Unió Monàrquica Nacional: diferència entre les revisions

La primera fou fundada a [[Barcelona]] el febrer del [[1919]] per a aplegar l'ala més unitarista i [[extrema dreta|dretana]] del [[monarquisme]] català, dirigida per [[Alfons Sala i Argemí]], després comte d'Ègara, diputat i cacic del districte de [[Terrassa]], juntament amb [[Manuel Rius i Rius]], marquès d'Olèrdola; [[Darius Rumeu i Freixa]], baró de Viver; [[José Enrique de Olano y Loyzaga]], el comte de Fígols; el [[comteJosep delMaria MontsenyMilà i Camps]], comte de Montseny; el [[comtat de Santa Maria de Pomés|comte de Santa Maria de Pomers]], i [[Lluís Pons i Tusquet]].<ref>{{ref-web |url= http://www.naciodigital.cat/noticia/122655/cent/anys/col/laboracionistes |cognom=Martí |nom=Pep |títol = Cent anys de col·laboracionistes |editor= NacióDigital.cat |data= 2 de gener 2017 |consulta= 23/1/2017}}</ref> El secretari en fou [[Aureli Joaniquet i Extremo]]. Volia ser l'oposició al sector regionalista organitzat en la [[Federació Monàrquica Autonomista]], però no va rebre cap suport del poder central i no va poder disputar mai el poder electoral de la [[Lliga Regionalista]], de manera que no passà mai de ser un grup de notables sense base política. Nogensmenys, fou el principal suport a [[Catalunya]] de [[Miguel Primo de Rivera]], qui nomenà Alfons Sala president de la [[Mancomunitat de Catalunya]] el 1924-1925. Va desaparèixer quan es proclamà la [[Segona República Espanyola]] i els seus membres s'integrarien en la [[Peña Blanca]] primer i en [[Renovación Española]] el [[1933]].