StG 44: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es retira la imatge SVT_1858.jpg perquè l'administrador Ellin Beltz l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: per c:Commons:Deletion requests/File:SVT 1858.jpg.
m bot: - 5 Kg i + 5 kg i
Línia 60:
 
[[Fitxer:German 7.92x33mm Kurz.jpg|esquerra|German 7.92x33mm Kurz|thumb|80px|Cartutx 7.92x33mm Kurz.]]El desenvolupament de la nova arma es va produir en un temps rècord, amb la dificultat afegida que al mateix temps que es dissenyava el fusell, també se'n dissenyava la munició, i els canvis es van anar aplicant sobre la marxa. La munició que es va decidir utilitzar va ser el cartutx 7,92 x 33 mm Kurz, desenvolupat per l’empresa Polte, de Magdaburg. Aquest cartutx era de longitud més reduïda que la munició de fusell, però d’igual calibre, així doncs, no va fer falta fabricar de nou totes les plantilles de fàbrica.<ref>"[http://www.municion.org/7_9x33/7_92x33.htm 7,92 x 33 Kurz]" </ref>
El 1942 el projecte va ser mostrat a Hitler. Se li van ensenyar els dos prototips de la nova arma, el desenvolupat per l’empresa Walter (Mkb W), que tenia una cadència de tret de 600 trets per minut, pesava 4,50 Kg i la presa de gasos era de pistó sobre el canó, i el prototip desenvolupat per Haenel (Mkb H), que tenia una cadència de 500 trets per minut, pesava 5 Kgkg i la presa de gasos era de pistó anular al canó. Els dos prototips utilitzaven el mateix carregador de caixa separable corba amb capacitat de 30 cartutxos. Després de l’exposició el Führer es va mostrar clar: Alemanya no podia permetre’s fabricar en aquell moment un nou tipus d’arma i de munició, i va ordenar la cancel·lació del projecte.
 
Això no obstant, els dirigents del projecte i els membres de l’OKW van considerar que el nou fusell era de vital importància, ja que durant l'hivern l'armament d'infanteria alemany estava encara en més desavantatge —les armes alemanyes es congelaven amb les baixes temperatures de l’hivern rus i la intensa temporada de fang de la tardor les tornaven inservibles, això va fer que molt soldats preferissin combatre amb armes capturades—; per això es va decidir seguir-la desenvolupant a l'esquena de Hitler. Per fer veure que el projecte no era cap arma nova i seguir comptant amb el finançament del Ministeri de Guerra, es va canviar el nom a projecte MP 43, com si es tractés d'una millora de l'MP 40.