Vals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 11:
És precisament el <''vals vienès''> el més conegut i el més elegant. La seva estructura és la següent: una vasta introducció, en compàs generalment de dos o quatre temps, al que segueixen diversos temes de vals pròpiament dit, cadascun amb distinta melodia, per concloure amb una ''coda'' en la que si repeteixen els temes posats, encara que no necessàriament en el mateix ordre. El furor del '''vals''' es prolongà fins les primeres dècades del [[segle XX]], sent reemplaçat per la moda desenfrenada de les danses sud-americanes i nord-americanes.
A principis del segle XX aparegueren diverses variants: ''vals caprice, vals lent, vals Boston'' (de moda als [[Estats Units]] des de finals del [[segle XIX]] fins el [[1915]] i, després de la [[primera Guerra Mundial]], també a Europa, que era de ritme moderat, entre el vals vienès i el lent), ''vals hésitation'' (en realitat era una manera de ballar-lo, tant el vienès i el lent), ''vals menuet, polka-mazurka-valsé, chotis, valse-glava'', etc. El primer que emprà un aire de vals fou probablement [[Joseph Haydn|Häydn]], el [[1766]]. Un tractat coreogràfic de [[1782]] conté un judici negatiu sobre aquesta dansa: <''principalment font de debilitat del cos i de l'esperit''>. [[Goethe]], el qual segurament aprengué a ballar-lo per adaptar-se al gust dels temps, ofereix una descripció a ''[[Werther]]'' ([[1774]]). Dels salons de ball, el '''vals''' passà a la música culta, a través de les obres de compositors com [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[Franz Schubert|Schubert]], [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Franz Liszt|Liszt]], [[Robert Schumann|Schumann]] o [[Johannes Brahms|Brahms]], i les simfòniques de [[Hector Berlioz|Berlioz]], [[Carl Maria von Weber|Weber]], [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]], etc. Després envaí els escenaris d'òpera, en les obres de [[Giuseppe Verdi|Verdi]], [[Charles Gounod|Gounod]], [[Alfredo Catalani|Catalani]], [[Giacomo Puccini|Puccini]] i [[Richard Strauss|Strauss]], entre d'altres, com també els de ballet, mercès a la refinada producció de [[Maurice Ravel|Ravel]] (que dedicà a aquest ball un poema simfònic, [[La Valse]]), [[Ígor Stravinski|Stravinski]], [[Alban Berg|Berg]], [[Serguei Prokófiev|Prokófiev]] i, sobretot, Txaikovski, que literalment ompli de valsos les seves composicions coreogràfiques.
Però, en realitat, l'aparició dels '''vals''' en la música teatral es remunta a l'òpera ''[[Una cosa rara]]'', de [[Vicent Martín i Soler|Martín i Soler]] ([[1786]]). Haydn, Mozart i Beethoven van compondre danses alemanyes entre [[1790]] i [[1975]]. Carl María von Weber escriví el [[1819]] la seva celebèrrima ''Invitació al vals'', que d'immediat passà a ballar-se en els salons i escenaris del món sencer (s'ha de recordar la coreografia que sobre ella va fer [[Mikhaïl Fokín|Fokín]], ''[[L'espectre de la rosa]]'', de [[1910]], que encara avui inclouen en el seu repertori els grans ballarins) i continua sent una obra ben rebuda en les sales de concerts, tant en el seu original per a piano com en les variades orquestres que, des de Berlioz fins [[Leopold Stokowski]], se li han fet en diverses èpoques.
== La tècnica valsistica ==
| |||