Reus: diferència entre les revisions

Cap al [[1150]] el normand [[Robert d'Aguiló]] va repoblar la regió,<ref>{{ref-llibre|cognom=Gort|nom=Ezequiel|títol=Reus al segle XII: 800 anys de les cartes de població|pàgines=19-22|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1986}}</ref> essent la primera prova documental un esment a una partició de límits amb [[Siurana (Priorat)|Siurana]] del [[1151]] i la donació de Robert d'Aguiló el [[3 de juny]] de [[1154]] a favor de l'església de Sant Fructuós com [[alou]] perpetu. El [[5 de juny]] de [[1154]] l'arquebisbe de Tarragona va donar dos terços de Reus en feu a [[Bertran de Castellet]], com a [[castlà]], amb l'encàrrec de construir una església depenent de l'Arquebisbat. El [[29 de juny]] de [[1159]], en el repartiment de rendes de béns eclesiàstics, el terç de Reus amb la seva parròquia de Santa Maria fou atorgat al canonge cambrercamarlenc, iniciant-se així la duplicitat de la senyoria en la qual el cambrercamarlenc tenia un terç i a més l'alta i baixa jurisdicció i el mer i mixt imperi. Llavors la ciutat s'esmentava com Redis o '''Reddis'''. El castlà [[Bernat de Bell-lloc]] va donar carta de població el [[3 d'agost]] de [[1183]], donant la propietat de les cases i horts, establint un cens a pagar per les terres de conreu i reservant-se la justícia, reconeixent però el seu vassallatge envers l'[[arquebisbat de Tarragona]]. El [[2 de juny]] de [[1186]] el cambrercamarlenc [[Joan de Santboi]] va donar una carta de franquesa, confirmant la del [[castlà]]. El cambrercamarlenc va rebre la senyoria directa el [[25 d'abril]] de [[1203]] de mans de l'Arquebisbe.

===CambrersCamarlencs, arquebisbes de Tarragona i Papes===

L'administració del Cambrercamarlenc, del que depenia el castlà, es complementava amb dos batlles, tres jurats i 30 consellers (i el consell de cent per assumptes d'importància). El [[1305]] Reus es va revoltar contra l'arquebisbe [[Rodrigo de Tello]] que volia fer pagar als ciutadans de Reus i altres pobles la reconstrucció de les muralles de [[Tarragona]]. Això fou l'embrió de la [[Comuna del Camp]]. El [[1309]] el rei li va donar el dret de fer mercat els dilluns, i la successora i actual gestora del tradicional Mercat del Dilluns és la [[Llotja de Reus]], els locals actuals de la qual varen ser inaugurats el 1972. El [[1327]] es va extingir la dinastia de castlans dels Bell-lloc i va passar a [[Bernat de Cabrera]] que el [[1335]] la va vendre a [[Pere Mulet]] que la va perdre per deutes el [[1345]], embargant-la Joan Savall. Els hereus de Mulet van vendre els seus drets al tarragoní [[Bernat d'Olzinelles]] el [[1349]]. El cambrercamarlenc [[Gregori XI|Pere Roger de Belfort]] va disputar el domini amb l'arquebisbe López de Ayerbe, el qual va enviar un exèrcit que va delmar la ciutat. Un segon atac va ser rebutjat i els atacants empaitats fins a [[La Selva del Camp]] on es van fer forts i els reusencs no van poder entrar. Un tercer atac portà a l'ocupació militar de la ciutat que fou saquejada. El cambrercamarlenc Pere Roger de Belfort, nebot de [[Climent VI]], que llavors vivia a [[Avinyó]] amb el seu oncle, va convèncer al Papa de cridar a l'arquebisbe, i el pontífex va obtenir un compromís de pau. Pere Roger va donar una de les roses del seu blasó a la ciutat com escut i més tard fou nomenat Papa amb el nom de [[Gregori XI]], mantenint-se com a senyor de Reus, per la qual cosa l'escut va ser coronat amb la [[tiara (indumentària)|tiara]] pontifícia i adornat amb les claus de Sant Pere. El [[1380]] Reus i el cambrercamarlenc [[Bernat Despujol]] van combatre altre cop amb l'arquebisbe; alguns actes van produir represàlies però Reus va comprar el perdó reial el [[1393]]. El castlà [[Joan d'Olzinelles]] va perdre el domini per deutes, que va sortir a subhasta el [[1397]] i el va comprar el cambrercamarlenc Pere de Luna ([[Benet XIII d'Avinyó]]) unificant-se així ambdues senyories.