Tectònica de plaques: diferència entre les revisions

Suposant que la quantitat de sediments que arriben actualment a les conques oceàniques ha estat semblant en èpoques passades, i acceptant 3.500 m.a. com l'edat dels oceans, hauria d'haver al fons oceànic un gruix mínim de 17 km de sediments. El gruix mitjà real, uns 1,3 Km, tan sols és possible si els fons oceànics s'han renovat contínuament com proposa la teoria de tectònica de plaques. Però, a més d'això, este valor mitjà amaga valors extrems: en moltes zones de les dorsals, el nivell 2 de l'escorça oceànica es veu al fons quasi totalment lliure de sediments; això seria impossible si l'escorça de les dorsals no estiguera creant-se contínuament, ja que el dipòsit de partícules és continu, fins i tot a les zones situades tant lluny dels continents. En canvi, a les vores continentals hi ha gruixos sedimentaris de fins a 13 Kmkm, amb una notable excepció: les fosses oceàniques. Les fosses o trinxeres oceàniques són un lloc de dipòsit ideal per als sediments, per la qual cosa aquest fet crida l'atenció. L'explicació a esta qüestió és que els sediments que falten a les fosses han estat assimilats en el procés de subducció.