Revisió del 17:21, 17 gen 2017 modifica 84.77.211.53 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 17:47, 17 gen 2017 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 435.080 edits m Revertides les edicions de 84.77.211.53. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Edició següent →
Línia 26: }} {{nobel\|Literatura\|1907}} '''Joseph ~~Rudiard~~Rudyard ~~Kiplinng~~Kipling''' [[Royal Society of Literature\|FRSL]] ([[Bombai]], [[Raj Britànic]], [[30 de desembre]] de [[1865]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[18 de gener]] de [[1936]]) va ser un [[escriptor]] [[Regne Unit\|britànic]], nascut a l'[[Índia]], i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, com ''[[El llibre de la selva]]'' (''The Jungle Book'', 1894), i per ser el primer britànic a aconseguir un [[Premi Nobel de Literatura\|Premi Nobel]], a més de ser també la persona més jove en aconseguir-ne un.<ref>{{ref-web\|url=http://www.20minutos.es/noticia/941016/0/rudyard/kipling/aniversario/ \|títol=Se cumplen 75 años de la muerte de Rudyard Kipling, el autor de 'El libro de la selva' \|consulta=27 gener 2011 \|obra=[[20 minutos]] \|editor= \|data=27 gener 2011 \|llengua=castellà }}</ref><ref name=nobel>{{ref-web\| cognom = Fundació Alfred Nobel\| data = [[2006-09-30]]\| url = http://nobelprize.org/contact/faq/index.html#3b\| títol = Qui és la persona més jove que ha rebut el Premi Nobel, i la persona més vella?\| editor = nobelprize.org\| consulta = 2006-09-30}}</ref> Entre altres honors, li va ser ofert el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions.<ref name=kerr>Douglas Kerr, University of Hong Kong. "Rudyard Kipling." The Literary Encyclopedia. 30 May. 2002. The Literary Dictionary Company. 26 de setembre de 2006. [http://www.litencyc.com/php/speople.php?rec=true&UID=4913]</ref> Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tant en prosa com en vers, a les acaballes del [[Segle XIX]] i les primeries del [[Segle XX]].<ref name="rutherford"/> L'escriptor [[Henry James]] va dir d'ell amb una frase que s'ha fet cèlebre: "Kipling em colpeix personalment com el màxim exponent del geni humà (que no només vol dir una fina intel·ligència) que mai he conegut."<ref name=rutherford/> Línia 60: "Els pares de Kipling es consideraven a si mateixos Anglo-Indis (un terme usat en el Segle XIX pels ciutadans britànics residents a Índia) i el seu fill també s'hi identificava, tot i que de fet aquest va passar la major part de la seua vida en altres llocs. Els complexos temes de la identitat i la lleialtat nacional van esdevenir preeminents en la seua obra." El mateix Kipling escrivia sobre aquests conflictes als setanta anys:<ref name=autobio/><blockquote> En les caloroses vesprades, abans de fer la migdiada, ella (la mainadera portuguesa) o Meeta (el criat hindú) ens contaven històries o ens cantaven cançons índies inoblidables, i després, una vegada vestits, ens enviaven a la sala amb l'ordre de "parlar anglès a la mare i al pare". I així parlàvem "anglès", traduint amb vacil·lació des de la llengua vernacla en què pensàvem i somniàvem.</blockquote> [[Fitxer:James Tissot - The Gallery of HMS Calcutta (Portsmouth).jpg\|thumb\|250px\|right\|James Jacques Tissot. The Gallery of H.M.S. 'Calcutta' (Portsmouth), 1876. Kipling, que havia viatjat quatre anys abans amb la seua família des de [[Bombai]] a [[Portsmouth]] en vapor de pales de [[P&O]], no obstant només recordava "haver passat un temps en un vaixell amb un immens semicercle que bloquejava la visió a cada costat."<ref name="autobio">{{ref-web\|cognom = Kipling\|nom = Rudyard\|data = [[1935]]\|url = http://whitewolf.newcastle.edu.au/words/authors/K/KiplingRudyard/prose/SomethingOfMyself/index.html\|títol = Something of myself~~\|consulta=2006-10-03\|nom=Rudyard\|cognom=Kipling~~\|editor = University of Newcastle (domini públic)\|~~data~~consulta =~~[[1935]]~~ 2006-10-03}}also: 1935/1990. Quelcom de mi mateix i altres escrits autobiogràfics. Cambridge University Press. ISBN 0-521-40584-X. </ref>]] Els dies d'"intensa llum i foscor" de Kipling<ref name=autobio/> a Bombai van acabar en complir 6 anys. Com era costum a l'Índia Britànica, ell i la seua germana de 3 anys, Alice ("Trix"), van ser enviats a Anglaterra—en el seu cas a [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i van ser posats sota la tutela d'un matrimoni que es dedicava a tenir cura d'infants fills de britànics destinats a Índia. Els dos infants van viure amb aquest matrimoni, el capità i la senyora Holloway, a la seua llar, Lorne Lodge, durant els següents 6 anys. En la seua autobiografia, escrita al voltant de 60 anys després, Kipling recorda aquest temps amb horror, preguntant-se amb ironia si la combinació de crueltat i menyspreu que va patir de les mans de Mrs. Holloway no va ser un dels factors que va accelerar l'inici de la seua carrera literària:<ref name=autobio/><blockquote>Si interrogues un nen sobre els fets de cada dia (especialment a l'hora d'anar a dormir) segurament es contradirà a si mateix fàcilment. Si cada contradicció és presa com una mentida i castigada amb un retall del desdejuni, la vida no pot ser fàcil. He patit certes dosis de tirania, però allò era una tortura calculada, religiosa, gairebé científica. Amb tot, aquella situació em va fer parar atenció a les mentides que em veia forçat a dir: i en això, crec, rau la base de la creació literària.</blockquote>

Rudyard Kipling: diferència entre les revisions