Pensament xinès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: s'ha convertit en → ha esdevingut AWB |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
=== L'època clàssica de la filosofia xinesa ===
Al voltant del [[500 aC]], després que el govern Zhou s'afeblís i la Xina visqués el [[període de les Primaveres i de les Tardors]], o període Chunqiu, es va iniciar el període clàssic de la filosofia xinesa, període que coincideix amb l'aparició dels primers filòsofs grecs. Va acabar al [[segle III aC]], quan [[Qin Shi Huangdi]], el primer emperador de la història xinesa, va unificar tot el país. Aquest període d'esplendor, conegut com el de les "[[Cent escoles de pensament]]",<ref name="pe">{{cite book|last= Ebrey |first=Patricia|year=2010 | page= 42|title=The Cambridge Illustrated History of China|publisher=Cambridge University Press}}</ref> va veure l'aparició diversos filòsofs rellevants i centenars d'escoles, de les quals sobresurten sis (les "sis escoles" segons l'historiador [[Sima Tan]], 165 - 110 aC): el [[confucianisme]], el [[taoisme]], el [[moïsme|moisme]], el [[legalisme]], l'[[escola dels noms]] i l'[[escola del Yin-Yang]]. El període clàssic del pensament xinès va coincidir amb una època en què molts regnes es disputaven l'hegemonia de la Xina. Gairebé tots els pensadors xinesos eren membres de la cort de l'emperador, generalment amb la funció d'assessorament i de donar consell. La seva tasca consistia a viatjar de regne en regne per aconsellar els diferents monarques.
=== Era imperial ===
Durant la breu [[dinastia Qin]], la filosofia oficial era el [[legalisme]], i es va impulsar una persecució contra l'escola moista i el confucianisme. El legalisme va seguir sent molt influent fins que els emperadors de la [[dinastia Han]] van adoptar el [[taoisme]] i el [[confucianisme]] com a doctrina oficial. Aquestes dues últimes van ser les doctrines filosòfiques dominants fins al {{segle|XX|s}}, tenint present que el [[budisme]] s'incorporà durant la [[dinastia Tang]], en un procés que s'allargà en el temps, i succeí perquè es pensava que el budisme tenia moltes similituds amb el taoisme.
El [[neoconfucianisme]] restablí els vells principis de [[Confuci]] que havien aparegut durant la [[dinastia Song]], incorporant característiques del budisme, el taoisme i el legalisme. Es va popularitzar més endavant, durant el regnat de la [[dinastia Ming]].<ref name="Confucius">{{cite book|author=Kung Fu Tze (Confucius)|editor=D. C. Lau (Translator)|title=The Analects|publisher=Penguin Classics|year=1998 | ISBN=0-14-044348-7 }}</ref>
La influència del taoisme i del confucianisme sovint queden descrites en la següent frase: "''Els xinesos són confucianistes de dia i taoistes de nit''". També, molts xinesos mandarins eren funcionaris en la vida laboral i poetes o pintors en el seu temps lliure.
=== Era moderna ===
Durant l'[[edat moderna]] occidental i la [[revolució industrial]], la filosofia xinesa va començar a integrar conceptes de la filosofia occidental. Durant la [[Revolució Xinhai]], es van produir nombroses revoltes, com la del 4 de maig, que van suprimir totalment les velles institucions i pràctiques imperials de la Xina. Per aquella època, hi van haver temptatives d'incloure conceptes com la [[democràcia]], el [[republicanisme]] o la [[indústria]] dins la filosofia xinesa, sobretot per part de [[Sun Yat-sen]] a començament del {{segle|XX|s}}. Posteriorment, [[Mao Zedong]] hi va incloure el [[marxisme]], l'[[estalinisme]] i altres doctrines comunistes.<ref>'Maoism', a Essentials of Philosophy and Ethics, Hodder Arnold 2006 ISBN 0-340-90028-8</ref>
Quan el [[Partit Comunista Xinès]] va pujar al poder, les escoles filosòfiques anteriors, exceptuant el legalisme, van ser eliminades durant la "[[Revolució Cultural]]". No obstant això, les antigues doctrines encara van seguir influint la filosofia xinesa.
| |||