Oscs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
ampliació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Italie -800.png|thumb|Els pobles itàlics als inicis de l'[[edat del ferro]]
Els '''oscs''' (llatí, ''osci'' o ''opici'') foren una nació de la [[península Itàlica|Itàlia]] central que va dominar bona part de la península. Els oscs o opics van dominar els [[ètnia sabèl·lica|sabèl·lics]] que vivien al nord dels oscs i van formar una nova nació. La llengua dels samnites fou llavors del grup osc.▼
{{legend|#008000|'''oscs'''}}
{{legend|#3C08F0|[[lígurs]]}}
{{legend|#808000|[[vènets]]}}
{{legend|#FF80FF|[[etruscs]]}}
{{legend|#80FFFF|[[picentins]]}}
{{legend|#80FF80|[[umbres]]}}
{{legend|#C0B000|[[llatins]]}}
{{legend|#FF8040|[[messapis]]}}
{{legend|#FFFF80|[[Magna Grècia|grecs]]}}
{{legend|#C0C0C0|[[sículs]]}}]]
▲Els '''oscs''' (en [[llatí]], ''osci'' o ''opici'', en [[grec antic|grec]] Ὀπικοί, ''opikoi'') foren una nació de la [[península Itàlica|Itàlia]] central que va dominar bona part de la península. Els seus orígens es remunten al neolític i acabaren sent assimilats pels [[samnites]] al segle V aC. Els oscs o opics van dominar els [[ètnia sabèl·lica|pobles sabèl·lics]] que vivien al nord
== Les fonts documentals antigues ==
Segons [[Aristòtil]], els ''opici'' vivien a la part de la mar Tirrena i se'ls anomenava també ''[[Ausoni (mitologia)|Ausones]]''.<ref>[[Aristòtil]], [[Política (Aristòtil)|Política]], VII, 10</ref>[[Antíoc de Siracusa]] també deia que els oscs i els ausons eren el mateix poble, però els situava a la Campània.<ref>[[Estrabó]], ''Geografia'', V.4.3</ref>[[Estrabó]], tot i ser el principal compilador de fragments d'Antíoc, en distingeix els dos grups i explica que els ''osci'' s'havien extingit però que els romans encara feien servir el seu dialecte com a llenguatge literari i que la "gran mar" a prop de Sicília encara es deia Ausonia malgrat que els ausons mai havien habitat a la vora d'aquesta costa.<ref>[[Estrabó]], ''Geografia'', V.4.6</ref>Una variant d'aquest nom era ''aurunci'', pel fenomen fonètic de substitució del de la [s] pel de la [r], típic del llatí. L'evolució del gentilici va anar de la següent manera: ''Ausuni''> ''Auruni''> ''Aurunici''> ''Aurunci''.{{sfn|Smith|1854|p=343, 345}} Potser van ser una mateixa ètnia a començaments de la [[República Romana]], però al segle IV aC els noms es van aplicar a tribus diferents.
== Segons els historiadors moderns ==
No s'ha pogut establir amb certesa l'origen dels oscs. Es creu que el poblament de la península Itàlica pels indoeuropeus es va produir en dues etapes: una primera al segon mil·lenni abans de Crist pels italiotes (Ὶταλιῶται, ''[[Magna Grècia|Italiōtai]]'') que van fundar entre d'altres la civilització dels [[terramarnes]], i una segona onada migratòria vers l'any 1000 aC que va crear la civilització dels [[Cultura de Villanova|vil·lanovans]]. La primera migració correspondria lingüísticament a l'establiment dels pobles dels subgrup de les llengües itàliques: el [[llatí]], el [[llengua falisca|falisc]] i el [[sícul]]; mentre que la segona migració correspondria al grup [[oscà|osco]]-[[umbre]], cosa que explica les diferències entre l'oscà i el llatí.
Establerts a la Campània preromana cap a finals del segle V aC, van adoptar l'[[alfabet etrusc]] i durant el el segle V aC van ser assimilats pels [[samnites]] i, juntament a ells van ser incorporats a la [[República Romana]] després de la [[batalla de Sentinum]] en el context de les [[guerres samnites]].
