Ien: diferència entre les revisions

Durant la primera meitat de la [[dècada de 1980]], el ien no augmenta de valor malgrat que el superàvit per compte corrent va créixer, i ho va fer ràpidament. De 221 ¥ per dòlar el [[1981]], el valor mitjà del ien es va veure reduït a 239 iens el [[1985]]. L'augment en el superàvit en compte corrent va generar més demanda de iens en els mercats de divises, però aquest tipus de comerç relacionat amb la demanda de iens es va veure compensat per altres factors. Una gran diferència dels [[tipus d'interès]] respecte als [[Estats Units]], que tenia per eixes dates unes taxes d'interès molt més altes que les del Japó, i la progressiva evolució de la [[desregulació]], el fluxeflux internacional de [[Capital (Economia)|capitals]], donà lloc a una gran sortida neta de capitals del Japó. Aquest fluxeflux de capital va fer augmentar el subministrament de iens en els mercats de divises, pels inversors japonesos que van canviar els seus iens per altres monedes (principalment dòlars) per a invertir a l'estranger. Això manté el ien feble en relació amb el dòlar i fomenta el ràpid augment del superàvit comercial japonès, que va tenir lloc a la [[dècada de 1980]].