Cesaraugusta: diferència entre les revisions

Però va ser [[Aureli Climent Prudenci]] qui va deixar el testimoni més extens en el seu [[Carmen (vers)|carmen]] «''[[Peristephanon]]''», de principis del segle V. En ell parla dels [[Màrtirs de Saragossa|Innumerables Màrtirs]], en realitat 18 (Optato, Luperco, Succés, Marcial, Urbà, Quintilià, Julià, Publi, Frontó, Félix , Cecilià, Evenci, Primitiu, Apòdem i 4 Saturnins), a més de [[Engràcia de Saragossa|Engràcia]], [[Valeri de Saragossa|Valeri]] i [[Vicent de Saragossa|Vicent]]. Els primers, els [[màrtirs de Saragossa]], i [[Engràcia de Saragossa|Engràcia]] sembla que van morir en la persecució de Valerià (200-260) de 257 i 258, tot i que la dada no és segura. Valero, bisbe de Saragossa, i Vicent, el seu [[diaca]], van ser deportats cap als anys 303 a 305 a València per [[Maximià]] (250-310), on van ser torturats, on va morir Vicent. Valero, que encara va assistir al [[Concili d'Elvira|concili d'Iliberis]] cap al 306,<ref name="LPAN2001pag33" /> pertanyia a la ''domus infulata'' dels Valeris, una dinastia de bisbes ceasaraugustans anomenats Valero / Valeri, el que demostra que Saragossa ja era [[seu episcopal]] des de mitjans del segle III.<ref>Escribano (1998), pá. 68</ref> Hi ha indicis que santa Engracia i els màrtirs haurien estat enterrats en un petit edifici dedicat al seu culte, una ''Martyrium'', al qual podria pertànyer un mosaic del segle IV amb simbologia cristiana conservat al Museu de Saragossa.<ref name="LPAN2001pag35" />[[Fitxer:Zaragoza - Santa Engracia - Sarcófago Receptio Animae.JPG|thumb|esquerra|<center>[[Sarcòfag]] anomenat de la ''receptio animae'' o de l'''[[Assumpció]]'' (''c''. 330-350), procedent d'una [[necròpolis]] cristiana a prop de l'església basílica de Santa Engràcia, on es troba en l'actualitat.<br /><br />La iconografia mostra diverses escenes, entre les que es pot destacar la [[curació d'una dona amb hemorràgies]], la curació del cec, i les [[conversió de l'aigua en vi|noces de Canà]]</center>]]

 

 

D'entre l'any 330 i 350, s'han conservat dos sarcòfags [[Església primitiva|paleocristians]], que es conserven a l'església [[Basílica de Santa Engràcia (Saragossa)|basílica de Santa Engràcia]]. Possiblement provinguin d'una necròpoli que es trobava a l'àrea de Santa Engràcia i la plaça de ''Los Sitios'', relacionada amb el ''Martyrium'' esmentat anteriorment.<ref name="LPAN2001pag35" /> Tots dos són de marbre esculpit en Roma i portats en vaixell, el que indica l'existència de cristians amb suficients recursos. El primer, anomenat de l'Assumpció o de la ''receptio animae'', mostra diverses escenes bíbliques, com la creació d'[[Adam]] i [[Eva]], la curació de l'hemorroisa, la orant entre dos [[Apòstol|apòstols]], la ''receptio animae'', la curació del cec, les [[Conversió de l'aigua en vi|noces de Canà]] i el [[Pecat original|Pecat Original]].<ref>Fatás (2008), p. 63</ref> El segon sarcòfag, anomenat habitualment «Trilogia Petrina», mostra el [[miracle]] de la font, l'arrest de [[Sant Pere|Pere]], l'escena del gall, la curació del cec, la [[conversió de l'aigua en vi]], la [[La multiplicació dels pans i dels peixos|multiplicació dels pans i dels peixos]] i la [[resurrecció de Llàtzer]].<ref name="LPAN2001pag33" />