== Costums dels oscs ==
L'organització familiar devia ser del tipus patriarcal. Els oscs construïen cabanes per viure-hi i feien servir recipients d'argila fets a mà, assecada al sol o bé cuita al foc. Aquests atuells els decoraven abans de posar a coure amb dibuixos lineal fets rascant el material amb un punxó o amb qualsevol objecte que permetés fer incisions mentre estava encara tendra. Aquesta mena de [[ceràmica]] rudimentària és el testimoni de tècniques que es remunten al [[neolític]].{{sfn|Mascoli|1952|p=15}}
La seva principal activitat econòmica era l'agricultura. Empraven mitjans primitius i conreaven petites parcel·les, properes a les cabanes. La unitat de mesura per la superfície era el ''vorsus'', equivalent a 8.640 [[peu romà|peus romans]] quadrats. Aquesta informació ha permès que Heinrich Nissen donar al peu osc el valor de 0,2749 m².{{sfn|Beloch|1989|p=357-358}} Es creu que també practicaven la ramaderia i la pesca als rius. Això és el que se suposa per lesrestes de plats que s'han trobat decorats amb motius de pesca.{{sfn|Di Grazia|1970|p=24}}
Per als seus difunts, els oscs practicaven la inhumació. Les tombes les feien amb [[tuf]], emprant un taüt de terra cuita o fent un túmul en forma de cabana. Els mancava el concepte de necròpolis, les tombes les arrengleraven al llarg dels camins que anaven d'una casa a l'altra.{{sfn|Barocelli|1945|p=5}} La religió devia ser força simple, basada en el culte als elements naturals, com ara la terra o el sol connectés. Veneraven [[Mater Matuta]], la deessa de la fecunditat. Una estatueta que la representa es conserva al Museu de la Campània, a [[Càpua]].{{sfn|Beloch|1989|p=399-402}}{{sfn|von Duhn|1876|p=177}} La vida dels oscs començà a evolucionar a partir del segle VIII aC, quan les colònies gregues començaren a instal·lar-se en la seva rodalia. La penetració de la civilització grega fou pacífica i progressiva. Els intercanvis entre les dues civilitzacions va fer desenvolupar l'activitat econòmica, essencialment pel que fa a l'agricultura, i els oscs van adoptar els estris i mètodes de treball grecs, que eren més avançats. Un exemple és el ''caracutium'', una mena de carretó amb rodes molt grosses per a poder anar per terrenys humits sense quedar-ne enclavat.{{sfn|D V|1969|p=182}}{{sfn|Alessio|1964|p=13}}
Els productes manufacturats grecs, molt refinats, acabaren per formar part de la vida quotidiana dels oscs i això els va impulsar a crear aglomeracions urbanes. Es coneixen: [[Liternum]], a prop de la costa per tal de facilitar els intercanvis comercials; [[Atella]], en la regió agrícola a prop del riu Clanio; i [[Càpua]].
== Organització política ==
No se'n pot parlar d'un estat osc, de fet no hi ha rastre d'un poder polític central, sinó més aviat de federacions osques, que en van haver fins a tres. La ciutat de Càpua, cap a l'any 216 aC exercia una forta influència, semblant al concepte de capital, i va encapçalar per un temps la federació osca, en competició en importància amb la ciutat de Roma.{{sfn|de Sanctis|1968|p=208}}
== Llengua ==
S'han trobat algunes inscripcions en [[oscà]]:
*La ''Tabula Bantina'', una tauleta de bronze trobada a Bantina, entre la [[Pulla]] (''Apulia'') i [[Lucània]]. Conté, per un costat les ordenances de la ciutat de Bantina i per l'altre una llei romana. Es conserva al Museu de Nàpols.
*El ''Cippus Abellanos'', inscripció trobada a [[Avella]], a la [[Campània]] (un tractat entre [[Nola]] i [[Avella]]).
*La tauleta d'Agnone, una tauleta de bronze trobada a Agnone, al nord del [[Samni]]. Conté informació sobre un lloc sagrat. Es conserva al Museu Britànic.
*Monedes i inscripcions menors.
La llengua dels oscs es parlava a Campània i al Samni, a la terra dels [[hirpins]] i [[frentans]], i al nord d{{'}}''Apulia'' i fins als límits del ''[[Bruttium]]''. La llengua es va parlar molt després de la conquesta romana. El poeta Titinius fa al·lusió a aquesta llengua com d'ús comú l'any [[170 aC]] i monedes del [[segle I aC]] encara apareixen en aquesta llengua. Probablement, va desaparèixer progressivament després de l'atorgament de la [[ciutadania romana]] als
== Vegeu també ==
*[[Medix Tuticus]]
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Alessio|nom=G.|títol= L’adresse “Wörter und Sachen” appliqué aux problèmes étymologiques du travail|lloc=Nàpols|any= 1964}}
* {{ref-llibre|cognom= Barocelli|nom=P.|capítol=Popolazioni dell’età preistorica|títol= Guida allo studio della civiltà romana antica|lloc=Nàpols|any= 1959}}
* {{ref-llibre|cognom= Beloch|nom=Julius|títol= Campania, Storia e Topografta della Napoli antica e dei suoi dintorni|editorial=Bibliopolis|any=1989}}
* {{ref-llibre|cognom= Di Grazia|nom=Enzo|títol= Le vie osche nell’agro aversano|editoial=Istituto di Studi Atellani|any= 1970}}
* {{ref-llibre|cognom=de Sanctis|nom=G|títol= Histoire des Romains, volum III|lloc=Florència|any= 1968}}
* {{ref-llibre|cognom=D V|nom=Diversos Autors|títol=Vol. 01 - Raccolta Rassegna Storica dei Comuni|url=https://books.google.es/books?id=KuBoURlPIDUC&pg=PA182&lpg=PA182&dq=caracutium&source=bl&ots=Gg0CR7Y-Pe&sig=tFZtz8azr6whsI0cBEXsXSQPHiQ&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi1y7nkhprSAhXLAsAKHeeIDDAQ6AEIXzAM#v=onepage&q=caracutium&f=false|editorial=Istituto di Studi Atellani|any=1969}}
* {{ref-llibre|cognom= Mascoli|nom=O|títol= Opicia, linee di storia campana|lloc=Nàpols|any=1952}}
* {{ref-llibre|cognom= Wood|nom= James|títol= The Nuttall Encyclopædia|editorial= Frederick Warne|any=1907}}
* {{ref-publicació|cognom=von Duhn|nom=F.|títol=Osservazioni sulla necropoli dell’antica Capua e specialmente su d’un santuario ivi esistente destinato al culto dei morti|publicació=Bullettino dell’Instituto di corrispondenza archeologica|volum=1|data=1876}}
* {{ref-llibre|cognom=Smith|nom=William|títol= Dictionary of Greek and Roman Geography. Volum. I|editorial= Little, Brown & Company|any=1854}}
[[Categoria:Grups itàlics]]
| |||