungand]]'', que serà morta per ''[[Thor]]'', però no abans que aquesta l'enverini i només pugui allunyar-se nou passos del cadàver de la serp. [[Odin (déu)|Odin]] serà venjat pel seu fill ''[[Vídar]]''.
[[Fitxer:Ragnarök by Doepler.jpg|thumb|Escena de l'última fase dels Ragnarök després que Surtr hagi submergit el món en flames, fragment d'una il·lustració d'Emil Doepler per al llibre ''Walhall. Die Götterwelt der Germanen'' (''ca''. [[1900]])]]
