Alemany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - però, recordi's que + però, recordeu que
Línia 257:
=== Consonants ===
* '''C''' per si mateixa no és una lletra alemanya. En paraules de préstec, es pronuncia normalment [ʦ] (abans de ä, äu, e, i, ö, ü, y) o [k]/[kʰ] (abans de a, o, u, o abans de consonants).
* '''Ch''' es pronuncia [ç] (després de ä, ai, äu, e, ei, eu, i, ö, ü i després de consonants) o [x] (després a, au, o, u). En alguns dialectes (especialment, [[Renània]] (oest d'Alemanya)) es pronuncia sempre com a [&#597;],<ref>és una consonant fricativa sibilant alveolopalatal sorda.</ref> un so que els alemanys d'altres contrades solen sentir com a [ʃ], incapaços tot sovint de sentir la diferència entre ''Kirche'' [ˈkʰɪ&#641;&#597;ǝ] (estàndard: [ˈkʰɪ&#641;çǝ]) &#8216;església&#8217; i ''Kirsche'' [ˈkʰɪ&#641;ʃǝ] &#8216;cirera&#8217;). Gent d'aquestes regions solen ultracorregir-se quan parlen alemany estàndard, pronunciant algunes [ʃ] com a [ç]. En una paraula patrimonial alemanya el grup grafemàtic '''ch''' mai no es troba en inici de mot. En mots de préstec, el grup consonàntic '''Ch''' en inici de mot no té una pronunciació concreta podent-se pronunciar [ç], [k] o [ʃ] depenent del dialecte. Per exemple, la paraula ''Chemie'' (química) es pot pronunciar [keˈmiː] (sud d'Alemanya, Àustria i Suïssa-estàndard), [çeˈmiː] (Nord d'Alemanya), [χeˈmiː] (Suïssa-schwyzertüütsch) i, fins i tot, [ʃeˈmiː].<ref>fonològicament, però, recordi'srecordeu que som sempre davant /kʰeːˈmiː/ o /çeːˈmiː/.</ref>
* '''H''' es pronuncia aspirada com a l'anglés al començament de síl·laba. Després d'una vocal generalment no es pronuncia. En aquesta posició sol tenir un ús purament grafemàtic per a indicar que la vocal precedent és fonològicament llarga ('''gehen''' (''anar'') = {{IPA|['ɡ̊eːn]}} o {{IPA|['ɡ̊eːǝn]<ref>La forma disil·làbica ['ɡ̊eːǝn] és l'única reconeguda per l'estàndard.</ref>}}, '''kahl''' (''calb'') = {{IPA|['kʰ&#593;ːl]}}) Cal dir, que, la &lt;h&gt;, quan es pronuncia anant en posició intervocàlica en si de la cadena fònica, no sol pronunciar-se com a [h], sinó com a la sonora [ɦ]. Així un mot com a '''Uhu''' (''duc'', ocell) se pronuncia [ˈʔu:ɦu], ''Bahnhof'' (''estació de tren''), es pronuncia [ˈb̥ɑ:nɦof].
* '''W''' es pronuncia [v] com ''v'' al valencià o balear (was (''què'') [v̥as]), per bé que en alemany estàndard aquest so s'hi realitza com a fortament dessonoritzat, és a dir, [v̥], depenent de la posició.